un problema en auge

Preocupació en metges i oenagés per l'abús d'antidepressius entre els més grans que viuen sols

Amics de la Gent Gran alerta d'un consum excessiu d'antidepressius o somnífers entre ancians per suplir la seva solitud

Els facultatius demanen apostar per les 'receptes socials' abans que prescriure medicines de les que poden convertir-se en addictes

zentauroepp11518260 barcelona 7 10 2009    ancianos para reportaje sobre la depr190131163057

zentauroepp11518260 barcelona 7 10 2009 ancianos para reportaje sobre la depr190131163057 / JULIO CARBO

6
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’entitat Amics de la Gent Gran avisa que estan detectant un problema perillós: persones grans que abusen dels antidepressius  o dels somnífers amb l’únic motiu d’aïllar-se del món i combatre la tristesa que els genera sentir-se sols. Una realitat, un temor, que comparteixen alguns metges d’atenció primària, especialment en els entorns urbans. "La gent gran està supermedicada i té un accés molt ràpid i fàcil als medicaments", avisa Joan Gené, del Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample de Barcelona, que demana a la Generalitat que implanti la 'recepta social’: abans de recórrer al fàrmac, prescriure a les persones més grans que facin activitats i apuntar-se a centres cívics de la seva zona.

Igual que hi ha joves o adults que es droguen, també hi ha persones grans que utilitzen tòxics per evadir-se del món on viuen. Però aquesta última es tracta d’una realitat més incòmoda, molt subtil i, alhora, difícil de detectar. No obstant, l’associació Amics de la gent gran, que acompanya persones grans en situacions de solitud no desitjada, assegura que es tracta d’"un fenomen existent i real". Ho afirma Regina Martínez, psicòloga, gerontòloga i coordinadora de l’observatori de la solitud d’aquesta entitat. "És molt habitual que les persones grans que senten tristesa prenguin antidepressius amb recepta mèdica, i alhora és molt difícil controlar quantes pastilles acaben consumint", explica a EL PERIÓDICO. A més, constata, moltes d’aquestes persones abusen de fàrmacs, als quals tenen fàcil accés per "suplir el buit de la solitud que senten".

Millorar l’atenció primària

Aquest temor el comparteix la comunitat mèdica, especialment els que es dediquen a l’atenció primària a Barcelona. Joan Gené és metge de família del Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample (CAPSE), que gestiona l’Hospital Clínic i fa anys que insisteix en la necessitat de millorar l’atenció de sanitària a les persones grans. "Se senten terriblement sols i fins i tot venen al metge per parlar amb algú, moltes vegades nosaltres sabem més coses que els seus propis fills", lamenta el doctor. El facultatiu constata que hi ha persones grans que tenen "sobreprescripció" de fàrmacs antipsicòtics, antidepressius i hipnòtics per agafar el son. Aquests fàrmacs, avisa, "poden generar dependència i tolerància, i certes conductes addictives".

"Se senten terriblement sols i de vegades venen al metge només per parlar amb nosaltres"

Joan Gené

Metge

En un estudi recent, que publicaran pròximament els responsables del CAPSE, aquests professionals han pogut demostrar l’eficàcia de les anomenades "receptes socials". Han creat dos grups de persones grans que diuen que se senten soles. Un d’ells, de control, continuava assistint al metge i prenent les pastilles que els receptaven, i d’altres participaven en diverses activitats, com anar a museus, participar de tallers o fer sortides i excursions. "Les millores en salut a nivell cardiovascular i de benestar percebut han sigut espectaculars", explica Gené, que demana que les administracions es posin les piles en aquesta matèria. Bàsicament, diu, perquè cada vegada són més les persones que acudeixen al metge amb actituds depressives i sentint-se soles. "És un problema de salut pública de primera magnitud que no podem resoldre donant pastilles", alerta.

Estar "tancat"

Segons un altre estudi fet a l’Eixample amb enquestes telefòniques, el Consorci va constatar que el 35% de les persones de més de 65 anys se senten soles. I d’aquestes, el 18% porten tant de temps en aquesta situació que s’han "tancat" fins al punt que no volen sortir ni fer activitats. Dades que, segons Gené, són "extrapolables a tota la zona metropolitana" de Barcelona, si bé la realitat podria ser molt més elevada. "Hi ha moltes persones que se senten soles, però que no ho volen dir en públic", explica el doctor.

