El tap judicial, problema i solució de la crisi de seguretat de Barcelona

La crisi de seguretat de Barcelona ha obligat a posar el focus sobre el sistema judicial i a acceptar que no ajuda a combatre la multireincidència ni de furtadors ni de lladres violents. Al contrari: contribueix a generar un augment de la percepció d’impunitat ja que el ciutadà sent que, amb independència de les detencions policials, els delinqüents tornen al carrer en qüestió d’hores. Aquest dijous dues cimeres diferents dedicades a contenir l’increment de la criminalitat –una d’impulsada per la Conselleria d’Interior i una altra pelMinisteri de Justícia– han acabat diagnosticant el mateix problema: el tap judicial. 

El conseller Miquel Buch, després d’escoltar les principals associacions veïnals, comercials i empresarials de Catalunya, ha presentat el seu pla de xocBarcelona Ciutat Seguraque en tres mesos ha d’aportar solucions articulades sobre tres eixos: prevenció, policial i judicial. «La resposta no pot ser únicament policial», ha insistit, de nou. Dels vuit grups de treball que han creat i que impliquen –per sectors com la mobilitat, el lleure o la comunicació– diferents representants de la societat civil, Buch ja ha avançat que l’única proposta que s’acordarà segur serà una petició formal al Congrés dels Diputats perquè modifiqui el Codi Penal. A l’estiu del 2017 una sentència del Tribunal Suprem va prohibir castigar com delictes lleus l’acumulació de quatre furts, la mesura va fer descarrilar el treball policial contra els carteristes multireincidents perquè actualment un lladre pot cometre cent furts sense que el càstig sigui un altre que una sanció econòmica.

No gaire lluny de la conselleria, al mateix barri de l’Eixample, a la seu de la Delegació del Govern a Catalunya la trobada del Ministeri de Justícia amb els principals actors del sistema judicial catalans arribava a la mateixa conclusió, i anava més lluny. Tant fiscals com jutges han demanat que, a més d’una reforma del Codi Penal per aturar la proliferació de furts, fan falta més jutjats (quatre a Barcelona) i més mitjans humans i materials en els ja existents per solucionar els robatoris violents, els que s’han disparat aquest estiu a Barcelona (un 30% respecte al mateix període del 2018).

La coincidència en l’anàlisi de les dues reunions no es deu a les ganes de col·laborar de les dues administracions –catalana i espanyola– que han semblat contraprogramar-se citant-se el mateix dia. Una falta de sintonia que també mostren cap a l’Ajuntament de Barcelona, i viceversa: l’alcaldessa Ada Colau no ha acudit a cap de les dues. I el seu regidor de Seguretat, Albert Batlle, finalment ha optat per assistir a la cita amb el ministeri. A aquesta última trobada no han sigut convidats els Mossos d’Esquadra i al del departament d’Interior els que no han sigut convocats són la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia. Disputes polítiques al marge, tots demanen que s’actuï en clau judicial. 

Deu mesos de retard

Els jutjats ràpids, que sobre el paper han de descongestionar el sistema perquè permeten jutjar en 15 dies delictes inferiors als 5 anys –com els comesos per lladres violents–, a Barcelona estan saturats. I el tap ha acabat generant una paradoxa absurda: són més lents que els judicis normals. Segons fonts presents en la reunió del ministeri consultades per aquest diari, tant fiscals com jutges han denunciat aquesta situació, posant com a exemple que els judicis per a robatoris violents perpetrats ara són assenyalats per al juny del 2020. Deu mesos de retard. A la pràctica, això significa que els lladres violents triguen com a mínim un any a tenir antecedents penals. Sense aquests, la reincidència no existeix a ulls judicials –encara que hagin sigut detinguts cent vegades per la policia– i s’enquisten al carrer. La queixa entronca amb la dels Mossos de fa poques setmanes, quan van explicar que només el 10% de les seves detencions acabaven en un ingrés en presó preventiva.

En la mateixa reunió s’ha sol·licitat també al ministeri que acceleri la substitució de jutges a Catalunya. El context polític ha fet que no pocs jutges decideixin anar-se’n a exercir a una altra comunitat autònoma i això deixa molta baixes que tarden a reposar-se. Durant la trobada fins i tot s’ha plantejat la possibilitat que s’incentivi els jutges destinats aquí que redueixi la centrifugació de magistrats. Els representants del ministeri de Justícia s’han compromès a analitzar les peticions perquè comparteix la diagnosi, però han concretat la dificultat de complir-ne algunes d’aquests perquè el Govern segueix en funcions i els pressupostos estan prorrogats.

Els competidors aprofitaran la debilitat 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Javier Mirallas, de Foment del Treball, i Álex Goñi, de PIMEComerç, han abandonat la trobada amb Buch amb bones sensacions, negant que s’hagi tractat d’un «simple brindis al sol» i alertant que convé que aquesta iniciativa doni els seus fruits. «Si Barcelona no actua hi ha altres ciutats europees que ho aprofitaran per quedar-se amb inversions o esdeveniments com el Mobile World Congress», ha avisat Mirallas.

L’advocat Fernando Martínez, secretari general de la Federació Catalana de Locals de Lleure Nocturn (FECALON), ha pregat que es busquin solucions sense «estigmatitzar» el seu sector. L’oferta de discoteques i de bars musicals ha de prevaler perquè d’una altra manera augmentessin fenòmens més nocius, com ‘el botellón’. El lletrat insisteix que fa falta més presència policial en els accessos i més patrullatge de proximitat a les zones de lleure.