Temporada d'alt risc per falta de socorristes a Catalunya

Aquest estiu moltes piscines catalanes podrien quedar tancades per falta de socorristes, segons l’Associació d’Empreses Catalanes de Socorrisme Aquàtic (AECSA), que afirma que el 70% de les places quedaran sense cobrir. Aquesta entitat vaticina “una temporada d’alt risc a causa de la impossibilitat de cobrir més de 9.700 places de socorrista” i atribueix la situació a una llei autonòmica aprovada el 2015 que considera massa “restrictiva”.

AECSA – de la qual formen part empreses com Aquasos, Rescatadores, Aunar i Proactiva– assegura que ara a Catalunya no hi ha prou professionals que compleixin les condicions que marca la normativa per “la falta de previsió i el desconeixement del sector per part de l’Administració que gestiona la regulació de les titulacions”.

Des de l’entrada en vigor de la llei 7/2015 aprovada pel Govern, per exercir de socorrista a Catalunya és imprescindible estar inscrit en un registre de professionals de l’esport de Catalunya (Ropec, per les seves sigles en català). Totes les persones que fins al 21 de maig del 2015 havien exercit com a socorristes es podien incorporar a aquest registre sempre que acreditessin una formació d’acord amb el decret 95/2000 i una experiència contrastada de més de dues temporades. "Abans podies ser socorrista amb cursos de 100 o 150 hores i ara es demana un cicle formatiu de 1.155 hores que costen uns 900 euros i que pocs estan disposats a pagar per després treballar només uns quants mesos", explica el president d’AECSA, Albert Calabuig, qui recorda com fa anys es cobrien moltes places amb socorristes vinguts d’altres comunitats autònomes, com Andalusia. “Ara s’estan cobrint moltes places amb argentins i uruguaians, que tenen titulacions professionals homologables que tenim aquí”, afegeix Calabuig.

Proactiva Serveis Aquàtics SL, més coneguda per la seva oenagé de salvament marítim, és una de les empreses del sector representada per AECSA. Tenen 70 persones, majoritàriament sud-americans esperant l’aprovació d’Estrangeria, per treballar en platges i piscines de Catalunya. L’homologació dels seus títols pot tardar uns vuit mesos com a mínim. “Són socorristes interessats a treballar a l’estiu, gent molt preparada, però no els puc portar si no m’asseguren que tindran el títol homologat a temps. Les empreses que portem aquests treballadors hem de costejar per llei la meitat dels vols i la vivenda”, explica Oriol Canals, director de Proactiva, que entén que la llei 7/2015 era positiva ja que “regularitzava i ordenava” el sector, però no va tenir en compte els operadors i ara troben problemes per complir. “Fins ara hem anat fent, però aquest estiu ja entra en vigor el règim sancionador [amb penalitzacions de fins a 6.000 euros] i no ens la podem jugar”, afegeix el director de Proactiva, encarregat de la seguretat de bona part del litoral i prelitoral de la província de Barcelona (a la ciutat de Barcelona és el Grup Eulen).

Aquesta situació té un precedent, un cas similar, a Espanya. "A Galícia ja va passar abans. Van ordenar el sector i es van quedar sense socorristes el 2017. Al final es van veure obligats a allargar la moratòria fins al 2022”, recorda Canals.

Ball de xifres

Fonts de la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya neguen l’evidència: “Entenem que la demanda està coberta i en cap moment han faltat places per realitzar els cursos necessaris. Ens consta que en els últims anys han augmentat el nombre de places”. El 2016, per exemple, es van oferir 397 places per cursar socorrisme en instal·lacions aquàtiques, un curs de 370 hores equivalent a un grau mitjà, i només van rebre 102 sol·licituds, de les quals 66 es van inscriure formalment.

Mentre que l’associació d’empreses de socorrisme aquàtic catalanes sosté que faltaran unes 3.000 persones per cobrir més de 9.700 places, fonts de la Generalitat calculen que la demanda es pot cobrir sumant 6.000 persones registrades en el Ropec com a socorristes i les persones graduades o llicenciades en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, que no necessiten inscriure-s’hi, sinó col·legiar-se en el col·legi de professionals de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya. Canals, com a vicepresident d’AECSA, rebat la Secretaria General de l’Esport: "Aquesta xifra és enganyosa. Que unes 6.000 persones estiguin en el registre no significa que vulguin o puguin treballar aquest estiu”.  

