Parlen deu víctimes d'abusos als Maristes de Lleida: "Som més de cent"

D’un en un entren al bar de Lleida que han acordat prèviament. Saluden, fixen els ulls, es reconeixen. "Tu, també, eh". Somriuen. "És que segur que som més de cent". Assenteixen. Són homes que pertanyen a generacions que van néixer entre el 1965 i el1975 i que es van educar al’escola Montserrat dels Germans Maristes de Lleida. Tots van patir els abusos del germà Moisès durantla dècada dels 70 i començaments dels 80. 

Òscar S. C. (nascut el 1972), A. J. B. (1967), Jordi L. S. (1972), G. P. A. (1967), Xavi [nom fals] (1972), David V. F. (1975) i Fernando L. M. (1972) revelen en una entrevista amb EL PERIÓDICO com actuava el religiós. S’hi han afegit Antoni C. M. (1972), Santi [nom fals] (1972) i Guillem S.A. (1965) després de llegir aquesta notícia en l’edició digital d’EL PERIÓDICO, publicada a les 7.00 hores del matí d’aquest divendres, per confirmar el relat dels seus antics companys. En total, són deu. 

Al veure el documental de Netflix 'Examen de conciencia' realitzat per Albert Solé, el primer d’ells, l’Òscar, es va cansar d’esperar que algú expliqués el que va passar a Lleida. I es va proposar fer-ho ell. Va donar la veu a Facebook per buscar més exalumnes disposats a explicar què els va fer el germà Moisès i en va trobar sis. Aquest diari assisteix a la seva primera trobada, que transcorre al centre de la ciutat.

Aviat sorgeix una pregunta: "¿Val la pena explicar-ho ara?". Remarquen que no els mou fer mal a la institució i que són conscients que els docents actuals no tenen res a veure amb el passat dels Maristes. Per això dubten. 

El germà Moisès era, o així ho recorden aquests nou exalumnes, que actualment tenenentre 44 i 54 anys, un home arrugat i eixut. Amb ulleres. A l’escola no estava a càrrec de cap assignatura. Tenia la funció de "bidell", el que canviava les bombetes quan es fonien, reparava els panys de les portes o desembussava el vàter. Tot i que si el nom de Moisès continua sobrevolant cada sopar d’antics alumnes es deu a "les revisions mèdiques". Ni era metge, ni infermer, però aprofitava aquelles exploracions sanitàries per tocar-los.

¿Per què fer-ho públic ara?

Des que el febrer del 2016 aquest diari va publicar el 'cas Maristes’, en multitud de llocs del territori català –i de la resta d’Espanya– han emergit abusos encoberts en escoles religioses i parròquies. Però a Lleida no va ser així. "A l’escola dels Maristes hi confluïen la majoria dels fills de famílies del teixit empresarial de la zona. Això va ajudar que aquestes coses es mantinguessin en silenci. Eren cases conservadores amb pànic de protagonitzar escàndols i menys un que inclogués abusos sexuals de menors a l’Església", explica l’Òscar. Però aclareixen que en cap cas el motiu que no transcendís la pederàstia del germà Moisès es pot deure que aquest actués amb discreció o a l’esquena de l’escola. Al contrari, era "vox populi, un secret a crits". 

Malgrat els dubtes que planteja desenterrar o no el tema, i que alguns tenen por de la reacció d’alguna part de la societat lleidatana, acaben per resoldre que ho han de fer públic. "Perquè volem que se sàpiga, perquè això també passava aquí, perquè si algun dels nostres fills patís el mateix seríem incapaços de relativitzar-ho com fem amb nosaltres, perquè tot i que Moisès faci anys que està mort i enterrat a les Avellanes –cementiri marista–, i sigui impossible jutjar-lo, servirà perquè les escoles lleidatanes prenguin bona nota i millorin la prevenció", es convencen.   

Hi ha un altre motiu. "Potser els abusos que vam patir nosaltres no fossin tan greus com d’altres que s’han anat coneixent en els últims tres anys. Però ens inquieta pensar que potser el que vivim només era el que Moisès feia en públic. Espanta imaginar què va poder fer quan va aconseguir tancar-se tot sol amb alguna criatura". L’Òscar ha obert el compte de correuabusosmaristeslleida@gmail.com, perquè intueixen que hi ha més víctimes que necessiten parlari volen trobar-les.  

