Anar al contingut

Creix el temor que Vox exigeixi passos enrere en violència masclista

Espanya registra 1.000 dones assassinades just quan les tres dretes trepitgen l'accelerador de la negociació territorial

Els experts demanen aplicar el pacte i que els jutjats especialitzats atenguin totes les violències contra les dones

Patricia Martín

Creix el temor que Vox exigeixi passos enrere en violència masclista

DAVID CASTRO

Espanya ha arribat a la negra xifra de 1.000 víctimes mortals per violència masclista just quan el PP, Ciutadans i Vox trepitgen l’accelerador de la negociació territorial, que previsiblement implicarà que Vox –i el seu qüestionament sobre l’existència d’una violència estructural sobre la dona– tingui gran influència en algunes autonomies i en alguns ajuntaments, per no esmentar la seva entrada al Congrés. Aquesta situació inquieta els experts i les associacions que treballen amb les víctimes del maltractament, que temen que moltes administracions facin passos enrere just quan el miler de morts, a les quals s’hauria de sumar les que estan en investigació, els casos anteriors al 2003 o els produïts fora de l’àmbit de la parella, exigeixen que la planificació i dotació de mitjans contra el masclisme sigui encara més important.

El temor dels especialistes no és infundat. Ja en precampanya, com recorda l’exdelegat del Govern contra aquesta xacra Miguel Lorente, el PP, per aconseguir el pacte amb Vox a Andalusia, va encunyar el terme violència familiar, “com si amb això es menyspreés la resta de violències”, entre les quals, la provocada per un home cap a la seva parella o exparella. Es va encomanar així de la terminologia de la ultradreta com també ha dissenyat uns pressupostos que, segons Marisa Soleto, presidenta de la Fundación Mujeres, fan la “sensació” que no reflecteixen ni aprofiten tots els fons del pacte d’Estat contra el maltractament, tot i que encara és una fase incipient. “Els passos enrere no seran descarats, però, sí, per la via dels fets”, avisa Lorente.

El qüestionament social

I el problema és la seva translació a la societat, en què alguns han perdut el temor de qüestionar en públic l’existència d’un masclisme violent. “Pot semblar exagerat, però ho sento diàriament, entre professionals, entre companys i companyes; és cert que no són tantes persones, però, tot i que només una tingui la valentia o desvergonyiment de dir que això [els maltractaments] són ‘collonades’, fa molt mal”, sentencia Luisa Velasco, expolicia i psicòloga que diàriament imparteix cursos sobre aquesta matèria.  “El masclisme està reaccionant davant l’apoderament femení”, avisa una vegada i una altra Lorente.

En aquesta conjuntura, toca posar en marxa i de manera decidida el pacte d’Estat, que segons l’opinió de Soleto “recull solucions per a gran part dels problemes detectats”. Si bé, altres especialistes, com Lorente, consideren que ha nascut “desenfocat”, al no dirigir-se contra tot el masclisme, o que s’ha quedat “curt”, segons Carla Vallejo, cofundadora de Mujeres Juezas. I és que contempla ampliar el concepte de violència de gènere a totes les agressions que pateixen les dones per aquesta condició, però amb lleis específiques contra les violacions o el tràfic. Segons Vallejo, “a l’hora de la veritat no engloba totes les violències amb el mateix tipus de prevenció, ajuts, protecció o reparació”.

Jutjats especialitzats

Susana Gisbert, fiscal especialitzada en violència sobre la dona, considera que el problema és que, a causa de la confrontació política, el pacte gairebé no s’ha implementat i, per tant, encara està per decidir si els jutjats especialitzats assumiran tots els casos, com desitgen alguns experts, o seran altres jutges, amb formació específica. “La situació actual ens ha permès focalitzar individualment en violència de gènere, però el marc internacional indica que el marge ha de ser més ampli”, afegeix Soleto.

Mentre que Gisbert conclou: “El veritable problema són les més de 1.000 assassinades i les que pateixen el maltractament cada dia, no les denúncies falses o els ‘xiringuitos’ feministes”.