"Espanya no entendria un retrocés en la llei de l'avortament"

LaFrançoise és coneguda com l’"àvia" de l’avortament a Europa. Quan avortar era il·legal a gairebé tot el continent, la Françoise, que ara té 76 anys, va muntar xarxes clandestines per fer avortaments que practicava ella mateixa i va ensenyar les seves tècniques a França, Itàlia i Espanya. La seva història apareix recollida en l’exposició 'On abortion: A history of misogyny', de Laia Abril. Consuelo Catalá (Alacant, 1954), infermera i històrica militant del moviment feminista i proavortista espanyol, va ser una de les aprenents de la Françoise al nostre país.

"Històricament, les dones sempre hem avortat", explica a aquest diari Catalá. Aquesta experta en salut reproductiva va formar part del Col·lectiu de Salut Aquari, a València, format per ginecòlegs i infermeres. Nascut a finals dels 70, el Col·lectiu Aquari va ser pioner a Espanya en parts naturals i interrupcions voluntàries de l’embaràs. "Practicàvem avortaments en la il·legalitat, però segurs", destaca. Eren professionals. A Espanya, fins a 1985 l’avortament va estar completament penalitzat. 

Però abans de l’aparició de clíniques clandestines com aquesta va existir una altra realitat. "Fins al 1976, eren les avorteres les que ajudaven les dones a interrompre els seus embarassos: persones que havien après a fer avortaments de les seves mares i àvies, però sense formació mèdica. Els feien en condicions insalubres i, de vegades, les embarassades es morien o es quedaven estèrils", relata Catalá. Apunta, a més, que no totes les dones avortaven de la mateixa manera: "Les pobres, amb les avorteres. La gent més acabalada se n’anava a clíniques privades, on justificaven que l’operació era per un quist d’ovaris".

La llei de 1985

"Amb la Transició es va intentar que les dones no anessin a la presó. Avortar era delicte, sí, però acabaven indultades". Amb la llei del 1985, l’avortament es va despenalitzar en tres supòsits: si estava en perill la salut de la mare, si estava en perill la salut del nadó i en cas de violació. És la llei a la qual el PP de Pablo Casado va defensar recentment tornar. "El 1981 van detenirPedro Enguix, el ginecòleg del Col·lectiu de Salut Aquari [va estar 20 dies a la presó]", explica Catalá, que recorda bé aquella època en què, a l’Espanya democràtica però sense llei que protegís aquest dret, es detenien dones i personal sanitari per avortar.

En la memòria d’alguns espanyols potser hi ha el judici de Màlaga, celebrat el 1998: 12 anys després que tingués lloc una batuda policial a la clínica avortista del ginecòleg Germán Sáenz de Santamaría. La cosa va acabar amb 34 acusats i tots van ser finalment absolts a l’haver prescrit els suposats delictes. 

"Des del 1985 i fins al 2010, la percepció social era que l’avortament a Espanya ja era legal perquè la Seguretat Social derivava a una clínica les dones que volien avortar. No obstant, jurídicament continuava estant penalitzat. Si al jutge li arribava qualsevol denúncia, tenia l’obligació d’investigar si aquesta interrupció voluntària de l’embaràs es trobava dins d’algun dels tres supòsits de la llei del 85", relata Catalá. "Després la cosa s’arxivava, però fins al 2010 s’havia de passar per això".

La llei del 2010

A partir del 2010 la situació va canviar. Espanya va aprovar la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, actualment en vigor, que permet l’avortament lliure en les 14 primeres setmanes de gestació i dins de les primeres 22 en cas que hi hagi riscos per a l’embarassada o el fetus. Amb aquesta norma, l’avortament va sortir per fi del Codi Penal. Catalá, que va ser portaveu del Grup Socialista al Parlament valencià des del 1999 fins al 2011, va formar part de la comissió de desenvolupament de la llei del 2010. En l’actualitat, és en la RedCAPS de dones professionals de la salut.

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

"Les dones tenim la capacitat de reproducció de l’espècie, per això sempre hi ha hagut qui ha qüestionat el dret a l’avortament. És, en el fons, un intent de control del món", reflexiona Catalá, que creu que "la societat espanyola no entendria un retrocés en aquest àmbit", si bé "mai s’ha d’abaixar la guàrdia". 

A Espanya, els avortaments han descendit amb l’entrada en vigor de la llei del 2010. Si aquell any hi va haver un total de 113.031 interrupcions voluntàries d’embaràs, el 2017 (últim any del qual el Ministeri de Sanitat té xifres) n’hi va haver 94.123. En són gairebé 19.000 menys. "La llei ha de ser una carretera de dues vies: d’una banda, ha de permetre que les dones se sentin segures. D’una altra, establir la prevenció de l’avortament a través de l’educació sexual".