Deixant les escoles fora de les guerres

save-the-children-escuelas-seguras-1

save-the-children-escuelas-seguras-1
save-the-children-escuelas-seguras-2

/

3
Es llegeix en minuts
MICHELA RANIERI. SAVE THE CHILDREN

La setmana passada va tenir lloc la Tercera Conferència Internacional sobre Escoles Segures, celebrada en aquesta ocasió a Palma de Mallorca. El Govern espanyol, amb el recolzament dels de l’Argentina i Noruega i de la Global Coalition to Protect Education from Attack (GCPEA), va ser l’amfitrió d’aquest esdeveniment global amb l’objectiu de millorar la protecció de les escoles en conflicte.

Representants de més de 90 països, més de 50 organitzacions internacionals de la societat civil i institucions acadèmiques es van reunir a Palma per analitzar els avenços aconseguits fins a la data per evitar que les escoles es converteixin en objectiu d’atac durant els conflictes armats. Avenços que han sigut lents, però imparables des de l’adopció de la Declaració sobre Escoles Segures el 2015.

La Declaració és un instrument polític amb què els Estats es comprometen a adoptar una sèrie de mesures perquè les escoles siguin llocs segurs fins i tot enmig dels bombardejos. A la Conferència d’Oslo del maig del 2015, que va veure néixer la Declaració, 37 Estats s’hi van sumar, entre ells Espanya. En aquests quatre anys 50 països s’hi han adherit, fins a coronar la xifra de 90 en la Conferència de Palma, amb la firma per part de Gàmbia, Guatemala i Nicaragua.

Aquestes xifres demostren que és cada vegada major la voluntat política de protegir la infància i en particular la seva educació en conflicte. Però la voluntat política no és suficient en temps de guerra: davant dels 14.000 atemptats contra l’educació documentats per la GCPEA en els últims cinc anys, el que es necessita és un canvi efectiu de conducta i mesures concretes en el terreny.

I és per això que un dels objectius de la Conferència, més enllà d’un nombre més alt d’adhesions, era la posada en comú d’experiències per part dels Estats que, havent firmat la Declaració, ja han començat a prendre mesures per fer-la realitat. En particular, per implementar un dels seus compromisos, el d’aplicar les Directrius per Prevenir l’Ús Militar d’Escoles i Universitats en Conflicte.

En aquest sentit, un representant del Ministeri de Defensa de Somàlia, va compartir a la Conferència com diverses instal·lacions educatives, inclosa la Universitat Nacional, han sigut rehabilitades, els artefactes no fets detonar han sigut remoguts i les aules han sigut retornades a la seva finalitat primordial, l’educació de milers d’estudiants.

La viceministra d’Educació de Nigèria va parlar del treball que el país està duent a terme juntament amb la societat civil i organitzacions internacionals per implementar la Declaració. Nigèria, greument afectada per la violència de Boko Haram, que l’abril de 2014 va segrestar més de 270 alumnes d’un institut femení a Chibok, ha augmentat la seguretat a les escoles i ha començat un procés de reforma legislativa amb l’objectiu de reduir l’ús militar d’aquestes.

Guatemala, per la seva part, va donar testimoni a través del seu ministre d’Educació, de com altres formes de violència al país centreamericà afecten l’educació de nens i nenes d’una forma molt semblant al que passa en un conflicte armat, amb assassinats, segrestos, reclutament i atacs violents a les instal·lacions educatives. El país ha engegat un programa anomenat “Escoles Segures” amb l’objectiu de garantir la seguretat dels centres educatius.

La Conferència també ha servit per cridar l’atenció sobre l’especial impacte que els atacs a l’educació tenen en les nenes i les joves. Elles són sovint les primeres en deixar d’anar a classe quan el conflicte amenaça les escoles, i les últimes en tornar-hi. Les agressions i la violència sexual són un perill real tant de camí, com dins de les escoles, que s’incrementa per la presència de soldats. Segons la GCPEA, en els últims cinc anys, nenes i adolescents van ser víctimes de violència sexual en el context educatiu en almenys 17 països afectats per conflicte o inseguretat.

Notícies relacionades

Els dos dies de la Conferència han servit per fer una crida a aquells països que encara no han firmat la Declaració a actuar com més aviat millor davant de la magnitud dels atacs a les escoles al món. I per a aquells que ja l’han firmat, ha sigut una oportunitat sense iguals per aprendre de l’experiència d’altres països i deixar de banda les excuses i reticències en matèria d’educació. 

Tots els països són responsables de protegir l’educació en conflicte, des dels directament afectats per la violència armada fins a aquells que participen amb les seves tropes en les forces de manteniment de la pau de l’ONU.  Per això, Save the Children, juntament amb la GCPEA, continuarà treballant per aconseguir un recolzament global a la Declaració sobre Escoles SeguresEl futur dels nens i nenes d’avui s’ho mereix.