El sector dels lloguers turístics esperen que s'anul·li la seva obligació de presentar dades sobre els seus clients

Les plataformes de lloguer de vivendes per a ús turístic confien que la justícia espanyola anul·li cap a principis de l’any que ve l’obligació imposada per Hisenda d’enviar-li trimestralment informació sobre els seus clients, tant propietaris com llogaters. La majoria de les grans empreses del sector amb presència a Espanya –Airbnb, HomeAway, Rentalia, Niumba (TripAdvisor) i Spain Holidays– estan desitjant que el Suprem es pronunciï sobre la demanda que van interposar contra el decret que les obliga a enviar aquesta informació en la seva qualitat de mitjancers d’arrendaments turístics.

El decret estableix que, des que va arrencar l’any, les plataformes han de facilitar dades sobre la identitat del titular del pis, els dies que s’utilitzarà amb finalitats turístiques, l’import percebut i la data del lloguer; així com altres dades addicionals que són voluntàries i que busquen “augmentar la transparència i evitar eventuals requeriments d’informació”, segons ha recordat l’Agència Tributària. No obstant, les plataformes consideren que part de la informació requerida és “excessiva” i “irrellevant” per a Hisenda, mentre recopilar-la viola la legislació europea i espanyola en matèria de protecció de dades, segons afirmen en la seva demanda.

“Es tracta d’un problema que afecta tot el sector”, asseguren fonts de Booking, que estudia com aquests requeriments “poden entrar en conflicte amb les regulacions de privacitat i els desafiaments pràctics” de la seva recopilació. Aquesta plataforma –l’única de les grans que no va secundar la demanda– diu que està col·laborant amb Hisenda, sense aclarir si ha entregat a temps tota la informació requerida, i que “continuarà prenent mesures per recordar als seus clients la necessitat d’aportar” les dades. D’altra banda, fonts d’Airbnb també han assegurat que han entregat la informació de tots els seus clients i que estan complint la legislació, i han habilitat diferents mecanismes per informar els seus clients i facilitar-los la declaració dels ingressos obtinguts. 

Des del’Associació Espanyola de l’Economia Digital (Adigital), en què hi ha integrades totes les plataformes esmentades tret de Booking, es defensa que “alguns dels requeriments [d’Hisenda] contravenen una norma comunitària, no són proporcionals i no tenen transcendència tributària”. El seu director general, José Luis Zimmermann, ha explicat que Adigital ja va demanar al seu dia la suspensió cautelar del decret fins que el Suprem es pronunciés, però el novembre passat l’hi van denegar.

Per això, només queda esperar la decisió del Suprem, que al seu torn espera que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre una demanda interposada per les plataformes franceses, una cosa que no passarà fins almenys a final d’any. En qualsevol cas, l’abril passat el TJUE va publicar l’opinió del seu Advocat General (similar al Ministeri Fiscal) que bàsicament va apuntar que l’activitat d’aquestes plataformes no és la d’agents immobiliaris sinó la de serveis de la societat de la informació.

L’Advocat General va argumentar que únicament posen en contacte propietaris i llogaters, “sense influir substancialment en el veritable prestador del servei”, ja que no fixa els preus o les condicions del lloguer, per exemple, segons es llegeix en aquest escrit. “Aquesta opinió és molt important i segurament determinarà la sentència del TJUE, que, al seu torn, serà clau per determinar la del Suprem espanyol”, segons Zimmermann, que insisteix que s’està requerint a les plataformes tasques de “supervisió i monitoratge” de dades dels seus usuaris, una cosa que només s’hauria d’exigir si existeix una sentència judicial.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Les plataformes assenyalen que també se’ls demanen coses difícils de comprovar, com si el llogater viatja amb fills o altres acompanyants, quan ha arribat al país o quan sortirà, i apunten que cap altre país de l’entorn requereix aquest tipus de dades. “Ens sembla totalment excessiu”, assegura el director general d’Adigital, que en qualsevol cas destaca “la voluntat de col·laborar de totes les plataformes” que agrupa, “sempre que no es posi en risc la seva activitat o es contravingui la llei”.

També crida l’atenció sobre la “traçabilitat” de totes les seves operacions, al contrari del que passava, per exemple, quan es llogaven pisos turístics per boca-orella o a través de diaris locals i amb pagaments en metàl·lic. Fonts del sector adverteixen que demanar massa dades pot desanimar els usuaris i incentivar la seva migració a plataformes no transaccionals (en què no es tanquin els pagaments), el que en dificulta la traçabilitat i, per tant, que aquests ingressos siguin declarats.