ESCÀNDOL A L'ESGLÉSIA CATÒLICA

El Vaticà dedica quatre dies a conjurar segles d'abusos sexuals

Les víctimes creuen que la cimera antipederàstia no cristal·litzarà en un acord que acabi amb aquesta xacra

El problema va fer eclosió amb Joan Pau II, va créixer amb Benet XVI i ha esclatat amb el papa Francesc

zentauroepp47033756 epa2984  ciudad del vaticano  vaticano   20 02 2019 el papa 190220174435

zentauroepp47033756 epa2984 ciudad del vaticano vaticano 20 02 2019 el papa 190220174435 / GIUSEPPE LAMI

7
Es llegeix en minuts
ROSSEND DOMÈNECH / GUILLEM SÀNCHEZ

La trobada sobre laProtecció de la Infància a l’Església, que comença aquest dijous al Vaticà i que s’allargarà quatre dies, fins diumenge, 24 de febrer, tractarà per primera vegada la qüestió delsabusos sexuals a menors comesos per sacerdots com “un problema global” de la institució religiosa. Però la pitjor crisi que pateix l’Església en la seva mil·lenària història està lluny de resoldre’s.

Les víctimes dels crims sexuals perpetrats per capellans durant dècades (i silenciats per bisbes de tots els continents, desplaçats a Roma aquesta setmana) admeten la rellevància d’una reunió sense precedents, però desconfien que cristal·litzi amb acords significatius que extirpin una epidèmia enquistada durant massa temps. Tampoc tenen cap esperança que el Vaticà faci pública la xifra que coneix sobre els abusos comesos per clergues –ni encara menys els seus noms i destinacions– que consten alsarxius de la Doctrina de la Fe, l’òrgan encarregat d’investigar-los.

En el millor dels casos, vaticinen, acabarà en un enduriment del protocol a seguir per part de les diòcesis, que respectarà l’autonomia de cada país i que, en conseqüència, no serà d’obligat compliment. Un final que deixarà insatisfetes les víctimes i no deslliurarà el Vaticà de seguir per un viacrucis que va començar amb Joan Pau II i que difícilment finalitzarà amb Francesc.

Una estructura danyada per la pederàstia

La cimera arriba gairebé sis anys després que l’actual Papa es posés al capdavant del Vaticà i de constatar que les mesures que havien pres fins ara, moltes decretades pel seu antecessor, Benet XVI, havien resultat inútils. El papa Francesc ha organitzat –ocupant-se personalment de tots els detalls de la trobada– una reunió planetària que, en paraules seves, es farà "tard per la gravetat del problema i tard en l’assumpció de responsabilitats" per part de l’Església catòlica. En aquesta cimera, i això serà una cosa nova, es trobaran víctimes, capellans, responsables de totes les conferències episcopals del planeta, caps de les ordes religioses, ‘ministres’ del Vaticà, representants dels cardenals i tres dones.

“Aquesta cimera se celebrarà tard, tenint en compte la gravetat del problema i l’assumpció de responsabilitats”

Francesc

Papa

Fins a l’any 2000 ningú a l’Església havia parlat públicament dels menors abusats per capellans. Tots els casos eren encoberts pels seus bisbes, que traslladaven els sacerdots de parròquies, o de diòcesi, a fi de protegir la reputació de la institució. Un document datat el 1962 i firmat per Joan XXIII, el nom del qual era ‘Crimine solicitacionis’ i que va ser publicat el 2003 per ‘The Observer’, va demostrar que les ordres del Vaticà, vigents fins a finals del papat de Joan Pau II, eren mantenir en un secret “estricte” i sota amenaça d’“excomunió” tots els casos d’abusos sexuals.

Els orfenats d’Irlanda

A finals dels anys 90 va esclatar a Irlanda l’escàndol de pederàstia en orfenats catòlics, amb més d’un centenar de rectors acusats que van deixar més de mil víctimes des dels anys 30. El diari ‘Boston Globe’ va publicar el 2002 la investigació periodística sobre els abusos ocults en el si de les autoritats eclesiàstiques de Boston. En els anys posteriors, van començar a redactar-se les primeres sentències condemnatòries als EUA, que van comportar indemnitzacions considerables per a les víctimes i que portarien a la fallida una dotzena de diòcesis, i van posar el problema definitivament sobre la taula a Amèrica. L’assumpte havia començat a alarmar el Vaticà des de temps abans, durant el pontificat de Joan Pau II, avui sant, i quan el prefecte de la Congregació de la Fe era el cardenal Ratzinger (que anys més tard seria el papa Benet XVI), l’òrgan que recollia les denúncies de tot el món.

