Les universitats espanyoles busquen al mercat rus per internacionalitzar-se

Vera Galitsky parla un català sense màcula amb un suau deix rus. Es guanya la vida fent classes de la llengua de Pompeu Fabra via Skype a estudiants russos establerts a Catalunya. I alV Saló Internacional de l’Educació de Moscou Saló Internacional de l’Educació de Moscou s’ha acostat fins a l’estand que regenta Espanya per recollir informació destinada als seus alumnes, que pretenen llaurar-se un futur professional a terres catalanes i necessiten l’idioma.

No lluny, Angela, una jove russa de 19 anys amb un castellà també impecable, es passeja pels voltants de la parada espanyola amb una ampla samarreta blanca en la qual es llegeix: ‘Study in Spain’. L’espera pròximament un any a Granada per aprofundir el seu coneixement de l’idioma cervantí. “D’Espanya m’agrada el clima, la gent, la forma de viure...”, sospira.      

La universitat espanyola ostenta un grau d’internacionalització encara inferior als països del seu entorn, en particular si la comparem amb països com França o Itàlia. I per cobrir aquesta bretxa, Rússia es perfila com un dels mercats amb més potencial d’atracció d’estudiants, la qual cosa ha empès les autoritats governamentals espanyoles a recolzar campanyes de promoció en aquest país per atraure estudiants russos als seus programes. El nombre d’universitaris russos matriculats a Espanya ha fet un salt espectacular en els últims anys, passant de 967 el 2012 a 1.877 el 2016, incloent 477 estudiants de màster i 190 alumnes d’un doctorat. A més, l’interès s’ha diversificat, allunyant-se de les disciplines tradicionals com ara la llengua, i endinsant-se en matèries coml’enginyeria  o la medicina.  

Aquest any, per primera vegada des que va engegar la que és la principal fira russa del sector, patrocinada per la UNESCO, un país ha sigut convidat d’honor, distinció que ha recaigut precisament en Espanya. I gràcies a aquest reconeixement, destacades universitats d’Espanya, com la Carles III de Madrid, la Universitat de Granada, la Universitat Ramon Llull, entre d’altres, han pogut oferir els seus cursos de grau i postgrau als milers de visitants de l’esdeveniment. A més, quatre institucions educatives espanyoles –Carlos III de Madrid, Rovira i Virgili de Tarragona, Universitat de València i Universitat d’Oviedo– han aprofitat l’ocasió per firmar un memoràndum amb quatre homòlogues russes per tal d’impulsar la “cooperació educativa”, “la recerca” i la “internacionalització”. 

“Gran marge per a la cooperació”

La secretària d’Estat espanyola d’Universitats, Recerca i Innovació, Ángeles Heras ha acudit a la capital russa en la setmana que ara acaba per recolzar els esforços que realitzen les institucions educatives espanyoles per internacionalitzar-se a Rússia. “Hi ha un gran marge per a la cooperació universitària; Espanya i Rússia són països amb estudis molt complementaris”, ha declarat Heras, qui durant la seva estada a Moscou, s’ha entrevistat amb el ministre de Ciència de Rússia, Mikhaïl Kotiukov.  

Una altra de les persones que ha viatjat aquests últims dies a Moscou és la rectora de la universitat tarragonina Rovira i Virgili, María José Figueras Salvat. Veu grans possibilitats de cooperació acadèmica en temes com el canvi climàtic amb la Universitat Estatal de Tomsk, a Sibèria. “Ells tenen llocs d’observació i les dades i nosaltres hem ideat pautes” per mesurar-lo, destaca. A Tarragona viu tot l’any una important colònia de ciutadans russos, i entre ells desperten gran interès matèries com la química, l’enologia, elturisme, lageografiai fins i tot eldret, aquesta justament peroferir serveis jurídicsa una comunitat que està més implantada a la província

           

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua