A CATALUNYA

80.000 estrangers no poden treure's la nacionalitat perquè són analfabets

El Govern diu que el col·lectiu està preocupat, que al no aconseguir la ciutadania, té vetats diversos drets

Les entitats socials no donen l'abast davant de l'aclaparadora demanda de cursos gratuïts de castellà

zentauroepp31887909 barcelona 19 11 2015 inmigrantes ante el nuevo examen para o190528142404

zentauroepp31887909 barcelona 19 11 2015 inmigrantes ante el nuevo examen para o190528142404

8
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fa uns quants anys, alguns més de 20, que viuen a Espanya. Paguen impostos, treballen i la seva residència aquí està reconeguda legalment. No obstant, no se’ls considera ciutadans amb plens drets. La Generalitat calcula que hi ha 84.000 persones immigrants, la majoria dones, que no poden accedir a l’examen de nacionalitat espanyola perquè no saben llegir ni escriure. Les entitats que ofereixen cursos gratuïts de castellà no donen l’abast, i la Generalitat demana exàmens orals perquè aquests ciutadans puguin accedir als drets de ciutadania.

Segons dades del Govern a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, hi ha 78.000 residents a Catalunya d’origen estranger que són analfabets. Són gairebé el 10% dels immigrants que hi ha a Catalunya. Ho afirma el secretari de Migracions de la Conselleria d’Afers Socials, Oriol Amorós. “Ens preocupa molt aquesta situació, estem parlant gairebé de 100.000 persones que viuen aquí des de fa molts anys i als quals, per exemple, els estem negant el dret a vot”, assegura el secretari. Són dades del 2016 que el Govern està pràcticament segur que en els últims dos anys hauran augmentat, tenint en compte que els dos anys següents la població estrangera resident a Catalunya va créixer en 60.000 persones.

D’aquests, gairebé el 70% són dones i el 30% són homes. “Estem parlant d’un col·lectiu molt feminitzat, majoritàriament persones procedents de l’Àfrica i l’Àsia, sobretot de la zona de l’Índia i el Pakistan i que fa més de dues dècades que resideixen a Catalunya de forma legal”, explica el secretari. I la situació preocupa l’Executiu català, perquè, en primer primer, afecta “greument” la inserció social i la integració real d’aquestes persones en la societat catalana. I, en segon lloc, perquè el Govern diu que té les mans lligades tal com està plantejada la llei.

Examen oral

Per ser considerats ciutadans espanyols amb plens drets, entre els quals el de vot, els aspirants han de superar un examen de nacionalitat. Una prova, per escrit, ja per si mateixa polèmica. “Se’ls pregunta sobre temes massa concrets, i després hi ha l’element cultural, que exclou que les seves tradicions puguin enriquir la nostra cultura”, assegura Amorós. Diverses organitzacions, entre les quals SOS Racisme, fa anys que denuncien l’existència d’aquestes proves. “Nosaltres el que demanem és que, d’entrada, aquestes persones puguin fer l’examen de forma oral”, explica el responsable del Govern, que denuncia haver demanat aquesta millora al Govern espanyol en diverses ocasions.

La nacionalitat, no apta per a pobres

Però accedir a aquest examen no és, precisament, barat. D’entrada, cal pagar una taxa de 102 euros per fer el tràmit. La inscripció a la prova costa 85 euros més, i les persones que no procedeixin d’un país hispanoparlant, a més, han de cursar una prova d’espanyol (DELE) que costa uns 120 euros. Això, si es vol anar per lliure.

L’Institut Cervantes, que és el que fa aquestes proves, ofereix cursos per aprendre l’idioma i preparar-se per a l’examen de la nacionalitat. No obstant, com que a Catalunya no hi té cap seu, acredita acadèmies privades d’idiomes per preparar els alumnes. Una, i només per posar un exemple, és l’Acadèmia Barcelona PLUS, que cobra 50 euros a la setmana per a qui vulgui preparar-se per a l’examen.

“Estem parlant de persones amb pocs recursos”, insisteix Amorós, persones que, d’entrada, no saben llegir ni escriure en castellà. Una altra opció seria plantejar que aquesta prova es pogués fer en català. Perquè el Consorci de Normalització Lingüística sí que ofereix cursos gratuïts de català en diversos nivells, també per a persones analfabetes. I és present en gairebé 200 municipis catalans.

Llistes d’espera en les oenagés

Qui sí que ofereix cursos gratuïts de castellà són les entitats socials, en la gran majoria impartits per voluntaris. Tots coincideixen en el mateix: la demanda per aprendre el castellà és altíssima i no donen l’abast. Especialment de persones d’origen xinès, pakistanès, del Marroc o Armènia, que, si coneixen algun alfabet no és el llatí.

Una d’aquestes entitats és Integramenet, a Santa Coloma de Gramenet. “Hem de dir que no a centenars de persones quan fem les inscripcions i durant el curs”, explica el coordinador de l’entitat, Lluís Vila. Quan es va obrir el termini, en poc més de tres hores van omplir les 280 places dels cursos. Tot i que admet que els voluntaris que ensenyen la llengua no estan prou formats: “L’acollida lingüística és del tot insuficient”.

Aquesta entitat, junt amb d’altres del municipi, està intentant fer un recompte de les persones que han quedat excloses d’aprendre el castellà, que al seu torn, “és la llengua que facilitarà la seva integració als barris”. A Barcelona, la Coordinadora de la Llengua, que agrupa una vintena d’entitats que treballen amb persones immigrants constata la mateixa situació.

