"Per l'endometriosi em vaig inflar tant que portava roba de premamà"

Després d’anys de dolors, de dificultats per quedar-te embarassada o de regles insofribles, et diagnostiquen una malaltia que no coneixes. Busques a internet i les primeres pàgines t’alerten de la infertilitat; les següents, dels tractaments hormonals "que arriben a matar", o del suplici que et perseguirà tota la vida. Això és el que viuen les dones quan se’ls comunica que pateixen endometriosi, una malaltia benigna que afecta les dones durant la seva vida reproductiva. Passa quan l’endometri se situa fora de l’úter, afecta entre el 10% i el 15% de les dones arreu del món i avui dia encara segueix silenciada.  

Germania Mora, Eva Berrocal i Eva Antúnez expliquen com és conviure amb la malaltia.  Totes tres denuncien la falta d’investigació perquè, tot i que la seva vida va millorar després de la detecció, s’haurien pogut evitar molt de dolor. 

A Germania Mora li van detectar endometriosi fa 10 anys. Ha passat per dues operacions i dos processos de fecundació in vitro que van resultar fallits. Li van diagnosticar la malaltia després de visitar el seu ginecòleg, ja que no aconseguia quedar-se embarassada. Aquest la va enviar a una clínica de reproducció assistida sense detectar-li la malaltia.

Quiròfan en va

La pacient va decidir canviar de ginecòleg i aquest sí que li va detectar la malaltia i va optar per operar-la. No obstant, aquest doctor no coneixia prou l’endometriosi i es va fer enrere quan ella ja estava anestesiada i amb les incisions fetes. "Vaig entrar amb la il·lusió de sortir sense dolor i de poder ser mare. I en vaig sortir igual", relata amb ràbia.

"Durant la regla anava drogada. Prenia morfina i em quedava al llit durant dies. El meu dolor era anormal", explica la Germania, que afegeix que el seu marit l’havia de dutxar, vestir i fer-li totes les tasques. Patia inflors provocades per la mateixa malaltia: "Vaig arribar a l’extrem de portar roba de premamà, m’inflava fins a semblar una embarassada". 

Després de dos anys d’operacions i fecundacions fallides va acudir al psicòleg: "He hagut de passar un dol per acceptar que no podíem ser pares". Actualmentporta un DIU i un implant subdèrmic, malgrat que reconeix que el dolor, de vegades, apareix de nou. "La malaltia forma part de la meva vida, però mai la dirigirà".

Un altre cas d’error clínic és el d’Eva Berrocal, a qui li van detectar la malaltia amb 38 anys. Ha passat dues vegades per sala d’operacions que també la deixaria sense la possibilitat de ser mare.

Un error en el diagnòstic la va deixar estèril

L’Eva explica que abans que sabés res sobre la malaltia, havia tingut algunes regles doloroses. No obstant, els metges li deien que era "normal" i ho justificaven dient que sent mare li passaria.

El seu primer contacte amb la malaltia va ser de casualitat. Va ingressar en un hospital per estrès i li van detectar una infecció a la trompa esquerra per la qual va haver de ser operada. Ella continua sense saber què va passar, ja que en va sortir sense l’ovari i la trompa drets. "Tens endometriosi. No tindràs fills i prendràs pastilles anticonceptives", li van dir.

L’operació no va servir de res, assegura. La seva menstruació no va millorar i va començar amb vòmits i dolors. Es va traslladar a Barcelona per anar a la unitat especialitzada del’Hospital Clínic. Allà li van diagnosticar endometriosi a l’úter, que li afectava directament l’intestí. Berrocal va entrar de nou a la sala d’operacions i en va sortir sense l’únic ovari que tenia i amb la conclusió del seu metge que l’ovari i la trompa drets, que li van extirpar en la primera intervenció, estaven tan afectats com per ser extirpats.

Falta d’empatia

L’Eva lamenta la falta d’especialistes: "He anat a urgències i m’han dit que tinc l’ovari dret molt bé, quan no el tinc." En la seva queixa afegeix la falta de conscienciació ciutadana: "Sempre hi ha algú que et diu: ‘Tranquil·la, si pots adoptar’".

El seu problema principal és que desconeix com evolucionarà la malaltia i si amb el pas del temps acabarà patint més dels intestins. A més, té problemesd’indigestió, que intenta alleujar amb una dieta especial.

Ella i la Germania tenen, a més, menopausa, provocada per hormones i operacions que no "et salven de la malaltia". "Vaig decidir no prendre més pastilles. Ens inflen a hormones. Hi ha dones a qui els donen tractaments per al càncer de pròstata", denuncia l’Eva. "Som ciutadanes de segona".

Reivindicació

Aquesta mateixa denúncia la fa Eva Antúnez, una pacient a qui van detectar endometriosi amb tan sols 20 anys. No ha passat pel quiròfan i té dos fills.

"Quan em van diagnosticar la malaltia no sabia què era. És molt trist no saber què tens". Ella és sanitària i assegura que això l’ha ajudat a controlar millor la malaltia. Va començar amb les anticonceptives de molt jove i amb prou feines ha tingut dolor, tot i que reconeix que sí que en tenia durant les relacions sexuals: "Mai m’havia imaginat que podria ser degut a una malaltia".

El seu dolor va aparèixer al deixar les pastilles per ser mare. "Entre embaràs i embaràs vaig patir menstruacions que em deixaven al llit". El seu cas demostra que no hi ha un tractament específic per a la malaltia, només prendre hormones.

El segon embaràs la va salvar de l’operació, però va haver de deixar de donar el pit molt aviat per començar de nou amb les pastilles. Ara, després d’uns quants anys, porta una vida normal, prenent pastilles i amb controls anuals.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La seva relació amb la malaltia no és tan dolorosa com la de moltes pacients, però ella lluita per reclamar la necessitat de més especialistes i investigacions. "Hem de conscienciar sobre la malaltia des de joves". 

De fet, les dues Eves i la Germania formen part de l’Associació d’Afectades d’Endometriosi de Catalunya, on treballen per difondre la malaltia i acompanyar les afectades en el seu procés. A més, Cristina Guruchaga, presidenta de l’entitat, reivindica que no hi ha estudis oficials sobre quantes afectades hi ha a Espanya.