Un nou tractament remet el càncer de bufeta en ratolins

Un equip d’investigadors i científics de la Clínica Universidad de Navarra, del Ciemat i de l’Hospital Universitario 12 de Octubre han demostrat l’eficàcia en ratolins d’un nou tractament que combina immunoteràpia i la inhibició conjunta de dues proteïnes epigenètiques, que aconsegueix remetre el càncer de bufeta.

Aquesta nova aproximació terapèutica ha demostrat, el primer mes de tractament, la remissió d’un 85% dels tumors en els models animals, resultats que s’han publicat en l’últim número de la prestigiosa revista 'Nature Medicine'.

El càncer de bufeta és un dels tumors més freqüents, amb gairebé 12.200 casos anuals diagnosticats a Espanya, on afecta més homes (ocupa el quart lloc en incidència, després del càncer de pulmó, pròstata i colorectal) que dones.

"Gran probabilitat de reaparició"

"El problema d’aquest tipus de tumor no és només la seva alta prevalença i mortalitat, sinó també que, quan es combat amb els tractaments disponibles fins ara, existeix una gran probabilitat de reaparició, fins i tot en formes més agressives, i ha de ser eliminat mitjançant cirurgia i tècniques molt especialitzades, que suposen un problema per als sistemes sanitaris per l’elevat cost econòmic del seu tractament", assenyalen els responsables de l’estudi.

En l’actualitat, la immunoteràpia ha demostrat resultats positius, però en un percentatge de pacients relativament baix, del 20-30%. Un altre inconvenient és que, ara per ara, es desconeixen factors capaços de determinar, abans del tractament, quins pacients en resultaran beneficiats.

En aquest treball, els investigadors han desenvolupat un compost, el CM-272, capaç de bloquejar l’activitat d’unes proteïnes que condicionen l’expressió de gens implicats en el desenvolupament del càncer i han examinat la seva eficàcia en un model de ratolí que desenvolupa tumors de bufeta agressius i metastàtics.

Eficàcia del 85%

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Així, l’administració de CM-272, juntament amb tres dosis d’immunoteràpia anti-PDL1, va provocar la mort de les cèl·lules cancerígenes i l’activació del sistema immune, i això va potenciar l’efecte de la immunoteràpia i va eliminar més d’un 85% dels tumors i de les metàstasis.

"Aquests resultats suposen un avenç significatiu en la medicina personalitzada contra el càncer i, en concret, en el maneig d’aquest tipus de tumors", perquè afavoreixen la resposta al tractament amb immunoteràpia en un percentatge de pacients més elevat i permeten reconèixer, analitzant prèviament els nivells de la proteïna epigenètica G9a, quins pacients es podrien beneficiar d’aquests tractaments.