“En poques hores omplim els cursos, els enviem a la resta d’entitats de la Taula del Tercer Sector, però estan totes igual, són persones que ens anem passant entre nosaltres”, explica la responsable de Migrastudium, Maria Coll, una de les 20 entitats que integren la Coordinadora de la Llengua del Raval. El seu portaveu, Marta Villar, apunta que la problemàtica afecta directament la Conselleria d’Educació, perquè qui hauria d’ajudar a l’aprenentatge del castellà i la lectoescriptura, diu, són les escoles d’adults, que són gratuïtes. "Però no hi ha places ni prou oferta", assegura l’activista.

Les escoles d’adults no veuen demanda

Educació ho nega i assegura que atén tota la demanda existent. "Si les persones es matriculen, nosaltres cobrim les places", assegura la directora general d’Innovació, Recerca i Cultura Digital, Mar Camacho. En els últims cinc anys, la demanda d’educació instrumental, la més bàsica, ha caigut en mil matriculats. La de català ha caigut en 2.000 alumnes. Mentre que l’aprenentatge del castellà ha augmentat en un miler fins a situar-se en els 7.431 matriculats.

"Les escoles d’adults són menys flexibles, no són cursos d’acollida, d’això s’han d’encarregar altres organitzacions", explica la directora general, que admet, no obstant, que no descarta que hi hagi estrangers que no sàpiguen que existeix aquest recurs. En qualsevol cas, el departament vol reenfocar els centres de formació d’adults cap a col·lectius més joves que no han acabat els estudis o busquen formació digital. "Ja no hi ha tantes persones analfabetes, hem de formar altres bosses de pobresa", apunta la directora. On, diuen, hi ha més necessitat, en l’anglès (14.473 de matriculats l’any passat) i les competències digitals (9.140 demandants).

"Somio a poder conduir"

Fa 35 anys que no trepitja una classe. Aquesta és la història de Mohamed Jar, un home marroquí de 45 anys que ara torna a estudiar gràcies a les classes gratuïtes d’alfabetització que li ofereix la fundació Migrastudium. La meitat de la seva vida ja l’ha viscut a Espanya, però encara no ha pogut votar en cap elecció.

En Mohamed va néixer a Ouarzazate, una zona rural del Marroc a prop de l’Atles. Allà anava a l’escola, fins que als 10 anys va haver d’abandonar els estudis per ajudar la seva família. Era un jove pastor, que portava amunt i avall els ramats d’ovelles amb què els seus pares aconseguien tirar endavant. També recorda com venien els dàtils... “He fet de tot, menys estudiar”, explica.

Als 18 anys va fugir de casa dels seus pares per guanyar-se la vida. “Allà estava condemnat; volia ser lliure”. Sense estudis, ha viscut de feienes més que sacrificades. A Casablanca va estar diversos mesos tallant llenya per després vendre-la. I poc abans de complir la vintena va pujar fins a la pròspera ciutat de Tànger. Va subsistir treballant de paleta al matí i de vigilant de seguretat a les nits. Fins que un dia va dir que ja n’hi havia prou. El 1998, amb 24 anys, es va ficar dins del motor d’un camió i va creuar l’Estret.

El 1998, amb 24 anys, es va ficar al motor d’un camió i va creuar l’Estret.

Va arribar a Andalusia sense res més que el seu cos. Va estar a punt de ser deportat, sense gairebé saber res de castellà. Sort va tenir que una família el va acollir durant dos mesos a casa seva al veure’l caminar per la carretera a Màlaga. "Em van donar menjar, un lloc on podia dormir... em van tractar com un fill; no sé què seria de mi sense ells". 

Ara ja fa 21 anys que és a Espanya. Dos els ha passat dormint als carrers de Barcelona. En la irregularitat, es va assabentar que la seva mare havia mort i no va poder anar a l’enterrament. Avui ho recorda i els ulls se li neguen. Ja ha aconseguit permís legal de residència, de treball i ha trobat l’amor. Treballa encadenant contractes precaris.

“Gairebé no sé escriure en àrab, perquè ja ni me’n recordo, però en castellà ja és una altra història”, explica. De parlar, el sap parlar. Però el problema és escriure’l. Fa un any que es va apuntar als cursos gratuïts de la fundació Migrastudium, on li ensenyen a llegir i a escriure. “Quan tinc diners pago alguna cosa, però si estic sense feina em deixen venir igualment, per això m’agrada”, assegura.

Notícies relacionades

Ser analfabet li imposa massa barreres. “Em vull treure el carnet de conduir, però no puc”, lamenta. La prova escrita l’hi posa molt difícil, perquè no sap llegir en espanyol. Ara, amb aquest objectiu, ve cada dia a classe. És la seva motivació, imaginar-se al volant. Pel que fa a la nacionalitat, per a ell, és un assumpte secundari. “M’agradaria poder votar, però l’examen és molt difícil; no sé si el podria aprovar; potser, amb tot el que has de pagar, no em surt a compte”.  Tot i que els impostos els paga igual que un altre ciutadà espanyol i el que decideixen els polítics l’afecta igual.

Una altra motivació, tot i que li queda més llunyana, és la de formar-se. “M’agradaria tenir una bona feina”. Un somni, potser. Per deixar d’una vegada els ‘contractes kleenex’, de vigilant de magatzem, de pintor de parets, o del que sorgeixi. En Mohamed va deixar l’escola amb 10 anys i es va aventurar fins a occident per guanyar-se la vida i conquerir la seva llibertat. Ara, amb 45 anys, s’ha adonat que la seva llibertat només l’aconseguirà tornant a l’aula.