Vuit mesos esperant una infermera en un centre de dia

El servei de Santa Coloma de Gramenet va estar de l'octubre fins al juliol sense poder contractar una professional

La falta de fons públics va provocar la situació, tot i que la Generalitat ja ha autoritzat la contractació

zentauroepp48945091 santa coloma de gramenet  05 07 2019  sociedad   reportaje s190707181416

zentauroepp48945091 santa coloma de gramenet 05 07 2019 sociedad reportaje s190707181416

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’únic centre de dia públic per a persones amb dependència a Santa Coloma de Gramenet ha estat vuit mesos sense la figura clau d’infermera coordinadora. Fonts del centre confirmen a aquest diari que el problema és que la Generalitat els va manifestar que no hi havia fons per contractar més personal, tot i que fa dues setmanes que ja s’ha solucionat. La plataforma SOS Gent Gran lamenta la "desatenció rebuda". 

Fa més de set anys que la plataforma veïnal SOS Gent Gran de Santa Coloma de Gramenet demanava a crits un centre de dia públic a la ciutat. “Aquí hi ha 23.000 persones de més de 65 anys, i no en teníem ni un”, lamenta Loli Gómez, una de les impulsores de la plataforma. Després de diverses manifestacions i protestes, algunes dins del mateix Departament d’Afers Socials, el Govern va recollir el guant i el centre de dia va començar a funcionar el maig del 2018. “Després de tant batallar, no ens esperàvem que passés això”, lamenta. 

El centre és annex a una residència, també l’única de titularitat i gestió pública al municipi. En aquell moment, el personal del centre de dia es va formar amb dues auxiliars de geriatria, dedicades exclusivament als interns del centre. No obstant, per al càrrec d’infermera-coordinadora el Govern va optar per un contracte d’”acumulació de tasques” de sis mesos. És a dir, que qui feia aquesta funció era una infermera que ja estava destinada a una planta de la residència. 

Ella és Núria Titos. "Fèiem el mínim i imprescindible perquè no donava l’abast", explica. És a dir, les cures i els plans de medicació. Les visites i reunions amb els familiars van passar a segon pla. També ho confirma una de les auxiliars, Neus Fran. A l’octubre, el contracte de la Núria va acabar i va haver de tornar a la seva planta. "Seguia en contacte amb les auxiliars ajudant-les, però ja no podia baixar al centre de dia", explica. "Vaig fer el que vaig poder".

La realitat és que molts avis eren traslladats al CAP quan tenien algun problema, i així se saturava la sanitat pública. D’altres, expliquen els professionals, deixaven de venir al centre. “És clar que l’atenció que hem donat no és la que hauria d’haver sigut”, lamenten tant la Núria com la Neus. La infermera, per exemple, recorda el dia que li va tocar fer un informe sobre un avi al qual feia quatre mesos que no veia.

Fonts del centre expliquen que si bé l’equipament estava pensat per a 30 persones, es va inaugurar amb 20 places. Durant el temps que han estat sense infermera n’hi va haver alguns que van morir o que van ser traslladats a altres residències. Així doncs, el centre estava a 15 o 16 places, pràcticament la meitat. “Ens vam negar a ampliar el nombre de persones veient que faltava coordinador”, expliquen aquestes mateixes fonts. “No pot ser que el centre estigui a mig gas”, lamenten els veïns. 

Fa qüestió de dues setmanes el Govern finalment va autoritzar la contractació definitiva d’una infermera coordinadora en aquest centre. El centre ja ha començat a trucar les persones que estan en llista d’espera, i el nombre de places augmentarà fins a 30. "Ara batallarem per la segona residència a la ciutat", diuen des de SOS Gent Gran.

Intrusisme laboral en residències

El Col·legi d’Infermers i Infermeres de Barcelona assegura a EL PERIÓDICO que la falta d’infermeres a les residències catalanes està portant una greu situació d’intrusisme laboral. "Hi ha auxiliars de geriatria que estan fent d’infermeres perquè els centres no troben professionals", explica la vocal d’enfermeria geriàtrica del Col·legi, Ester López. Segons ella, aquesta situació és "molt greu" perquè hi ha persones que no estan formades que s’estan ocupant d’àmbits de la salut, com la medicació o les cures dels pacients. "Un dia passarà una cosa greu". És una situació de la qual també va alertar el sindicat CCOO el mes de maig en una roda de premsa.

Notícies relacionades

López explica que "constantment" hi ha persones que s’acosten a la institució a denunciar intrusisme, especialment aquest any. "No totes ho volen denunciar però hi ha persones que sí que ho han fet", assegura. Segons la seva versió, des del 2017 fins avui hi ha almenys 14 denúncies presentades a la Generalitat. No obstant, el Govern ho nega. "No ens consta cap tipus de denúncia sobre aquest tema", diuen fonts d’Afers Socials.

El que sí que confirmen algunes direccions de centres és que és “molt difícil” trobar metges i infermeres que vulguin treballar en el món de la dependència i no als CAP o hospitals. Segons López, les retribucions ho fan evident. En un hospital o ambulatori, el sou d’infermeria oscil·la entre 2.000 i 3.000 euros, en funció dels complements i càrrecs. En una residència, entre 1.500 i 1.700.