El 60% de les víctimes del masclisme no havien denunciat maltractaments

Cinc de les víctimes des del 2003 eren menors de 16 anys

Els crims es concentren en l'època de Nadal i l'estiu i Catalunya és la segona autonomia amb més homicidis

zentauroepp38965496 violencia genero valencia190610141701

zentauroepp38965496 violencia genero valencia190610141701 / Miguel Lorenzo

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín

Les xarxes socials van plenes de comentaris en els quals es qüestiona la violència sobre les dones i de reflexions sobre que el problema és que la major part dels agressors són estrangers i, és clar, s’acaba dient ‘que en les seves cultures el masclisme està molt més arrelat que a Espanya’. Però les dades estadístiques desmenteixen els dos plantejaments. Espanya voreja les 1.000 morts 1.000 mortsper violènciua masclista des del 2003. La xifra oficial es va situar aquest dimarts en 999, després que la Delegació del Govern hi sumés el cas a Alboraia (València) d’aquest dilluns i deixés en investigació l’assassinat d’Ayamonte (Huelva) de dissabte passat. I bussejant en aquestes 999 morts, el resultat és que el 31% dels agressors (317) han nascut a l’estranger i el 66% (667) a Espanya. La resta no consta.

Per tant, tot i que el percentatge d’assassins forans (aquest 31%) és superior al d’estrangers residents a Espanya (un 10,7% segons les persones inscrites en el padró a 1 de gener del 2019), ni de bon tros supera el d’espanyols. I no només els crims amb resultat mortal desmunten l’estereotip. També les sentències sobre qualsevol tipus de maltractament diuen que el 65% dels condemnats són espanyols. És una cosa coneguda de sobres pels experts en violència sobre la dona, però que una part de la societat, tal com demostren les seves opinions en els mitjans de comunicació, desconeix.

La falta de denúncies

També entre les 999 víctimes oficials, el 66% (661) eren nascudes a Espanya i el 32% (320), a fora. L’estadística corrobora, a més, la seva desconfiança cap a les institucions. Almenys 589 assassinades (gairebé el 59%, un 20% no consta) no havien presentat cap mena de denúncia contra el seu agressor, cosa que va impedir a les institucions protegir-les i a elles accedir a una via d'escapament que, potser, hauria evitat la seva mort. Perquè els mecanismes de protecció de les 208 dones que sí que van denunciar (el 20%), per una o diverses raons, entre les quals hi ha les víctimes que en moltes ocasions perdonen els seus maltractadors o refusen declarar contra ells, van fallar. De fet, 645 de les gairebé 1.000 assassinades encara convivien amb l’agressor quan aquest va acabar amb les seves vides. I, només en una ocasió, la denúncia va ser interposada d’ofici.

Les dades també certifiquen que la majoria de les morts es produeixen al gener, segons els experts perquè el Nadal incrementa els conflictes familiars, i a l’estiu, quan la parella augmenta el nombre d’hores de convivència a causa de les vacances. Així, el juliol encapçala el rànquing, amb 94 crims, seguit del gener, amb 93 i l’agost, amb 89. El mes amb menys morts és l’abril, amb 76. Per anys, l’exercici amb més víctimes va ser el 2008, amb 76 assassinats, i el que menys, l’any passat, amb 47.

Les Canàries despunten aquest any

Notícies relacionades

Quant als territoris amb més casos, es corresponen amb les autonomies més poblades. Així, Andalusia se situa al capdavant, amb 198 assassinades del miler, seguida de Catalunya, amb 153. I sense que tingui una correlació amb el succeït en els anys precedents, les Canàries despunta aquest any amb 5 dels 24 assassinats oficials. És difícil determinar els motius d’aquest repunt però Carla Vallejo, cofundadora de Dones Jutges i jutge de vigilància penitenciària a les illes, percep que en aquesta autonomia hi ha una “alta criminalitat sexual i masclista” que podria estar relacionada amb una “degradació delsserveis públics”,que segons la seva opinió “no fan prou èmfasi en l’atenció i la prevenció”.

Finalment, l’estadística de la Delegació del Govern reflecteix les edats tant de les víctimes  com dels agressors, cosa que indica que la mitjana d’edat de les assassinades és inferior, amb cinc víctimes menors dels 16 anys. Tot i així, el grup d’edat amb més casos tant d’elles i ells és dels 31 a 40 anys.