Pablo Ibar es lliura aquesta vegada del corredor de la mort i és sentenciat a cadena perpètua

Diu molt i res bo del sistema de justícia dels Estats Units que una cadena perpètua sigui un alleujament peralgú que es declara innocent però quan l’alternativa és la injecció letal és difícil no veure-ho així. Aquest dimecres, en un jutjat de Fort Lauderdale (Florida), vuit dones i quatre homes d’un jurat popular han alliberat l’espanyol-nord-americà Pablo Ibar, de 47 anys, del jou del corredor de la mort, on ja va passar 16 dels 25 anys que porta empresonat. Quatre mesos després de tornar a condemnar Ibar per un triple assassinat el 1994 que ell sempre ha assegurat que no va cometre, el jurat ha optat per condemnar-lo a passar la vida a la presó. La sentència tanca efectivament el cas com un de pena de mort i Ibar ja mai més haurà de tornar a fer front a la pena capital per ell. 

L’apel·lació i la recerca d’un nou judici està garantida i ja l’havia anunciat per endavant la defensa, conscient com el reu i la seva família que el procés que s’iniciarà ara davant el Tribunal d’Apel·lacions del Quart Districte de Florida serà llarg i es podria allargar fins a sis o vuit anys. Almenys l’enfrontaran sense l’amenaça d’una execució a l’horitzó, i això ja és molt. Com va dir recentment a l’agència Efe Cándido Ibar, el pare del reu,“on hi ha vida hi ha esperança”.

La millor entre dues males opcions

Després delveredicte de culpabilitat a què el jurat va arribar el 19 de gener a la repetició del judici que el 2016 va ordenar el Tribunal Suprem de Florida, la pena de mort o la perpètua eren les dues úniques opcions a la vista de la sentència, que es va iniciar la setmana passada. Des d’aleshores, el jurat ha escoltat a la sala 6.900 de les instal·lacions judicials del comtat de Broward a Fort Lauderdale els testimonis a favor de la personalitat i la bona conducta d’Ibar del seu pare; la seva dona, Tanya; altres familiars i l’ambaixador d’Espanya a Washington, Santiago Cabanas, i el cònsol a Miami, Cándido Creis. També la fiscalia va fer testificar quatre familiars de les tres víctimes del crim: l’empresari nocturn Casimir Sucharski i dues ballarines d’un dels seus locals, Marie Rogers i Sharon Anderson.

Aquest dimecres les dues parts han presentat les seves conclusions. La defensa també ha llegit missatges de cartes d’altres familiars de les víctimes que demanaven compassió amb Ibar i cridaven a no imposar-li la pena capital. “La cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional no és la sentència més compassiva que algú pugui aconseguir però és un pas en la direcció adequada”, ha dit l’advocat Kevin Kulik.

Llàgrimes i abraçades

Després de rebre instruccions del jutge i d’una deliberació que s’ha allargat prop d’una hora i mitja, el jurat ha arribat a una decisió i ha entregat la seva sentència, que ha llegit el jutge Dennis Bailey. Testimonis presents a la sala han descrit l’emoció de la família d’Ibar, que ha reaccionat amb llàgrimes i abraçades. Ara es posa en marxaun altre capítol de la interminable odissea d’Ibar: intentar aconseguir un nou judici, com ja es va aconseguir fa tres anys, quan el Suprem de Florida li va concedir l’oportunitat al·legant que en el que va acabar amb la seva condemna a mort les proves van ser “dèbils i febles”. 

Notícies relacionades

Un nou Codi d’Accessibilitat per acabar amb les barreres físiques, sensorials i cognitives

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Tampoc hi va haver noves proves contundents en aquest últim judici i l’argument de l’apel·lació per buscar que definitivament es faci justícia remarcarà el que la defensa considera nombroses irregularitats en l’últim procés. En especial està en el punt de mira de la defensa la presumpta parcialitat amb què el jutge Bailey ha dirigit el procés, esquitxat de decisions qüestionables que han anat aclaparadorament contra Ibar.

“La injustícia segueix”, ha escrit en un comunicat Andrés Krakenberger, portaveu de l’Associació contra la Pena de Mort Pablo Ibar, que ha demanat als que els han recolzat fins ara “que no es relaxin”. “Haver evitat una condemna a mort és un èxit, però no n’hi ha prou”. La lluita per la llibertat continua.