desfilada a Madrid

L'Orgull en temps de Vox a Madrid. Any 1

La formació ultra ocupa cartells i proclames en contra, malgrat haver sigut absent de la marxa festiva d'aquest dissabte

La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, participa en la marxa, però a la zona posterior i sense carrossa pròpia

zentauroepp48963427 soc madrid190706202330

zentauroepp48963427 soc madrid190706202330 / Mariscal

3
Es llegeix en minuts
Luis Rendueles

Més d’un milió i mig de persones de totes les edats, sexe i condició van participar en la desfilada de l’Orgull LGTBI a Madrid. Hi va haver carrosses (43), música, batucades, globus, preservatius i l’ambient festiu habitual. Però aquest Orgull va tenir un elefant a l’habitació. O a l’armari. Algú que era present en xerrades i pancartes. Va ser el primer Orgull amb Vox a les nostres vides i a l’Ajuntament de Madrid.  A la formació ultradretana es va referir expressament Uge Sangil, presidenta de la Federació Estatal LGTBI: “No ens portaran a la Casa de Campo. La ultradreta ens tindrà davant. No ens mouran”, va dir a EL PERIÓDICO en al·lusió a la proposta de Javier Ortega Smith, número dos de Vox, de treure l’Orgull als afores de la ciutat el 2020.

Dos participants a la desfilada de l’Orgull de Madrid es fan un petó. / EFE / MARISCAL

La desfilada d’aquest dissabte va estar dedicada als pioners en la lluita pels drets civils dels homosexuals a Espanya. Gairebé tots van ser assetjats i perseguits, alguns van passar per comissaries i presons. A la marxa hi van anar polítics com el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, que es va animar a ballar ‘I Will Survive’, de Gloria Gaynor, i el candidat del PSOE a la Comunitat de Madrid a les eleccions passades, Ángel Gabilondo. Per part del PP, va acudir Jaime de los Santos, conseller autonòmic de Cultura, que es va abraçar a la part posterior de la desfilada amb Inés Arrimadas i altres representants de Ciutadans.

A compte dels seus tractes amb l’elefant Vox, aquest any Ciutadans i Arrimadas van perdre la seva carrossa. Uge Sangil ho explicava així: “No podem admetre un partit que pacta amb la ultradreta i llança missatges d’odi contra el col·lectiu LGTBI”. A l’arribar a l’altura de la Cibeles, els organitzadors de la manifestació van donar l’esquena a la seu del consistori, el palau de Telecomunicacions, on aquest any, a diferència dels anteriors, la bandera arc de Sant Martí del moviment lluu en un lateral.

A la cua de la manifestació festiva, Arrimadas no ho veia igual. “Estic molt còmoda aquí, defensant la llibertat”, va explicar en declaracions a EL PERIÓDICO. La portaveu de Ciutadans considera que “es parla massa de Vox, que no és aquí”, va confiar a recuperar la carrossa per a la desfilada del 2020 i va prometre que se celebrarà “al cor de Madrid”. Va assegurar que aquest punt està recollit “en l’acord de govern firmat per Ciutadans i el PP per a la Comunitat de Madrid”. Acord que depèn dels vots de Vox.

Els que pitjor ho tenen

El Julio treballa de policia local a Calafell i participa en la desfilada juntament amb homes i dones LGTBI de les policies de l’Estat. Elles prefereixen no parlar ni donar el seu nom per temor de represàlies i burles. El seu portaveu diu que són 180 socis i que els que “pitjor ho tenen” són “els companys trans de la Guàrdia Civil”.

La música puja. Arrimadas i els seus es llancen per Alaska i Dinarama. Canten ‘A quién le importa, lo que yo haga...’

Notícies relacionades

I poc després '¿Dónde está nuestro error, sin solución? ¿Fuiste tú el culpable o lo fui yo?’. Uns passos més endavant, un rostre de dona els vigila des d’una pancarta. És la gran Chus Lampreave, l’actriu eterna. Amb gest seriós, adverteix a l’elefant: “Passo total de Voxaltres, m’avorriu”.

Cartell al·lusiu a Vox amb la imatge de l’actriu Chus Lampreave, a l’Orgull de Madrid. / luis rendueles

Entre balls i cançons, l’Orgull va tornar a ser un èxit social i econòmic a Madrid. Es calcula que l’impacte del milió de visitants que ha tingut aquests dies la ciutat suma entre 250 i 300 milions d’euros. Demà tot s’haurà acabat. Falta per saber si quan ens despertem, l’elefant, o el dinosaure de Monterroso, continua allà o s’ha fet una mica més petit.