MOSTRA A FOTO COLECTANIA

El drama de l'avortament clandestí

Unes 47.000 dones moren a l'any per interrupcions de l'embaràs en països que el consideren il·legal

Una exposició de Laia Abril repassa els mètodes a què recorren quan no se'ls reconeix aquest dret

zentauroepp48066678 laia abril190508161940

zentauroepp48066678 laia abril190508161940

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

A simple vista no tenen res en comú una pedra, un penjador, una banyera d’aigua calenta i unes escales. Tots aquests elements, no obstant, han sigut utilitzats (i encara s’utilitzen en algunes parts del món) per dones que han avortat de manera clandestina perquè als seus països no es reconeix aquest dret. Dones que posen en risc les seves vides i que, en molts casos, la perden: cada any unes 47.000 moren a tot el món per avortaments fallits. En l’exposició 'On abortion: A History of Misogyny', que serà a Foto Colectania (passeig de Picasso, 14, Barcelona) fins al 9 de juny, l’artista multidisciplinària Laia Abril (Barcelona, 1986) documenta i conceptualitza els perills i danys causats per no poder accedir a l’avortament de forma legal, segura i gratuïta.

"Restringir l’accés a l’avortament és una forma de misogínia. Qualsevol intent de control del cos de la dona és un acte misogin, com ho són també els controls de natalitat [a la Xina, fins al 2015, només es podia tenir un fill per cada parella; ara, dos]. Aquest acte misogin es converteix en sistèmic quan prové de la institucions", explica a EL PERIÓDICO Abril, que, a més, és periodista de formació. Potser per això la seva exposició, amb un caràcter marcadament documental, està basada en una meticulosa metodologia d’investigació  mitjançant la qual l’artista recorre al passat per ressaltar la llarga i contínua erosió dels drets reproductius de les dones, a totes les parts del món, fins a l’actualitat.

"L’avortament marca les agendes polítiques més conservadores; s’utilitza com a arma llancívola"

Laia Abril

Autora d’'On Abortion: A history of misogyny'

La mostra 'On abortion' està formada per fotografies (tant retrats com imatges científiques), textos i àudios (molts en primera persona) que posen el focus directament en els estigmes i tabús entorn d’aquest problema. "Inicialment, quan vaig començar aquest projecte no hi havia un capítol específic de l’avortament. Però quan vaig veure les xifres [les 47.000 morts anuals per avortaments clandestins], em vaig adonar de la urgència de parlar-ne, de prioritzar-lo", explica Abril. "Vaig veure els casos de dones a la presó [acusades de feticidi], les maternitats forçades –més difícils de quantificar, però són moltíssimes– i que el tema s’agreujava encara més en els països amb les polítiques més conservadores. L’avortament marca les agendes dels polítics conservadors, l’utilitzen com a arma llancívola".

L’exposició 'On abortion' a Foto Colectania, Barcelona. / FOTO COLECTANIA

En tots els països i totes les religions, milions de dones es veuen privades de l’avortament, per llei o per coerció social, i es veuen obligades a portar els seus embarassos fins al final contra la seva voluntat. En això consisteixen les maternitats forçades. Algunes d’aquestes dones són menors i víctimes de violació. Per a moltes, l’embaràs no és viable o els representa un risc per a la salut. Tot i així, no tenen cap altra opció que parir, ja que qualsevol intent d’avortament pot ser criminalitzat. És el cas, per exemple, de KL, una peruana de 32 anys (el testimoni de la qual es recull en 'On abortion') que amb només 17 va ser obligada a donar a llum un nadó amb anencefàlia. El nen, a qui la mare li va haver de donar el pit, va morir als tres dies de néixer. Un judici internacional el 2015 va dictaminar que a KL li haurien d’haver practicat un avortament.

Condons de peix o agulles de punt

L’exposició de Foto Colectania mostra diverses fotografies, acompanyades per textos explicatius, de mètodes utilitzats antigament per evitar l’embaràs o bé avortar: condons de bufeta de peix o de tripa d’ovella (tipus de preservatius que s’utilitzaven al segle XIX); dutxes vaginals (fetes d’un tub fi i una bomba cilíndrica de metall), agulles de fer punt (sí: aquest estri ha sigut i és utilitzat per provocar un part prematur, en països on l’avortament és il·legal, mitjançant la seva introducció punxant pel coll uterí fins a arribar al sac amniòtic del fetus) o fòrceps i espèculs (que obrien el coll uterí i que encara avui es fan servir en exàmens i operacions ginecològiques rutinàries), entre d’altres.

Objectes històrics fotografiats al Museu de l’Avortament i l’Anticoncepció de Viena. / LAIA ABRIL

"Totes aquestes metodologies tan físicament dures m’han fet pensar quin nivell de desesperació hi ha d’haver en la dona per recórrer-hi", explica abril, qui reconeix que, tot i així, el que més li ha impactat és la "violència obstètrica": això és, els metges que denuncien dones que desitgen avortar, o que utilitzen "pràctiques cruels" (per exemple, operar sense anestèsia) com a forma de "càstig moral" cap a elles per avortar. "Això m’impacta molt més que el que una dona pugui arribar a fer en un estat de desesperació".

Una altra història recollida a 'On abortion': Sao Bernardo (Brasil), 2015. Una dona de 19 anys pren píndoles abortives i poc després acudeix a l’hospital per uns dolors abdominals. Després de tractar-la, el seu metge truca a la policia; els agents l’emmanillen al llit i l’obliguen a confessar. Al Brasil l’avortament és il·legal en gairebé totes les circumstàncies i s’han donat casos de doctors que trenquen el codi de confidencialitat denunciant les dones que ho intenten. Algunes pacients acusades d’intent d’avortament estan detingudes en hospitals durant setmanes i fins i tot mesos.

Una imatge de l’exposicón 'On abortion'. / LAIA ABRIL

Notícies relacionades

L’exposició d’Abril a Foto Colectania recull moltes històries i molt variades. El sentit últim del seu treball és arribar a connectar amb aquestes persones que estan en el que ella denomina una "zona grisa": gent que pertany a grups religiosos, que té pensaments més conservadors o que simplement no és conscient de les repercussions de no reconèixer el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos. "Restringir l’avortament no redueix els avortaments; n’hi ha el mateix nombre, però més de clandestins. I això té com a conseqüència la mort de moltes dones", recorda l’artista barcelonina.

'On abortion', a més d’ara a Barcelona, ja s’ha exposat a França, Eslovènia, Turquia, Itàlia, Finlàndia, Anglaterra, Alemanya, Austràlia, Mèxic i Irlanda, just abans del referèndum que va aprovar l’avortament l’any passat. "A Irlanda no hi va haver atacs, però sí cartes i queixes cap a les institucions per permetre l’exposició", explica Abril. El segon dels tres capítols que conformaran 'A history of misogyny' serà 'On rape' (sobre la violació), que es presentarà el pròxim any a París. El tercer encara està per decidir.

Temes:

Avortament Dones