TROBALLA A RÚSSIA

Apareix a Sibèria un enorme cap de llop de fa 40.000 anys

La testa trobada té uns 40 centímetres de longitud, més de la meitat del que mesura l'animal en els temps actuals

zentauroepp48623418 in this sept  6  2018  photo  the head of an ice age wolf is190614172713

zentauroepp48623418 in this sept 6 2018 photo the head of an ice age wolf is190614172713 / Albert Protopopov

2
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Prop de 40 centímetres de longitud, és a dir, la meitat o més de les dimensions que té en l’actualitat el cos d’un llop contemporani. Es troba en perfecte estat de conservació, amb els ullals ben visibles, el pelatge i fins i tot el teixit cerebral intacte, després d’haver passat desenes de milers d’anys atrapat al permagel  del districte d’Abiski, una remota regió del nord-est de Sibèria. L’Acadèmia de Ciències de Iacútia acaba de presentar fa uns dies les imatges del gegantí cap tallat d’un d’aquests animals, després que científics suecs i japonesos determinessin amb certitud la seva longeva edat.  

El canvi climàtic, que el territori de la Federació Russa experimenta amb més severitat que la resta del planeta, ha permès el descobriment. Es va produir precisament l’estiu passat, quan Pavel Iefilov, un veí, caminava al costat del riu Tirekhtiakh, molt a prop del Cercle Polar Àrtic, i va trobar les restes del cànid a causa que la capa de terra que fins fa poc estava congelada durant tot l’any s’estava fonent. Immediatament, es van enviar mostres de les restes a diverses universitats i instituts d’investigació del món, i finalment ha pogut determinar-se que aquest animal de la família dels cànids va viure durant el Plistocè, una era geològica que va acabar fa 10.000 anys, comprèn les glaciacions i que en el desenvolupament humà coincideix amb el Paleolític

"Un descobriment únic" 

“És un descobriment únic de les primeres restes d’un llop del Plistocè amb el seu teixit preservat”, ha assegurat, en to eufòric,Albert Protopopov, del’Acadèmia de Ciències de la República de Sakhà, endeclaracionsrecollides perThe Siberian Times. “El compararem amb llops dels temps moderns per comprendre com ha evolucionat aquesta espècie i per reconstruir la seva aparença”, ha continuat.  De fet, científics suecs examinaran pròximament l’ADN de l’animal i el contrastaran amb el dels seus descendents de l’era actual. A més, els investigadors estan dissenyant unarepresentació digitaldelcervelli de lacavitat cranialper realitzar estudis addicionals.

L’exemplar era un adult d’entredosiquatre anysquan va morir. Per impedir el seu deteriorament, el cap serà sotmès a un procés denominatplastinació, que consisteix a reemplaçar l’aigua i el greix per plàstic. “D’aquesta manera, la pell no es podrirà i podrem tenir el cap sense que estigui congelat”, ha assegurat el científic Valeri Plótnikov en la gravació difosa per l’acadèmia russa.     

Amb el permagelreduint-seodesapareixenta moltes regions russes de l’Àrtic a causa de l’increment de les temperatures mitjanes, exhumacions com aquesta s’estan repetint amb freqüència en els últims anys, fent, això sí, les delícies dels científics i professors. “La xifra d’aquests descobriments s’està incrementant a causa del desglaç del permagel”, ha admès Protopopov. Aquest mateix any, es va anunciar la troballade sang líquidaiorinaa lesrestes d’un poltreque va viure fa uns42.000 anys, amb el qual van topar cercadors d’ullals de mamut a la regió russa de Verkhojansk, també a la república de Sakhà. El 2016, es va determinar que unaepidèmia d’antraxque va patir Sibèria Oriental, amb desenes d’hospitalitzats,va tenir el seu origenen un ren malalt mort fa 75 anys i atrapat des d’aleshores en el gel, el cadàver infectat del qual va sortir al descobert al fondre’s la capa congelada a causa, una vegada més, del canvi climàtic.

Notícies relacionades