Nador, el mercat de les falsificacions que es venen en el 'top manta'

Poques bones joieries del barceloní passeig de Gràcia o del madrileny carrer de Serrano podrien mostrar tants rellotges Patek Philippe, Hublot, Panerai, Montblanc com exposa el Samir a les seves vitrines amb les manetes a les deu i deu. Els guanyaria el marroquí en estoc si no fos perquè tots els seus productes són falsos. També les bosses de Prada, Louis Vuitton i Carolina Herrera que llueix a les prestatgeries, i tan falses com el nom que ha posat a la seva parada: Boutique Rolex, que a les xarxes socials camufla amb una errata: "Rolix".

La cuidada disposició de les bosses, sense amuntegar, sota un focus per a cada model, i la col·locació dels rellotges en luxoses capses de vellut, fan del racó del Samir un dels més luxosos del Zouk Murakkab. Mar Chica al nord, el centre de Melilla queda a 15 quilòmetres d’aquest gran conglomerat de botigues de l’Avenue Hassan II de Nador. Un mercat tan assortit que, a un costat i l’altre de la frontera, l’anomenen "el Cortinglé".

Fins i tot no sabent castellà, el taxista que espera turistes a la frontera de Beni Enzar ho entendrà a la primera si se li demana anar al Cortinglé. És l’amuntegament més gran de productes falsificats en aquesta part de l’Àfrica. A les seves parades es desborden centenars de milers d’ulleres, bosses, xandalls,camisetes, sabatilles, rellotges i bolígrafs amb prestigiosos logos, part dels quals han seguit camí a Espanya.

Amb prou feines s’hi venen productes autèntics, al gran mercat. El Samir ha hagut de sortir un moment, i ha deixat vigilant a la parada un botiguer veí, d’uns vint anys. Porta un Rolex al canell, unes Adidas als peus i uns ‘jeans’ Diesel a les cames, dels quals per darrere sobresurten uns calçotets Calvin Klein per sobre d’un cinturó Gucci. Si no fos tot fals, portaria un dineral a sobre.

Imitació AAA

Les bosses i els rellotges del Samir han compartit el mateix noli des de la Xina fins als ports de Beni Enzar, Casablanca o Tànger, en contenidors d’altres bosses i rellotges més barats. Però, tenint igual origen, no tindran la mateixa destinació. Bosses iguals o una mica inferiors a les del Samir es veuran a la primavera i l’estiu a les voreres de Màlaga, Barcelona, Madrid, València... Els rellotges, no; en el ‘top manta’ no es venen, i sí als mercats ambulants.

De fet, la Policia Nacional està tornant a intervenir-los després d’un període d’amagatall en canals de venda de "rèpliques" d’internet, com replicareloj.es. El 28 de desembre va tenir lloc l’última gran confiscació. A San Bartolomé de Tirajana (Gran Canària), 18 detencions; i 2.800 unitats de rellotges, sabatilles i samarretes agafades no en el ‘top manta’, sinó en ple mercat municipal de Maspalomas.

Les bosses del Samir són el que en el mercat de les falsificacions classifiquen com a AAA, una "imitació prèmium", diu ell. No els baixarà de 60 euros en el regateig. A la manta hi aniran les bosses A, o a tot estirar les AA.

Un gust orientat al públic espanyol es veu a les lleixes de les botigues de modes de la vorera de davant. També són Cortinglé, ja que el negoci de les coses falses s’escampa fins a aquesta illa i d’altres. En la més gran, bosses de pell acolorida que llueixen el logotip Loewe Madrid. El dependent (no hi ha dones rere els taulells) demana 45 euros per un. Contesta orgullós quan se li pregunta si aquestes bosses venen de Turquia. "Aquestes es fan a Casablanca, que saben cosir millor".

El Marroc, punt de fabricació, a més de trànsit. Fonts del sector comercial de Melilla relaten com a pocs quilòmetres del Cortinglé, a la urbanització El Atalayoun, de més ‘alt standing’ que els humils barris de Nador, tenen parcel·les dos distribuïdors de productes falsos a la Península. Muntanya a dalt, al Gurugú, amb vistes sobre Melilla i sobre Nador, esperen a saltar la tanca africans que algun dia potser es veuen venent dessuadores a la manta de Madrid o Barcelona. La venda al detall serà senegalesa; la provisió a l’engròs, marroquina. 

Cal sembrar

No es regateja massa, al Cortinglé. Amb ironia els venedors divideixen el seu producte en dues classes: "lo bueno" i "lo mejó". En matèria de rellotges i bosses, “lo bueno" s’acosta als 30 euros i no baixa de 20. “Lo mejó" pot ser un rellotge més pesant i de moviment automàtic, o una bossa de nanses ben cosides, que no baixarà de 50. Són preus més alts dels que es demanen al Chinatown de Nova York. "Però és que aquí cal sembrar", explica un operador nàutic de Melilla.

L’expressió àrab "tsar-eg" (sembrar) dona aroma a aquest punt de la frontera africana d’Espanya. "El marge pot ser del 40%. Cal sembrar, no es pot ser egoista", relata el de Melilla. I la sembra consisteix a donar participació en el pastís a tot el que en demani ració, tenir tot el món content: policies, estibadors, funcionaris municipals, fins i tot els taxistes que portin turistes al Cortinglé.

Fonts policials espanyoles es queixen que els seus col·legues marroquins no col·laboren en la lluita contra la propietat industrial. Al Marroc no es considera delicte el que eufemísticament denominen "imitacions".

La cua de Mari-Guari

El tsar-eg regna cada dia a la llarguíssima cua del pas fronterer de Mari-Guari. Cap al tard, durant hores, dos centenars de furgonetes i cotxes desballestats esperen torn per tornar al Marroc. A pas de tortuga ocupen un carril de la ronda de circumval·lació de Melilla. Els flanquegen les concertines de la frontera, l’últim que il·lumina el sol abans de posar-se.

Els seients del darrere van plens de farcells, i els baixos d’alguns cotxes gairebé freguen l’asfalt. De nit, introduiran al Marroc compreses, paper higiènic, cosmètics que són molt més cars en aquest país. De dia, portaran amagat part del subministrament del ‘top manta’. No tot, perquè en aquest negoci no es posen tots els ous a la mateixa cistella. És important, a més, que els vehicles utilitzats no siguin valuosos: així es perdrà poc si la policia agafa el conductor i li confisca el cotxe.

Notícies relacionades

Melilla, l'escullera de la misèria

Interior retirarà concertines de les zones més vulnerables de Ceuta i Melilla

A la ciutat, pendent avall d’aquesta caravana parsimoniosa, la falsificació arriba a les golfes i trasters dels basars de la Melilla alta, on algunes persones eixerides han muntat ‘showrooms’.

Són botigues de ‘souvenirs’, amb babutxes i teteres. Però a la part de darrere, i per sota dels taulells, hi guarden coses que el botiguer no mostra sense previ examen visual del client. Una gran maleta d’alumini sorgeix de sota de la taula. Dins, una completa rellotgeria de millors. Per un Panerai d’esfera verda demana 115 euros, gairebé el doble que a Nador. Pel rebuig immediat del client, aventurarà el venedor: "Segur que aquest ja ha estat al Cortinglé".