La fiscalia demana 11 anys de presó per a un mosso per ajudar uns narcos

A l’“entramat criminal”creat per a la distribució de droga era destacable la facilitat dels acusats “per relacionar-se amb membres de les forces i cossos policials”, que afegien a la seva conducta delictiva un “plus de perillositat” al poder desenvolupar-la amb més eficàcia, “sense por de ser descoberts”, i amb impunitat, “al ser difícil la seva identificació i detenció”. Així funcionava la xarxa, presumptament encapçalada pel confident de la policia Manuel G. C. i que comptava amb l’estreta col·laboració del mosso José R., destinat a la comissaria de Vilanova i la Geltrú, segons detalla la fiscalia en el seu escrit d’acusació. Els 17 imputats s’enfronten a penes que oscil·len entre els 4 i els 11 anys de presó.

L’'operació Macedònia’ es va iniciar a finals del 2010. Durant la investigació dirigida peljutge de Barcelona Joaquín Aguirre, s’han obert una desena de processos. En alguns d’aquests processos, que van ser arxivats o van acabar en una absolució, es van veure involucrats comandaments dels Mossos, policies nacionals i guàrdies civils. Altres causes van acabar en condemna o estan en curs. La fiscal Ana Gil ha presentat ara el seu escrit d’acusació per una d’aquestes peces, la que tracta d’una presumpta organització de tràfic de cocaïna, marihuana i haixix. El presumpte capitost, Manuel G. C., va obtenir entre el 2003 i el 2010 ingressos que poden arribar als 2,4 milions d’euros.

L’acusació pública afirma que els 17 imputats, de “forma estructurada, jerarquitzada i amb un determinat repartiment de funcions”, es van dedicar, juntament amb altres persones no identificades, a l’adquisició, adulteració, dosificació i venda de droga. La trama va estendre aquesta tasca més enllà dels anys 2009 i 2010, als quals se cenyeix l’escrit, i va tenir un abast “molt més gran” per la xarxa de contactes que tenien, sobretot entre les Forces de Seguretat de l’Estat, i la “professionalització en l’execució del delicte”. Aquesta última“activitat il·lícita”no s’ha pogut concretar, “malgrat els esforços de les autoritats judicials i policials”, indica la fiscalia. Però sí que es va comprovar la “facilitat” de l’organització per contactar amb agents “no identificats”, cosa que feia que les mesures de seguretat adoptades, com el canvi constant de mòbils, “impedís” la vigilància i el seguiments dels investigadors.

En la cúspide, sense tocar la droga

Notícies relacionades

Una guerra de confidents de diverses policies sacseja la lluita antidroga

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Manuel G. C., “en la cúspide de l’entramat criminal”i per a qui es reclamen 11 anys de presó, mantenia“l’autoritat sobre el desenvolupament”de l’activitat de narcotràfic, tot i que no va tenir, en cap moment, contacte “directe ni indirecte” amb la droga, a l’entendre de la fiscal. Subratlla, en canvi, que“finançava l’adquisició de la cocaïna”,la qual era distribuïda, adulterada i preparada per a la venda. Aquest acusat es relacionava “de manera única i exclusiva” amb altres imputats situats “sota seu en l’estructura delictiva”, a qui“sotmetia a un estricte control”.Aquests subordinats “no només retien comptes davant seu”, sinó que “també li feien entrega de les quantitats degudes i del percentatge econòmic” dels beneficis de la suposada activitat il·legal, alhora que feien tasques domèstiques, com fer-li de xofer. Manuel G. va ser confident de membres “preeminents” de cossos policials.

Un paper “fonamental”, segons la fiscalia, va exercir el subinspector dels Mossos de Vilanova i la Geltrú, Juan R., que s’enfronta a una pena d’11 anys de presó. L’acusat, “infringint els deures generals al seu càrrec de submissió a la llei”, va fer a petició dels presumptes narcos indagacions en bases de dades confidencials, els va facilitar informació que en va extreure i va intentar intercedir per ells davant dels seus companys del cos en cas de detencions o sancions administratives. Tot això, “amb ple coneixement” de l’activitat il·lícita de la banda. A canvi, percebia uns 1.000 euros al mes, entre altres prebendes. En ocasions, entregava dades que facilitaven la identificació d’altres narcos que interferien en el negoci, cosa que suposava “represàlies violentes” contra ells.