Anar al contingut

Estudi de la UOC

Demostrat: el retard en l''streaming' ens posa cardíacs

Les pauses o demores durant una reproducció d'un vídeo en un mòbil augmenten la freqüència cardíaca de mitjana un 38%, segons un estudi

El Periódico

Demostrat: el retard en l''streaming' ens posa cardíacs

Una de cada tres llars espanyoles amb accés a internet està subscrita, com a mínim, a una de les diferents plataformes audiovisuals de pagament en reproducció en línia ('streaming'), segons indica un informe de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC). El negoci de la reproducció en línia ha augmentat en menys d’una dècada en audiències, produccions i serveis, cosa que també ha alterat els comportaments: quan la tecnologia de la reproducció en línia falla, l’usuari pateix. Ha quedat demostrat, fins i tot quantificat.

Les pauses o els retards durant una reproducció d’un vídeo en un mòbil augmenten la freqüència cardíaca de mitjana un 38%, segons revelar l’informe ‘Ericsson Mobility Report MWC’. “Estem acostumats a obtenir la informació al moment i que la nostra interacció, sobretot en sistemes digitals, sigui sense retard: tenim molt poca tolerància a la demora”, afirma Diego Redolar, neurocientífic i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

L’espera angoixa

L’estudi mesurava l’activitat cerebral, els moviments oculars i el pols dels usuaris mentre completaven diferents tasques veient vídeos en 'streaming'. “Aquesta és una resposta normal davant d’una situació que incrementa la resistència del sistema nerviós, l’usuari està esperant i aquesta espera l’angoixa, el vídeo va lent i això fa que s’activi el sistema nerviós simpàtic i es desencadenin aquesta mena de canvis fisiològics”, afirma Redolar. Segons l’estudi, els nivells d’estrès provocats per les pauses en la reproducció s’assimilen a la situació d’estrès que suposa veure una pel·lícula de por.

“Quan va començar internet, els mòdems de 56 kB tardaven 2, 3 o 4 minuts a carregar una pàgina web. Això ara és impensable per als que no són nadius digitals i per als que sí que ho són. Aquestes generacions més joves encara estan més acostumades a la immediatesa i no només en la tecnologia, s’han construït partint del 'right here, right now' des de petits i per tant tenen  nivells més baixos de tolerància a la tardança», assegura Redolar.