Allargar la moratòria

"La llei 7/2015 va entrar en vigor fa dos anys i mig i creiem que aquestes empreses han tingut prou temps per adequar-se a la normativa”, asseguren les mateixes fonts de la Secretaria General de l’Esport, que també recorden que el canvi responia a una llei estatal superior. “L’objectiu és garantir la seguretat de tots els usuaris de piscines i platges”, conclouen.

L’associació que presideix Calabuig proposa com a solució temporal “paralitzar la llei” per deixar-la sense efecte durant aquest any i “treballar conjuntament en una nova normativa urgent”. AECSA es reunirà aquest dijous, 4 d’abril, amb els diferents grups polítics al Parlament per expressar-los la seva preocupació. "¿A Interior saben el que suposa que no tinguem prou socorristes? Estem parlant d’un tema de seguretat ciutadana relacionat amb un sector tan important com és el turisme”, subratlla.   

En aquesta mateixa línia, fonts de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), una entitat municipalista que agrupa més del 95% d’ens locals de Catalunya, insten les diferents parts a “pactar mesures transitòries” per garantir “el millor servei possible per a la temporada que ve”.  A l’ACM asseguren estar “expectants” perquè també tenen la següent impressió: “Aquest estiu anirem justos de socorristes”.

¿Ofici en extinció? 

L’associació d’empreses de socorrisme afirma que cada any es formen a Catalunya menys socorristes dels que es retiren. Així, el problema de la falta de vigilants en platges està augmentant progressivament. Aquest fenomen, apunten, més enllà de la normativa, és una combinació de diversos factors que no han sigut corregits ni previstos per les administracions.

El curs necessari per exercir suposa unes 1.155 hores i costa uns 900 euros que difícilment s’amortitzaran si després només poden treballar poc més de sis mesos continuats per la temporalitat del sector, argumenten des d’AECSA. L’associació també afirma que el sector educatiu no és capaç de generar prou professionals: “Ni els centres educatius ni els centres acreditats pel Servei d’Ocupació de Catalunya són capaços de formar en un any el nombre de socorristes que es necessiten per cobrir les places de treball a Catalunya”. 

En el seu manifest, l’associació d’empreses catalanes de socorrisme aquàtic també assegura que la majoria d’alumnes que cursen un cicle esportiu no ho fan perquè vulguin dedicar-se al salvament aquàtic. Molts estudiants d’Educació Física, per exemple, estudien un curs de socorrisme per ampliar coneixements i millorar el seu currículum. Mònica Donaire, directora tècnica de l’empresa Team Partners-Rums, subscriu aquesta afirmació. Ella dirigeix la unió temporal d’empreses encarregada de gestionar Esports UB, el complex multiesportiu de la Universitat de Barcelona situat a la Diagonal i obert al públic general. “Cada estiu és una odissea trobar socorristes”, afegeix Donaire, que ja ha començat a buscar personal per a la temporada d’estiu. “Amb els campus d’estiu necessitem doblar el nombre de socorristes i tenim moltes dificultats per trobar-ne. Per això acostumo a posar en marxa el reclutament amb bastanta antelació, abans de Setmana Santa”, afegeix Donaire, que fa més de 10 anys que treballa en aquestes instal·lacions.

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

A UB Esports també tenen socorristes sud-americans, tot i que en el seu cas ja fa anys que viuen a Barcelona i treballen tot l’any en piscines cobertes. Com els temporers de la fruita, aquests professionals viatgen on hi ha feina. “En moltes piscines i platges sí que hi ha uruguaians i argentins que venen per treballar només els mesos d’estiu; i la resta de l’any alguns treballen a les pistes d’esquí”, explica l’encarregada de Team Partners-Rums.

Donaire no creu que sigui tant per la llei 7/2015 com per certa crisi de valors en la joventut. “Abans acabaves d’estudiar Educació Física i buscaves maneres de guanyar uns diners i, sobretot, donar-te a conèixer perquè et sortissin més feines. Podies treballar de monitor o socorrista a l’estiu, però ara molts joves estan molt acostumats a tenir-ho fàcil i no sacrifiquen l’estiu. És una actitud respecte a l’esforç”, afirma la directora tècnica de Team Partners-Rums, que reconeix que és millor tenir una especialització en primers auxilis que no tenir-la. “El socorrisme aquàtic, com el funcionament del DEA (desfibril·lador extern) no es pot aprendre en dos dies –continua–, i normalment no passa res. Però el dia que passa alguna cosa en una platja o piscina s’ha d’estar molt preparat”.