L'educació catalana comença a assumir per fi la reforma horària

Amb les cadires encara per desprecintar i una aroma suau de pintura, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha presentat aquest dimecres les novetats del nou curs escolar 2019-2020, que comença oficialment el 12 de setembre. Aquesta presentació se solia fer a la seu del departament, però per a aquest any s’ha triat el nou institut-escola Arts, situat aldistricte de Sants-Montjuïc, a Barcelona. Com el seu nom indica, es tracta d’un centre que aglutina l’ensenyament primari i secundari. Igual que aquest, a tot Catalunya se n’estrenaran 24 més que allotjaran prop de 10.000 alumnes i, com a novetat, els adolescents menjaran al centre sobre l’una del migdia en lloc de la sortida, horari que els posava el plat de guisat, a vegades, sobre les quatre de la tarda. Un petit pas per a l’ensenyament però un gran pas per a la reforma horària, ja que la idea és estendre el nou mètode per tot el territori. 

Els experts en la matèria fa temps que adverteixen sobre els efectes que té l’alimentació sobre el rendiment escolar. Començar les classes a les nou del matí i no omplir l’estómac fins a sis o set hores després no va precisament a favor del’educació competencial que defensa el Govern. O a favor de l’educació, senzillament. Perquè baixa el nivell d’atenció, perquè s’enfonsa la motivació, es mina la creativitat i, en definitiva, a última horaels xavals van arrossegats. D’aquí que els gurus de la reforma horària, amb Fabian Mohedano al capdavant, fa anys que es vesteixen de torracollons intentant que la cosa pública els escolti, però no només a ell, sinó també als metges i psicòlegs que defensen una organització més europea de la vida. 

Va ajudar que la Fundació Bofill presentés el juliol passat un saberut informe que, sota el títol ‘Educació a l’hora’, reflexiona sobre la necessitat d’establir “un horari i una jornada escolar pedagògicament positius, laboralment raonables i socialment satisfactoris”. El document advoca per eliminar la jornada contínua a l’ESO, cosa que implicaria menjar al centre i sortir una mica més tard. “L’organització actual imposa un ritme de treball estressant tant per a l’alumnat com per als docents i no garanteix que les activitats educatives es realitzin dins d’uns horaris saludables”. 

Carles Martínez, secretari de Polítiques Educatives, ha explicat a aquest diari que l’ideal, sempre respectant la independència i el poder de decisió de cada institut, és que els xavals mengin en 30 o 45 minuts, i que la sortida de les aules sigui cap a les quatre de la tarda. “Amb els instituts-escola marquem una tendència. Tots els centres de nova construcció assumiran aquest nou model i la idea és que, tot i que no hi ha un calendari concret, la xarxa d’escoles públiques acabin per assimilar tard o d’hora aquests nous horaris”. “No pot ser –prossegueix Martínez– que a les quatre de la tarda facin el primer menjar calent del dia; és un drama perquè el rendiment baixa molt, i el debat va tant sobre si l’horari ha de ser partit o no, sinó que tinguin una vida saludable”. La proposta, no obstant, genera cert malestar entre una part de la comunitat educativa, que no veu amb bons ulls allargar la seva jornada de treball. Fins ara, dels 29 instituts-escola ja operatius, una quinzena allargaven la jornada un parell de tardes després de menjar. Aquest any encara seguiran igual, però la idea és que, els pròxims cursos, els 54 instituts-escola més els que vindran serveixin menjar als alumnes. 

Tal com estan les coses, amb dos anys seguits de pròrroga de pressupostos al Govern, és comprensible que Martínez no s’atreveixi a aventurar un full de ruta. Perquè si als nous edificis el repte es presenta més assequible perquè s’integra de sèrie, als centres ja existents el desafiament és encara més gran. Es pot optar per recuperar les cantines escolars tancades en temps d’Artur Mas i Irene Rigau (la majoria van ser convertides en aules), es pot jugar pels serveis de càtering o que els alumnes es portin el menjar de casa i l’escalfin a l’escola. El que també cal veure és com afectaria el menjar a les quotes que les famílies paguen per l’escolarització dels seus fills. A la cartera educativa, la reforma horària, amb fronts oberts en matèria comercial, laboral, econòmica, cultural i mediàtica, té al tinter reflexions com les activitats extraescolars, que s’acaben massa tard, o l’hora d’entrada matinal. 

Menys nens, més profes

Pel que respecta al nou curs, les classes es despertaran el dia 12 amb 3.200 alumnes menys que l’any anterior (10.000 menys en infantil i primària, 7.000 més en secundària, una tendència que es mantindrà en el futur, i un important creixement del 12% en la formació professional), però amb 723 docents més. Aquestes xifres impliquen una ràtio de 13 alumnes per mestre a primària i de 10 a secundària.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La temporada vindrà marcada per la pròrroga pressupostària. Malgrat les estretors s’impulsarà la comunicació oral a través del programa ‘Tenim la paraula’, amb el qual es pretén transcendir a la normativa ortogràfica per potenciar la comunicació directa, i es donarà sortida a un nou pla de pràctiques educatives que convertirà uns 60 centres de Catalunya en escoles de referència per als professors del futur, evitant així la dispersió una mica desordenada que imperava fins ara. El conseller també ha fet referència als comptes de la Generalitat al repassar la situació de les escoles amb barracons. Aquest any s’han retirat 57 mòduls, però se n’han col·locat 55 més, amb la qual cosa la xifra final es queda en 1.013 repartits per tot Catalunya. La construcció de 27 escoles aprovades l’abril passat reduirà a 100 aquesta xifra. “Sempre en tindrem uns 300 per raons estructurals, però els altres 700 no hi haurien de ser, i l’única manera de retirar-los és amb més pressupost”.

Bargalló ha explicat que 16 escoles de titularitat municipal, privada o concertada estan en negociacions amb Educació per integrar-se a la xarxa pública i ha fet referència a les quotes excessives que, al seu parer, imposen algunes escoles amb concert a les famílies. Quan la comissió que estudia el cost de la plaça escolar aporti les seves conclusions, el Govern cridarà l’atenció als que sobrepassin en excés el dictamen d’aquest informe. “Alguns cobren 75 euros i uns altres, 900. Als que els hem dit que vagin amb compte, òbviament, és als de 900 euros”.