col·lectiu vulnerable

La Diputació de Barcelona exigeix a la Generalitat que pagui els deutes de la pobresa energètica

La presidenta, Núria Marín, considera que el Govern és "l'administració competent"

L'ens supramunicipal ha reunit avui 150 alcaldes de la província per tractar l'assumpte

2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, creu que ha de ser la Generalitat la que assumeixi el pagament de les factures de la llum de les famílies vulnerables, una vegada s’arribi a un acord amb les empreses subministradores. Ho ha expressat aquest dimecres en roda de premsa, abans de reunir-se amb els ajuntaments de la província per tractar sobre la carta "amenaçadora" d’Endesa. "La Generalitat és responsable exclusiva de les polítiques socials, i els ajuntaments hem estat molt sols durant la crisi", ha afegit Marín.

Al llarg del mes d’agost, els ajuntaments catalans han anat rebent cartes d’Endesa. En les cartes, la companyia es comprometia a condonar el 50% de les despeses de les factures impagades de les famílies més pobres, però amenaçava els consistoris que si no pagaven l’altra meitat tallaria la llum a aquestes llars l’1 d’octubre. "Direm als ajuntaments que no paguin ni un euro", ha explicat la presidenta de la Diputació, tal com també va recomanar el conseller d’Afers Socials de la Generalitat dilluns passat. En cas de produir-se els talls, la companyia estaria incomplint una llei catalana.

A partir d’ara queda oberta una negociació amb diverses companyies elèctriques. L’estratègia de totes les administracions és negociar uns convenis perquè s’estipuli com es pagaran els deutes acumulats, i les factures venidores d’aquells que no poden pagar. Ni Diputació ni Generalitat s’han mullat encara sobre el percentatge que hauria d’assumir cada part. La companyia va plantejar el 50% i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, el 100%.

La presidenta de la Diputació sí que s’ha pronunciat sobre qui haurà d’assumir aquests fons. "Els recursos hauran de sortir dels pressupostos de la Generalitat", ha afirmat. Al seu entendre, el Govern és el responsable de les polítiques socials a Catalunya, i li atorga també el lideratge de negociar els convenis. No obstant, defensa que ha d’existir un "front comú unitari" de totes les administracions catalanes per arribar a aquests convenis.

"La pobresa té moltes cares, i els ajuntaments hem hagut de multiplicar els fons per a la pobresa alimentària, només per posar un exemple", ha explicat Marín, que ha criticat les polítiques socials del Govern durant els últims anys. "Durant la crisi, els ajuntaments hem estat molt sols atenent la pobresa", ha lamentat la també alcaldessa de l’Hospitalet.

També ha volgut matisar les paraules del vicepresident Pere Aragonès, aquest matí a TV3, que ha afirmat que la Generalitat ha aportat 26 milions d’euros contra la pobresa energètica en els últims quatre anys. "Majoritàriament ha sigut el món local el que ha posat aquests diners, no només la Generalitat", ha sentenciat Marín.

Ho ha explicat abans d’una reunió amb més de 150 alcaldes i consistoris de la província. "Els oferirem assessorament jurídic, i a insistir que no paguin ni una factura", ha detallat. I és que, segons ha explicat Marín, hi ha hagut algun ajuntament que, davant les cartes de la companyia elèctrica, ja ha pagat. Marín també ha assegurat que al llarg dels últims dies ha pogut parlar amb la companyia. "Els he transmès que aquesta amenaça no és justa", ha detallat.

Notícies relacionades

Alguns dels alcaldes presents en la trobada en la diputació, especialment els que estan en mans d’ERC, no comparteixen la tesi de Marín. "Hauríem d’abordar el pagament de les factures entre totes les administracions, cadascuna aportant una part que ha de ser acordada", expliquen fonts del partit. 

Demà està prevista una altra trobada del món local. Aquesta vegada, a Terrassa, el primer ajuntament que va denunciar la carta d’Endesa. A la trobada hi estan citats també ens locals, el tercer sector i moviments socials.