Una alga asiàtica amenaça amb una crisi ambiental a l'estret de Gibraltar

“Et submergeixes i és com un bosc, no veus res més”. “És tot l’Estret entapissat, als dos costats”. Investigadors, ecologistes, pescadors, turistes i veïns no donen crèdit a la voracitat amb què la Rugulopterix okamurae, una alga d’origen asiàtic, s’ha apropiat els últims tres anys del fons marí de l’estret de Gibraltar i ja s’estén fins a la badia de Cadis o la província de Màlaga.

Tots plegats parlen d’una catàstrofe ambiental sense precedents que ha alterat l’ecosistema i l’impacte de la qual es deixa notar en l’economia de la zona. La Junta d’Andalusia ja ha sol·licitat la declaració d’espècie invasora, mentre que els ecologistes han portat el cas a la Fiscalia i proven de depurar responsabilitats sobre el seu origen i la falta de mesures contundents per aturar un problema al que, de moment, no veuen solució.

La primera referència europea a aquesta alga bruna, oriünda del Japó i Corea, arrenca el 2007 en una llacuna costanera de França on van cultivar ostres importades. El 2015 ja es detecta i es retira de forma massiva a Ceuta. Confosa al principi amb una espècie nativa, no va ser fins que van aparèixer els primers arribatges (acumulacions arrossegades a la riba) quan la científica María Altamirano la va identificar.

Aleshores, l’alga ja s’estenia silenciosa pels fons rocosos de l’Estret arraconant les espècies autòctones. “El seu establiment no s’ha produït amb moderació i lluita sostinguda per l’espai amb la biota local, sinó de manera expansiva i desbordant generant un impacte visual i ecològic sense precedents”, va ressenyar el 2017 el biòleg José Carlos García-Gómez.

Comportament agressiu

“Mostra un comportament molt agressiu, desconegut fins al moment”, explica la biòloga Candela Sánchez, impulsora de la campanya Salvem l’Estret, que recorda que en molt poc temps “va entapissar” les petites llacunes atapeïdes de peixos que es formaven entre les roques, base de la cadena tròfica. Va desplaçar altres espècies i fins i tot les va eliminar, com és el cas dels eriçons i algunes pagellides protegides, ofegant-les amb la falta de llum i aliment. A més, els seus compostos actuen com a repel·lent i defensa contra possibles depredadors.

Pèrdues econòmiques

Els pescadors van ser dels primers a adonar-se de la seva voracitat. Era estrany el dia que pujaven peixos a bord, substituïts per quilos i quilos d’algues enredades a les xarxes. La ‘Rugulopterix’ també va foragitar els mariscos, voraços i altres espècies de roca, base de la pesca de la zona, que registra pèrdues entre 400 i 500 euros per barco cada dia, segons les estimacions de les confraries de pescadors.

No hi ha certeses sobre com va arribar a la zona, tot i que l’opinió més estesa és que ho va fer ben adherida al casc o transportada a l’aigua de llast dels milers de barcos de càrrega que passen per l’Estret per carregar mercaderia o repostar combustible alsports d’Algesires o Tànger Med. Una vegada a l’Estret, la temperatura de l’aigua, més elevada de l’habitual els anys 2015-2016, unit a un ecosistema molt debilitat per altres invasions en anys previs i les mateixes condicions lluminoses i de terbolesa van crear el millor hàbitat possible per a l’alga, que s’estén fins a profunditats superiors als 50 metres. Alguns pescadors parlen fins i tot de fins a 200 metres. “Es reprodueix mentre fa la fotosíntesi”, explica Sánchez, per això fins i tot els esqueixos frescos despresos que van al fons o són arrossegats pels forts corrents del Mediterrani i l’Atlàntic que s’entrecreuen a l’Estret ajuden a escampar la plaga.

Això fa que la seva erradicació, a hores d’ara, sigui “pràcticament impossible”,més enllà de mesures per pal·liar el seu impacte, com la retirada de les tones acumulades les últimes setmanes i en plena temporada d’estiu. Un sector, el turístic, que no obstant no s’ha vist afectat. Hi ha en marxa un estudi universitari, coordinat pelprofessor García-Gómez, per determinar el comportament de la ‘Rugulopterix’ per tal de conèixer les seves fortaleses i debilitats.

Les mobilitzacions de la plataforma Salvem l’Estret, iniciada per veïnes de Tarifa que han reunit milers de firmes, han arribat a la Junta d’Andalusia, que ara apressa l’expedient per declarar l’alga asiàtica espècie invasora de manera que es puguin establir mesures compensatòries per als sectors afectats. I davant la impossibilitat i escassa viabilitat del seu extermini, determinar quin podria ser l’ús final d’aquesta enorme biomassa que ja s’ha convertit en el principal malson de la comarca. 

