Les comunions aguanten el tipus davant la caiguda lliure dels casaments

Espanya és un país de gent que creu en Déu, però que amb prou feines posa els peus en una parròquia. Segons un informe del CIS de juny del 2018, el 70% dels espanyols es declaren catòlics; no obstant, gairebé el 63% no va mai a missa.

Tot i així, un dels ritus eclesiàstics que aguanten el tipus són les primeres comunions. En deu anys (del 2007 al 2016), aquestes cerimònies religioses han caigut ‘només’ un 7%, segons les dades de la Conferència Episcopal (CEE). El descens és moltíssim més suau que el que ha experimentat un altre sagrament: el dels casaments religiosos, amb un descens del 55% en el mateix període de temps. El 2016 es van casar amb un sacerdot pel mig 50.805 parelles, davant les 113.187 que ho van fer el 2007.

El maig i el juny són els mesos de les comunions. En ciutats com Madrid és habitual trobar aquests caps de setmana en parcs i restaurants nenes vestides de núvies i nens de mariners que celebren, amb familiars i amics, la seva primera comunió. Una mena de minicasament que s’acosta als 2.000 euros entre vestits, fotografies, regals i dinar per als convidats.

La meitat dels nens i nenes

Segons les estadístiques de la Conferència Episcopal –no detallades per comunitats autònomes–, 256.587 persones van prendre la sang i el cos de Crist el 2007 per primera vegada. Any rere any, la xifra ha anat descendint gradualment fins als 238.671 comptabilitzats el 2016, l’últim any disponible. ¿Són moltes o poques, les 238.671 primeres comunions del 2016? Tenint en compte que, segons l’INE, aquell mateix any hi havia a Espanya 493.217 nens i nenes de 9 anys tant espanyols com estrangers, la conclusió –amb un obvi marge d’error– és que gairebé la meitat dels nanos (48%) fan la primera comunió.

Els sociòlegs consultats asseguren que la primera comunió és una “pressió social i cultural”, un acte familiar fomentat per les escoles religioses. “Els pares solen creure que és un reconeixement al seu paper com a bons pares quan els seus fills ja estan a un pas de la preadolescència. És una manera de mostrar que són una família modèlica i que s’han responsabilitzat de portar els fills a la catequesi prèviament. Passada la primera comunió no hi ha pressió perquè continuïn en la fe catòlica”, expliquen fonts de la facultat de Sociologia de Barcelona.

Aquestes fonts també asseguren que a Catalunya –on el procés de secularització és “més intens”– el nombre de primeres comunions és bastant més baix que el d’altres ciutats. Catalunya és, de fet, la comunitat autònoma amb més percentatge de matrimonis civils, un 90,9% del total el 2018 i més de 10 punts per sobre de la mitjana estatal situada en el 79,3%, segons l’informe 'Laïcitat en xifres, 2018' de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Els pares renuncien a la seva laïcitat

Fa uns mesos, el catedràtic universitari de la Universitat Carles III (Madrid) Carlos Elíasva preguntar a la seva classe quants alumnes espanyols (uns 60 d’un total de 70 nois i noies d’entorn dels 20 anys) havien fet la primera comunió. Els estudiants nord-americans de l’aula estaven convençuts que en serien molt pocs. No obstant, es van sorprendre al veure com tots –absolutament tots– els seus col·legues espanyols van aixecar la mà. “Pot ser que els pares siguin laics, però renuncien a aquesta laïcitat pel compromís social que suposa la primera comunió. L’ambient, promogut per les escoles religioses, que són molt militants, fa que tots els nens i nenes la vulguin fer. El que es queda sense cerimònia sent enveja. No comprèn per què ell està fora d’aquest grup i no té festa ni regals. Al final, els pares cedeixen. Cal tenir en compte que a aquestes edats la socialització és molt important”, afirma Elías, membre del grup d’investigació a la Universitat Carles III de Periodisme i Anàlisi Social: evolució, efectes i tendències.

Pensament místic i no científic

Notícies relacionades

9 de cada 10 matrimonis a Catalunya ja no passa per l'Església

La meva primera comunió: un minicasament

Elías, que a més de periodista és llicenciat en Química, ressalta que dir als nens que prendran el cos i la sang de Crist és incompatible amb la ciència, la química i el model atòmic. “Els àtoms són indivisibles. ¿Com es fa aquesta transformació del pa i el vi al cos i la sang de Crist, amb hemoglobina o sense?”, pregunta fent ironia. Aquesta incongruència científica de l’eucaristia, precisament, està desenvolupada a l’últim llibre del catedràtic de la Universitat: 'Science on the ropes' ('Ciència entre les cordes’), editat per Springer. “La comunió és una manera d’iniciar els nanos en el pensament místic en lloc del científic. És important per a les escoles religioses perquè així continuen mantenint la gent en la fe”, conclou Elías.

 ► Més informacions de Mares, pares i nens

Mares, pares i nens