Les divisions del feminisme: prostitució i ventres de lloguer

Al moviment feminista no se li poden prendre les mesures. Hi ha col·lectius més o menys organitzats, però no hi són totes les que són. Hi ha amplis consensos i una veu comuna, defensar la igualtat total entre homes i dones, però també diferents registres vocals. Aquests consensos són els que van treure milers de dones al carrer el 2018, com aixecar-se contra la bretxa salarial i rebel·lar-se contra les violències masclistes. Però hi ha altres temes sobre els quals encara hi ha debats pendents.

Un dels més importants és la prostitució. Tot i que hi ha una majoria abolicionista, també hi ha els qui aposten per regular-la. La Comissió 8-M ha decidit posar el focus en el tràfic amb finalitats d’explotació sexual, entorn de la qual sí que hi ha consensos clars, i deixar fora del seu manifest la prostitució per cridar a la vaga.

Gol per l’escaire

“Cap dona neix per dir-li a una altra el que ha de fer amb el seu cos” o “ningú viu millor sense drets; les prostitutes tampoc”. Són algunes de les màximes que el col·lectiu Hetaria recull com el seu “manual bàsic”. També Aprosex, l’embrió del sindicat de prostitutes que va colar “un gol per l’escaire” a la ministra de Treball, Magdalena Valerio, defensa la «llibertat d’opció al treball sexual». Per a totes elles, algunes feministes les “discriminen i recriminen”, i advoquen per regular la prostitució com qualsevol altra feina.

En la base d’aquest debat, com en gairebé tots els relacionats amb el feminisme, hi ha la llibertat d’elecció que defensen uns davant la idea que sota el patriarcat la decisió mai és lliure dels altres. En una societat patriarcal, travessada per una cultura masclista, ¿l’elecció de les dones és realment lliure? “És curiós que a les dones la llibertat els doni per prostituir-se, vendre’s o llogar el ventre”, assenyala Pilar Aguilar, sociòloga de formació i feminista amb dècades d’activisme a l’esquena. “De l’argument de la llibertat d’elecció hauríem de sospitar, almenys per començar”, afegeix. Aguilar és abolicionista, com ho ha sigut “sempre” el feminisme, segons defensa, perquè “és incompatible pensar en la igualtat i seguir en la idea de la dona com un ésser per a altres, per cuidar o per donar plaer”. Per a Aguilar, hi ha un error de partida. “Els pactes es fan entre iguals. Si no tinc cap altre remei, llavors no hi ha llibertat d’elecció”, explica. I posa com a exemple la venda d’òrgans, que, lluny d’estar regulada, està prohibida i penada. El motiu és que només qui no té elecció estaria disposat a vendre els òrgans.

La distonia partidista

La falta de consens també es trasllada als partits polítics. El PSOE i IU es declaren abolicionistes, Ciutadans aposta per regular-la, el PP es manté en la indefinició i Podem suporta un debat intern en el qual no acaba d’imposar-se cap actitud. No passa el mateix amb el tràfic de blanques: tots estan d’acord que s’ha de lluitar per erradicar-lo.

Notícies relacionades

Vaga del 8 de març, Dia de la Dona: Manifestacions a Madrid i Barcelona | Directe

Així t'afectarà la vaga feminista del 8 de març: 10 claus

La iniciativa de Ciutadans per regular els ventres de lloguer es va quedar a les portes del seu debat al Congrés. Oposar-se a la maternitat subrogada és l’actitud majoritària del moviment feminista, encara que tampoc figurarà entre les reivindicacions del 8-M. Associacions com Són Nuestros Hijos són les que l’han posat sobre la taula, i s’han trobat amb el rebuig de col·lectius com la Red Estatal Contra el Alquiler de Vientres (Recav), que defensa que és “una greu violació dels drets i la dignitat de les dones i menors” i “una forma d’explotació reproductiva”. “No s’hi suma un sector del feminisme paternalista en què unes dones els diuen a les altres el que han de fer amb el cos, cosa que històricament va fer el patriarcat”, denuncia Marcos Jornet, president de l’associació. Potser aquí la divisió no està tant en el col·lectiu feminista, sinó en la seva històrica unió amb un altre col·lectiu, el LGTBI, que sembla més disposat a defensar els ventres de lloguer. “Hi ha moltes entitats LGTBI que hi tenen actituds a favor», insisteix Jornet, que afirma que, en l’àmbit polític, també l’han defensat públicament Ciutadans, que n’ha fet bandera; ERC; elPDECat, i EH Bildu. Com el PSOE, la mesura també compta amb el rebuig frontal de Units Podem.

L’argumentari del 8-M

Un dels punts de l’argumentari per al 8-M diu: “Perquè la maternitat deixi de ser un obstacle per accedir a l’ocupació, i l’atenció als fills i filles sigui equitativa, amb permisos iguals i intransferibles”. Però no totes les feministes hi estan d’acord. N’hi ha que creuen que prolongar els permisos dels homes és donar-los “privilegis” i que aposten per protegir la maternitat i prolongar els permisos de les dones que realment trien cuidar els fills. Per això no volen que els permisos siguin intransferibles. Per a Virginia Carrera, de la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPiiNA), es mira d’“evitar els rols de gènere”. “¿Quina por hi ha a deixar els homes sols cuidant?”, indica. “No entrem en aquest debat perquè volem un canvi estructural”. El Govern acaba d’aprovar un decret llei que prové d’una iniciativa de Podem que es va aprovar per unanimitat al Congrés. No obstant, des de PPiiNA apunten que el text té una "trampa": pare i mare poden disfrutar dels seus permisos de manera simultània, cosa que farà que l’home "col·labori en lloc de cuidar".