Aquest drama de la solitud no desitjada no és nou, però tant els metges com les oenagés veuen el problema amb molta preocupació. Bàsicament, perquè apunten que anirà en auge durant els pròxims anys. "Tot i que en la nostra societat mediterrània la família té un paper important, cada vegada som més individualistes, i els fills s’han oblidat dels seus pares grans", apunta el doctor. Mentrestant, la psicòloga d’Amics de la Gent Gran assenyala les perspectives demogràfiques com el principal argument a tenir en compte. "Cada vegada viurem més anys, i serem més". Si no es prenen mesures, per lògica aclaparadora cada vegada seran més els avis que viuen sense companyia. Però es pot afegir una altra casuística: "Cada vegada hi ha més persones que no tenen fills. ¿Qui els cuidarà quan envelleixin?", es pregunta Martínez, que demana polítiques de les administracions per resoldre la qüestió.

El perillós preu dels lloguers

La gentrificació és el principal motiu de l’augment de la solitud entre les persones de més de 65 anys a les grans ciutats. Dit d’una altra forma, els fills no poden pagar el lloguer, han d’abandonar el barri, i els pares es queden sols, sense voler-ho. És la tesi que sosté Regina Martínez, que és coautora de l’últim informe sobre solitud d’Amics de la Gent Gran,  en el qual s’han estudiat vivències entre diferents generacions mes enllà de les dades i percentatges.

Els investigadors que han participat en aquest treball han entrevistat una quarantena de persones. Però no totes elles eren majors de 60 anys. També hi ha hagut adolescents, joves i adults, i crida l’atenció que només els sèniors veuen la solitud com una cosa negativa. Els altres adults ho veuen com un moment de pau, de tranquil·litat que no solen tenir i que aprecien. "La cura dels fills, els dependents i les jornades laborals maratonianes els deixen molt poc temps per a ells", assegura Martínez.

Les causes de la solitud no buscada són moltes. Per exemple, l’individualisme, o que la família hagi d’assumir les cures que hauria de suplir l’Administració n’és una. "Quan els fills veuen els seus pares, han de fer tot el que no fa el treballador social, i no tenen temps per parlar amb ells", explica l’experta. Però, després d’aquesta anàlisi qualitativa, vinculen "clarament" l’augment d’aquest fenomen als preus del lloguer. La gent gran és propietària o té rendes antigues i es queda a casa seva. En canvi els fills han d’abandonar la llar. I és que el 66% de les relacions que té la gent gran són entre els seus fills o nets, el doble del que es dona amb les altres generacions.

Youtube per tenir conversa

Notícies relacionades

Un altre cas són els adolescents. Tot i que en menor mesura, l’observatori també ha constatat un cert grau de solitud no desitjada. "Els nois ens van dir que es posen a mirar vídeos a Youtube per tenir la sensació que parlen amb algú", afegeix l’experta. Una situació molt "preocupant", al·lega, ja que quan els han preguntat sobre el tema, els nois responen que no els agrada estar tan hiperconnectats a les xarxes. "Ens han dit que les xarxes són un món irreal, on han de mostrar una vida d’èxit, i que en realitat prefereixen el contacte humà", afegeix. Per motius diferents, però tant els més grans com els adolescents diuen que són víctimes de l’'edatisme', el que es coneix per discriminació per motius d’edat. I la seva solitud és un símptoma més.

I aquí sorgeix la seva principal proposta. "Hem de treballar en projectes que uneixin experiències de persones grans amb aquests adolescents", apunta la psicòloga experta en envelliment, que aposta per les experiències d’activitats comunitàries als barris. Tot i que també relaciona la solitud d’aquests col·lectius, especialment els més grans, amb una falta de recursos de l’administració. En primer lloc els ajuts a la dependència, que quan arriben, ho fan tard. En segon lloc, les polítiques de vivenda que allunyen les famílies. I en tercer lloc, els problemes d’accessibilitat. "Moltes persones grans estan soles perquè no poden sortir de casa. S’han d’instal·lar més rampes, ascensors i facilitar que es puguin moure amb llibertat", explica la psicòloga.

Temes:

Tercera edat