Els metges i la societat civil promouen una iniciativa legislativa per abaratir els medicaments

Amb la intenció que la societat i els partits polítics siguin conscients, debatin i facin propostes que mirin de rebaixar l’import“desorbitat”d’alguns fàrmacs, que està disparant la despesa farmacèutica, 17 organitzacions que defensen la sanitat pública, amb el recolzament de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), van presentar aquest dimarts al Congrés una iniciativa legislativa popular anomenada ‘Medicaments a un preu just’. Si la Mesa de la Cambra baixa l’admet a tràmit, els promotors tindran nou mesos per recollir les 500.000 firmes que permetin el seu debat al Congrés, com va passar la legislatura passada amb la iniciativa de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

La iniciativa parteix de la base que l’“augment continuat delspreusdels nous medicaments, en moltes ocasions amb xifres molt superiors als costos d’investigació o fabricació” està provocant un increment “important” de la despesa farmacèutica que “posa en perill la sostenibilitat del sistema”, segons explica l’exposició de motius. De fet, l’any passat es va incrementar un 3% la inversió del Sistema Nacional de Salut en receptes i un 4,5% la quantitat destinada a la farmàcia hospitalària, per primera vegada per sobre del PIB.

Aquesta situació es va posar per primera vegada de manifest quan Sanitat va començar a fer-se càrrec dels nous fàrmacs contra l’hepatitis C, que segons una investigació duta a terme pel Senat nord-americà tenen un cost de 300 euros per tractament i a Espanya l’Administració n’està pagant més de 20.000 euros, segons aproximacions fetes per plataformes com Civio –adherida a la iniciativa–, ja que les institucions no fan públics els preus unitaris dels medicaments. “Això suposa una despesa de 2.000 milions, tenint en compte les 100.000 persones que necessiten tractament, quan en realitat hauríem d’haver gastat 30 milions. Un sobrecost similar en un centre de salut seria un delicte de malversació”,va explicar a la presentació de la ILP Fernando Lamata, de l’associació per un accés just al medicament (AAJM).

Els tractaments contra el càncer

En elsfàrmacs oncològics es creu que per cada dòlar invertit per la indústria, el retorn és de 14 dòlars, cosa que comporta que alguns tractaments costin més de 300.000 euros, com les innovadores teràpies CAR-T,CAR-T recentment incloses a la cartera de serveis. En aquest cas, un dels grups investigadors dels Estats Units va estimar un cost de 20.000 euros per pacient, amb la qual cosa altre cop “hi ha un lucre excessiu”per part de les farmacèutiques, en paraules de Damián Caballero, de la Plataforma d’Afectats per l’Hepatitis C.

Davant aquesta situació, la ILP proposa un conjunt de mesures, entre les quals hi hareforçar la capacitat de les administracions per fixar el preu partint dels costos de fabricació i investigació, “degudament acreditats”, més un marge de benefici que “s’equipararà a la mitjana del sector industrial”. Així mateix, imposa que els preus siguin de coneixement públic i es doti de transparència un sistema “opac”, de manera que es facin públiques les actes de les reunions de la Comissió Interministerial de Preus de Medicaments, en què es negocia amb la indústria.

Notícies relacionades

Una iniciativa legislativa popular busca racionalitzar la prescripció dels medicaments

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

D’altra banda, la iniciativa fomenta la investigació pública de fàrmacs nous, creant una xarxa d’assajos clínics no comercials del Sistema Nacional de Salut. Així mateix, garanteix que els estudis per al desenvolupament de nous preparats que hagin rebut finançament públic, com els desenvolupats per les universitats, tinguin un“retorn proporcional” de la investigació feta, de manera que tot el benefici no vagi a parar a les farmacèutiques a través de les patents. Un estudi de Salut per Dret, una altra de les promotores, indica que l’Estat inverteix molt més que la indústria en investigació biomèdica, un 62%, però després no obté cap benefici directe d’aquesta despesa a l’hora de comprar els medicaments que comercialitzen les empreses, malgrat ser, a més, el principal comprador de fàrmacs.

Un intent d’“obrir el meló”

Les organitzacions promotores són conscients que la ILP no inclou tots els motius que generen l’increment de la despesa farmacèutica i que només una llei no és capaç de “canviar les regles del joc”, per a la qual cosa faria falta “voluntat política del Govern” a l’hora de negociar amb la indústria. Però tenen clar que és un “primer pas” per “revertir la situació” i que l’Administració i no les farmacèutiques siguin les “protagonistes” a l’hora de fixar els preus. I, a partir de la seva admissió a tràmit, es posaran en contacte amb els grups polítics perquè, via esmenes, introdueixin més elements que no s’han pogut incloure a la ILP per limitacions d’espai.