SENTÈNCIA A L'HOSPITALET

Un jutge insta el fiscal a investigar Infància per una retirada de custòdia

La DGAIA va retirar la custòdia d'una nena a la seva mare per una denúncia anómina i per "suposicions"

Un dels dictàmens presentava com a negatiu que l'actual parella de la dona fos d'ètnia gitana

zentauroepp48491965 sociedad dgaia190605203421

zentauroepp48491965 sociedad dgaia190605203421 / ASIFE

6
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un jutge civil de l’Hospitalet de Llobregat ha instant la fiscalia a investigar l’actuació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat i d’altres organismes públics vinculats a la protecció de menors per la retirada a una mare de la custòdia de la seva filla arran d’una denúncia anònima i informes tècnics sense dades objectives, basades "en creences i suposicions", segons la sentència a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. Una d’aquestes dades presentades com a negatives pels tècnics és que l’actual parella de la dona és d’ètnia gitana. La DGAIA assegura que no té constància d’aquesta sentència al no ser part en el procediment civil.

En un dur al·legat contra la DGAIA i els funcionaris que han participat en aquest expedient, com l’exdirectora d’aquest organisme Maria Mercè Santmartí, el jutge revoca les mesures de protecció acordades per la Generalitat, alhora que atorga la custòdia de la menor al pare per residir a la localitat on l’adolescent ja va a l’escola, alhora que acorda un ampli règim de visites per a la mare. Fins ara la nena vivia amb els avis paterns per decisió de l’Administració. La resolució destaca que "s’autoritza" la mare i el pare a  realitzar accions legals en nom seu o de la menor per "tots aquells danys i perjudicis" ocasionats per la decisió de la DGAIA . L’advocat del progenitor va manifestar en el judici la voluntat de reservar-se el dret a interposar accions "per tot el conjunt d’actuacions negligents que s’han evidenciat".

El jutge, per evitar la prescripció, ha remès el cas a la fiscalia per a la investigació dels fets. El togat expressa en la sentència de fa unes setmanes que ha arribat a la convicció que "la intervenció realitzada per l’Administració autonòmica per a la protecció del menor ha sigut nefasta i ha causat dolor a les famílies". No totes les crítiques les rep la DGAIA; també l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EIAI), que depèn d’un consell comarcal, i el d’Assessorament Tècnic en l’Àmbit Familiar (EATAF) de la Generalitat que van actuar en aquest assumpte. Segons la resolució, l’actuació d’aquest últim, que havia d’assessorar el jutge en el cas, "ha sigut tendenciosa" i en ordre a "afavorir els postulats de l’Administració autonòmica" en lloc de "buscar una objectivitat en la defensa del superior interès del menor".

Mal vestida i amb polls

El cas es remunta al setembre del 2014, quan la DGAIA va retirar la custòdia de la nena a la seva mare arran d’una denúncia anònima en la qual es recollia, per exemple, que la dona donava a la seva filla alcohol, que anava mal vestida i tenia polls, entre altres qüestions d’aquest tipus. La intervenció de la Generalitat va provocar que es modifiquessin les mesures de la sentència de divorci del matrimoni (juliol del 2008). El jutge de l’Hospitalet recalca ara que aquesta regulació "va esdevenir en inobservable per la intervenció de la DGAIA", que "a través de les seves actuacions va alterar de manera substancial la vida de la menor".

"El que resulta absolutament greu i, per tant, intolerable", recalca, "és que per part d’aquelles persones que tenen la condició de funcionaris" s’ignori el mandat judicial contingut en una sentència (la de divorci), s’"intenti burlar-se, i, fins i tot, s’obstaculitzi el normal funcionament de l’Administració de Justícia", realitzant aquestes accions en "perjudici" dels interessos d’un menor.

Notícies relacionades

El jutge concreta que s’han elaborat informes tècnics per part d’una empleada de l’EATAF sense entrevistar-se amb la nena. De la lectura d’aquests, opina, "es destaca un ànim de desacreditar" la mare com a  progenitora, "sense aportar dades objectives" i amb un relat més aviat construït "amb la manera d’entendre la vida per part de qui confecciona" el dictamen. Insisteix que "sembla que es parteix d’una solució per a la qual es crea un relat que s’adapti al resultat 'màgic' de proposta valorativa". Així, en alguns informes es destaca l’edat en la qual la dona va donar a llum per "desqualificar les seves aptituds" per exercir la maternitat, introduint "la valoració gratuïta d’'eren molt joves'" sense aportar qualsevol altre element. 

La sentència posa èmfasi que la intervenció de la DGAIA s’inicia amb una denúncia anònima contra la dona i que va ser una EAIA que va realitzar la proposta de retirada de la custòdia, fent una "selecció gens objectiva i absolutament falsa":  la maternitat de la mare als 15 anys (tenia més de 17 anys), la no-existència de X com a pare i considerar "com a fet negatiu" contra la dona que la seva actual parella és "d’ètnia gitana". "Novament l’actuació portada a terme pels tècnics de l’Administració autonòmica ignora els valors i principis més elementals", recalca la sentència judicial, que pot ser recorreguda.

Actuacions que generen dolor

El jutge considera que la <strong>intervenció de la Generalitat </strong>i la retirada de la custòdia a la mare ha influït de forma negativa en la relació entre la nena i els seus progenitors. "El jutjat no és aliè al fet que la intervenció administrativa en el normal desenvolupament de la relació entre la menor i els seus pares ha privat del contacte diari, que ha allunyat la filla dels seus progenitors i, per tant, la interacció amb ella, la qual cosa ha generat dolor indefectiblement.” <br/>Aquest jurista, a més, retreu en la sentència la perversió del llenguatge que utilitzen els tècnics dels equips d’assessorament en l’àmbit de família dependent de la Generalitat. Per això, ha posat un èmfasi especial en un dels dictàmens obrants a l’expedient judicial que, al seu entendre, desqualifiquen la mare de la menor "sense cap objectivitat", a l’afirmar que "no poden assegurar" que la dona "no tingui problemes d’addicció alcohòlica". La resolució recrimina aquesta asseveració, ja que és una "utilització perversa del llenguatge, innecessària i tendencial per dotar de contingut la solució final al problema" que suposa que l’afectada hagi impugnat la resolució de la DGAIA. És a dir, es llança una sospita sobre la dona que, en cap manera, ha sigut corroborada amb dades objectives. <br/>La<strong> sentència</strong> també destaca que "es dona la paradoxa" que la denúncia que va permetre a la DGAIA és anònima i que les actuacions es duen a terme per "funcionaris anònims" que "no s’identifiquen" i "prenen decisions tan greus sobre la família, en expedients secrets on les persones investigades s’han de sotmetre al caprici dels seus investigadors, sota l’amenaça de l’etiqueta del progenitor no col·laborador". "Sembla que el dolor que es causa a les famílies per aquestes decisions [retirada de custòdia] i la forma d’actuar no sigui determinant", indica el togat. <br/>La resolució assenyala també que alguns d’aquests dictàmens "s’endinsen en qüestions que vulneren la intimitat i llibertat" de la dona afectada, "a la qual se la sotmet a un probatio diabòlica sobre les seves capacitats". Insisteix que "se l’acusa d’addicció alcohòlica" i la seva resposta és sotmetre’s durant mesos a controls de seguiment, que resulten negatius. Tot i així, l’equip d’assessorament tècnic en l’àmbit familiar la qüestiona per la seva "no addició". Concreta, a més, que aquests experts presenten com a fet negatiu que aquesta mare va tenir una reacció ansiosa i depressiva per la retirada de la seva filla per part de la Generalitat.