Una recerca intenta canviar la medicació que es dona ara després d'un infart

Després de qualsevol tipus d’infart, les guies mèdiques tant europees com americanes inclouen, des de fa dècades, la necessitat de receptar als pacients uns fàrmacs anomenats betablocadors per a tota la vida. Es tracta de medicaments que redueixen la freqüència cardíaca, la pressió arterial i la contractilitat, la força del cor, i amb això estudis realitzats fa anys van assenyalar que es millorava el funcionament d’aquest òrgan vital. Si bé, tot i tenir un perfil de seguretat alt i ser molt barats, els betablocadors poden tenir efectes adversos com ara provocar fatiga, debilitat i, fins i tot, en alguns malalts, disfunció erèctil. En vista d’aquesta problemàtica, un megaestudi liderat per recerques espanyoles intenta demostrar que no és necessari que els cardiòlegs continuïn amb aquesta pràctica mèdica després de tots els tipus d’infart.

El projecte està impulsat pelCentre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), dirigit pel reconegut doctor Valentí Fuster, i la Societat Espanyola de Cardiologia, i s’espera que doni els primers resultats en uns quatre anys. Es denomina Reboot (amb referència a Treatment with Beta-blockers after myocardial infarction without reduced ejection fraction) i hi participaran almenys 55 hospitals espanyols, tant grans com petits, públics i privats, i 25 d’italians. Així mateix, Suècia, Noruega i Dinamarca posaran en marxa tres assajos similars més en paral·lel, fet que permetrà vigilar20.000 pacients en total.

Grans dimensions i altruista

Les dimensions de la recerca són importants no només perquè millorarà la qualitat dels resultats, sinó també perquè, de forma inusual, la indústria no està darrere de l’estudi, ja que els betablocadors estan fora de qualsevol patent a causa de la seva antiguitat, per la qual cosa els metges i centres participants no rebran cap tipus de compensació econòmica.  

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

“És un estudi de molta envergadura i un cas únic, perquè els participants són voluntaris i no tenen connexió amb la indústria”, va explicar Fuster en la roda de premsa destinada a difondre el projecte. “Era un repte fer-ho sense finançament”, va apuntalar el doctor Borja Ibáñez, investigador principal de Reboot.

Els destinataris de l’estudi

Els pacients destinataris de la recerca són aquells als quals l’infart no deixa seqüeles de disfunció sistòlica ventricular esquerra, entorn del 30% o 40% dels casos, uns 100.000 malalts a l’any. De forma aleatòria i amb consentiment informat de l’afectat, a uns se’ls subministrarà betablocadors i a d’altres no. I se’ls sotmetrà a un seguiment d’entre dos i tres anys amb la finalitat esbrinar si l’absència de tractament que redueix la freqüència cardíaca influeix en el reinfart, l’ingrés per la insuficiència cardíaca i, en el pitjor dels casos, en la incidència de mort. A més, a una submostra de 1.000 pacients se’ls avaluarà la qualitat de vida amb o sense aquests fàrmacs. No s’ha d’oblidar, segons va matisar Fuster, que en els últims anys han sorgit altres medicaments que també han contribuït a reduir la mortalitat per infart i no tenen aquests efectes secundaris.