La crisi dels opioides comença a passar factura a les farmacèutiques

No és més que una dada asèptica, però serveix per il·lustrar la penetració delsanalgèsics opioides en la sanitat nord-americana. Només l’any 2015 es van vendre més de 326 milions de pastilles a Oklahoma, un estat de quatre milions d’habitants, l’equivalent a 110 pastilles per a cadascun dels seus adults. Els costos d’aquest tsunami de narcòtics, que ha deixat una reguerad’addicció i mort a tot el país, havien recaigut ara gairebé exclusivament en els pacients i els municipis més colpejats per l’epidèmia. Un desequilibri que està començant a canviar. Un jutge d’Oklahoma ha imposat a Johnson & Johnson una multa de 574 milions de dòlars (uns 515 milions d’euros) per propulsar la crisi dels opioides a l’estat. 

En la sentència s’esgrimeix que la multinacional nord-americana i les seves subsidiàries es van dedicar a minimitzar amb agressives campanyes promocionals els riscos d’addicció dels opioides mentre alertaven de la prevalença del dolor no tractat. La companyia va inundar l’estat de visitadors mèdics recompensats amb sucosos incentius per convèncer els metges que era necessari augmentar la prescripció per solucionar el problema. I va donar prioritat als professionals més tendents a receptar-los, untant-los sovint amb petits regals i prebendes. “L’augment de l’addicció als opioides i les morts per sobredosi no va ser una coincidència, va córrer en paral·lel a l’augment de les vendes”, escriu el jutge Thad Balkman en la sentència. 

El magistrat ha fonamentat el seu veredicte sobre el “perjudici públic” que van causar les accions de la companyia. Més de 6.000 persones han mort per sobredosi de fàrmacs derivats de l’opi a Oklahoma des de l’any 2000. “La crisi d’opioides ha assolat l’estat i ha de ser apaivagada immediatament”, va afegir el jutge. La seva sentència té una enorme transcendència perquè és la primera vegada que un tribunal estatal responsabilitza les farmacèutiques de la crisi que ha fet estralls en el país des de mitjans dels anys noranta. És només el principi d’una ofensiva judicialque els experts han comparat amb la que es van enfrontar al seu dia les tabaqueres. Quaranta i vuit estats i gairebé 2.000 municipis, comtats i tribus índies han demandat una llarga llista de fabricants d’opioides, distribuïdores i cadenes de farmàcies.

Oklahoma va portar també als tribunals Purdue Pharma i la israeliana Teva, però els dos casos van acabar tancant-se amb acords extrajudicials. A canvi del pagament de 270 milions de dòlars i 85 milions, respectivament, ni l’una ni l’altra van haver de reconèixer cap responsabilitat en la crisi. Johnson va voler, en canvi, demostrar la seva suposada innocència anant a judici, un tret que va acabar sortint-li per la culata. Malgrat la victòria de la fiscalia d’Oklahoma, les seves autoritats s’han quedat molt lluny dels17.500 milions de dòlars a pagar en 30 anys que van demanar de compensació en la demanda civil. 

Aquesta xifra serveix per il·lustrar els costos marejadors de la crisi que enfronten municipis i estats. Tant en matèria sanitària com de seguretat o educació. Però també l’ambiciosa ofensiva judicial en curs per obtenir compensacions dels principals actors de la crisi. Dos comtats d’Ohio reclamen 7.200 milions a diverses empreses del sector, mentre una demanda federal conjunta de centenars de municipis i comtats aspira a obtenir 483.000 milions, segons fonts de Reuters.

Per a dolors crònics

Els analgèsics opioides es van administrar durant molt temps amb extrema cautela. Es reservaven per alsmalalts terminals, els pacients amb càncer o els tractaments postoperatoris. Però tot va començar a canviar a mitjans dels noranta, quan un grup de metges amb recolzament de les farmacèutiques del ram va començar a presentar-los com una mena de panacea per a tota classe de dolors crònics mentre ofuscaven el seu extraordinari poder addictiu i recomanaven tractaments de llarga durada. Segons dades federals recentment revelades, entre el 2006 i el 2012 les farmacèutiques van posar al mercat 76.000 milions de pastilles d’oxicodona i hidrocodona, dos dels analgèsics més comuns. 

Milions de nord-americà s’hi van enganxar com si fossin caramels. Primer, als fàrmacs i, en onades posteriors, a l’heroïna i el fentanil del mercat negre. La conseqüència: gairebé 400.000 morts per sobredosi d’opioides legals i il·legals entre el 1999 i el 2017, segons xifres oficials. 

La crisi està demostrant ser dificilísima d’atallar, malgrat que ara sí que s’estan prenent mesures i hi ha consciència de les dimensions de la catàstrofe. Cada dia moren 130 nord-americans per sobredosi d’opioides legals i il·legals. I tot i que s’ha reduït la prescripció, el 2017 es van firmar 191 milions de receptes d’analgèsics narcòtics, segons el Centre de Control i Prevenció per a les Malalties (CDC). Des de pastilles a fentanil en pegats. 

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

A mesura que prenia cos l’assetjament judicial de les farmacèutiques i els grans distribuïdors, els seus esforços es van centrar a promoure els seus opioides en altres països, Espanya inclosa, on utilitzen les mateixes estratègies fetes servir inicialment als EUA, segons han alertat les Nacions Unides i diversos articles periodístics. És molt semblant al que van fer al seu dia les tabaqueres. Les cinc empreses més grans del sector van acordar el 1998 el pagament de més de 200.000 milions de dòlars pels perjudicis causats pels seus cigarrets a la salut dels nord-americans, en l’acord extrajudicial més gran de la història. 

Johnson ha afirmat que recorrerà la sentència d’Oklahoma. “La companyia va produir medecines que són essencials per a aquells que tenen un dolor debilitant”, va dir Sabrina Strong, una de les seves advocades, després de conèixer-se la sentència. “Va actuar de forma responsable”. Si bé els 574 milions que hauria de pagar a l’estat són una xifra cridanera, difícilment minarà el seu múscul financer. La companyia, més coneguda pels seus productes d’higiene familiar, va ingressar l’any passat 85.000 milions de dòlars.