Les revisions del germà Moisès (1970-1985)

Per dur a terme la revisió mèdica, als alumnes de l’escola Montserrat els feien despullar-se a l’aula, deixar la roba sobre el pupitre, i, ja en calçotets, sortir en fila índia per un passadís –tan fred que van batejar com 'la nevera'– en el qual els esperaven les diferents fases de l’exploració. En un despatx els mesuraven i els pesaven, en un altre els miraven si tenien els peus plans, en un tercer els feien una placa de rajos X per als pulmons. En l’últim comprovaven si patien fimosi. La infermera que duia a terme aquesta última exploració era una professional de la qual no tenen res a objectar. El problema era que just abans que ella els atengués, els esperava el germà Moisès.

A l’Òscar li va palpar els genitals per fora i ell –als 9 anys– va creure que formava part de la revisió mèdica. El Jordi ho va viure igual que el seu amic Òscar perquè tots dos formaven part de la mateixa fila, juntament amb 42 alumnes més que van passar pel mateix. El Jordi no només va pensar que allò era normal, sinó que admet que si llavors algú l’hagués alertat que es tractava d’un abús hauria reaccionat negant-ho i defensant el germà Moisès: suposar que un home religiós actuava malament era inconcebible. Al David li va ficar la mà per dins dels calçotets però només recorda que li va magrejar el cul. El Fernando explica que, després de palpar-li els genitals per sobre de la peça interior, li va donar un caramel. "Ens donava una llaminadura perquè tenia el paper de cara coneguda de l’escola que ens tranquil·litzava al final de la revisió. Res més lluny de la veritat: era allà per un altre motiu, tocar-nos".

A. J. B.  i G. P. A. són els exalumnes més antics i, en conseqüència, van patir els abusos de Moisès diversos anys abans que la resta. Dels seus records se’n desprèn que el germà marista va anar millorant amb el pas del temps la manera d’infiltrar-se en les revisions. Quan els ficava mà a ells, a mitjans dels 70, "Moisès es comportava com un depravat que intentava ficar-los la mà sense cap tipus de control". Quan va tocar la resta, el germà simulava que formava part de la inspecció sanitària. "A mesura que anàvem creixent, intentàvem protegir-nos perquè sabíem que era perillós", explica A. J. B.

G. P. A. recorda Moisès en una d’aquestes revisions assegut en un pupitre agafant dades als alumnes. "¿Quines dades havia de demanar si ja les tenia totes?", es pregunta ara. G. P. A. aquell dia va veure que el germà li tocava els genitals a una criatura mentre anotava el seu nom i cognoms al quadern. Ell va optar per acostar-se a la taula de Moisès amb les mans creuades davant els genitals. "Ell se’n va adonar, va fer una ganyota i em va dir que ja podia anar-me’n, sense demanar-me cap dada", evidencia.

El Xavi, l’únic dels exalumnes que demana utilitzar un nom fals, va patir una cosa diferent. A ell no només el va tocar els dies de la revisió. "Quan estava al parvulari, deuria tenir 5 o 6 anys, entrava als lavabos mentre feia pipí i m’agafava el penis", explica visiblement molest. Des d’aleshores el Xavi no ha pogut tornar a fer pipí a cap urinari públic, llevat que pugui tancar la porta i quedar-se tot sol.

L’encobriment 

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Els nou homes coincideixen a concloure que l’escola va encobrir el germà Moisès. Mentre Moisès els tocava, hi havia adults rondant i cap d’aquests va fer res per frenar-ho. Malgrat que l’escola estava al corrent de com es comportava durant les revisions mèdiques.

Difereixen en part al valorar el grau de complicitat entre l’abusador i la institució. "Crec que aquell dia ens convertíem en carnassa per al germà i que la direcció del centre accedia que això passés", lamenta el Jordi. "A mi em costa una mica veure-ho així. Considero que tractaven la pederàstia com ho faria una secta, des del corporativisme més estricte. Si un dels seus membres tenia aquesta debilitat, el protegien i el tapaven. I si això implicava que alguns menors d’edat que tenien a càrrec seu en continuessin pagant les conseqüències, ho encaixaven com un mal menor", resumeix l’Òscar.