Ecologistes porten la invasió davant la Fiscalia

Verdemar-Ecologistes en Acció ha portat el cas davant la Fiscalia per provar dedepurar responsabilitats sobre la invasió de l’alga asiàtica i la falta d’actuacions durant els primers moments, segons detalla el portaveu, Antonio Muñoz.

Apunten al’Autoritat Portuària de la badia d’Algesires per un possible incompliment de la norma internacional per al control i la gestió de l’aigua de llast i els sediments dels barcos.

També a la Junta d’Andalusia per no prendre mesures en aquells primers moments malgrat les advertències que els arribaven des de diferents sectors. Es veia com a inofensiva, el que va motivar que d’entrada no es tingués consciència del risc. “Si hagués sigut un hidrocarbur o formigó, potser no s’hauria arribat a aquest punt” de mal ambiental, reflexiona Muñoz. 

Dolenta per a l’ecosistema, bona per a la cosmètica

Dones de Tarifa promouen l’elaboració de cremes amb les algues invasores arrossegades fins a la vora del mar. La seva recollida per part de pescadors damnificats per la seva presència o el seu ús com a abonament són altres vies de revalorització

Els primers esforços per fer front a la gran quantitat d’alga Rugulopterix okamurae a les costes gaditanes s’encaminen a donar un ús a aquesta biomassa des de l’economia social, aprofitant tot el que es pugui per a la cosmètica o el compostatge i generant riquesa entre la població d’una de les comarques més castigades per l’atur. A l’associació Mar de Algas de Tarifa (Cadis), estan convençuts que la solució passa per aprendre a “conviure” amb ella. “Si amb un quilo som capaços de fer set pots de diverses cremes, imagina’t amb tantes tones”, fa broma Candela Sánchez, biòloga i membre de l’entitat, convençuda que només hi ha una via per a la seva erradicació. “Si una espècie té un interès econòmic, som capaços d’extingir-la”, assegura.

Antonio Vegara, mestre i activista mediambiental, ja ho va tenir clar fa uns anys. Des de la seva aula d’educació permanent, una escola d’adults integrada per dones d’entre 35 i 60 anys, va impulsar un projecte d’emprenedoria perquè fossin capaces d’obrir-se pas en el món laboral. Era la primera experiència per a moltes, i es van abocar amb la idea: investigar sobre algues autòctones per al seu ús cosmètic.

Es van fer expertes en tràmits burocràtics i consulta de bibliografia per conèixer a fons les seves propietats, van recollir les algues i les van processar amb les seves batedores de cuina i tàpers en un laboratori completament artesanal. Les instal·lacions allotgen avui unes maquinàries modestes però més modernes i especialitzades, i acullen quatre petites associacions, entre les quals Mar de Algas. El 2016, van constatar el potencial d’aquestes noves muntanyes d’arribatges, i es van posar a investigar-hi. El projecte “Algues invasores a l’Estret. Eliminació per avaluació” ja ha aconseguit diversos premis educatius i d’innovació i investigació científica.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Sánchez detalla que fins al moment han aconseguit descobrir molècules d’alta biodisponibilitat amb efectes antibacterians, antioxidants, contra les picadures d’insectes, suavitzants de la pell i fins i tot enfortidors dels cabells. “Però no tenim la infraestructura per transformar aquestes quantitats de matèria primera”, indica, i aconseguir les autoritzacions per comercialitzar-lo. El 2015, només a Ceuta, es van retirar prop de 5.000 tones, mentre que a Tarifa van destinar 10.000 euros a netejar els centenars de quilos acumulats fins a la setmana passada a 600 metres de la platja Los Lances.

No obstant això, res indica que serà l’única actuació, per la qual cosa Vegara proposa canviar l’enfocament. Si els pescadors ja no poden pescar perquè només troben algues, es podrien reconvertir en mariscadors de la invasora molesta per vendre-la a les llotges o les indústries. També a Algesires proven d’aliar-se amb el seu molest nou inquilí submarí, i han mirat de fer-lo servir com a abonament orgànic per als parcs municipals. Segons va recollir el 2017 el biòleg José Carlos García-Gómez, la ‘Rugulopterix okamurae’ ha demostrat el seu valor augmentat la taxa de germinació, creixement, resistència a patògens i absorció de nutrients.