L’escàndol dels orfenats d’Irlanda als anys 90 va ser un dels primers a airejar la polèmica

Des de finals dels anys 90, cada diumenge, els familiars de nombroses víctimes de la diòcesi de Boston (EUA) es reunien sota la vivenda del cardenal Bernard Law per protestar pel seu silenci. Quan les autoritats nord-americanes semblaven estar a punt de detenir Law per encobridor, Joan Pau II el va traslladar a Roma i el va instal·lar a la basílica de Santa Maria la Major, d’on el faria fora el papa Francesc. "No el vull veure mai més per aquí", li va dir. Un sol capellà de l’antiga diòcesi de Law, a Boston, John Geoghan, havia abusat d’un centenar d’adolescents saltant d’una parròquia a una altra.

Mesures insuficients

Benet XVI, papa entre Joan Pau II i Francesc, va sol·licitar nombroses vegades abans d’arribar a pontífex afrontar els abusos de maneres diferents de les del silenci i de l’encobriment. Quan es va presentar el cas de pederàstia que afectava el cardenal de Viena Hermann W. Groër, va proposar a Joan Pau II una comissió investigadora que li va ser negada. Ratzinger, en el funeral de Karol Wojtyla (Joan Pau II), va afirmar a Mundovisión que “l’Església és una barca que sotsobra”. Ja en el seu primer viacrucis al Colosseu (2005), quan Joan Pau II estava molt malalt, havia dit que l’Església era “plena de brutícia”. Successivament, Benet XVI havia batallat en la Doctrina de la Fe amb la ruptura del silenci a Irlanda, Bèlgica, Alemanya o els EUA. A Itàlia, Espanya, tot Llatinoamèrica, l’Àsia i l’Àfrica encara no hi semblava haver símptomes i les denúncies enviades a Roma havien sigut mínimes.

Joan Pau II coneixia l’existència del problema de la pederàstia. A les seves mans havien arribat, entre d’altres, dues denúncies contra Marcial Maciel –sacerdot amb dos fills–, fundador delsLegionaris de Crist Rei, amb bons amics a la Cúria (Govern central de l’Església) a qui complimentava amb preciosos regals.

El Jubileu Universal

Wojtyla va ser també el mateix Papa que va inaugurar la primera connexió informàtica directa entre el Vaticà i diversos estats asiàtics en una carta que va ser tan famosa com ignorada en un aspecte: hi demanava perdó pels abusos comesos pels clergues. Tant coneixia el problema que l’any 2000, quan ja havia convocat el Jubileu Universal, va cridar a Roma els bisbes dels EUA i els va clavar una reprimenda tal que fins i tot van sentir els bidells des del passadís.

D’aquella trobada amb els bisbes americans en sortiria la primera “guia” sobre com comportar-se davant els abusos en mans de clergues. La van redactar els bisbes d’aquest país un any més tard, a Dallas. No obstant, no va ser suficient per gaires raons. La principal, entre d’altres, va ser que faltava l’obligació automàtica de denunciar l’abusador a les autoritats civils. El 2018 els jutges de Pennsilvània han tret a la llum els noms de 300 capellans acusats de 1.000 casos d’abusos. I el cardenal de Washington, Donald Wuerl, va dimitir del càrrec.

Normes per a les diòcesis

No obstant, després d’aquesta guia, va sorgir amb Benet XVI un document vaticà que instava les conferències episcopals a elaborar un vademècum de conducta d’acord amb les diferents lleis penals de cada país, ja que algunes preveuen l’acusació d’ofici i d’altres no. Deu anys després no tots l’han elaborat, falten sobretot les de les conferències africanes.

Víctimes d’abusos sexuals per part de religiosos es manifesten aquest dimecres al Vaticà. / AP / GREGORIO BORGIA

Després de ser elegit Papa (2005), Benet XVI va manar obrir una finestra dedicada al tema en elportal del Vaticà, que encara existeix, on hi ha tots els documents oficials i oficiosos sobre els abusos. “Tolerància zero”, va dir, i va elevar a 20 anys –a partir de la majoria d’edat de les víctimes– el període de prescripció d’aquests delictes.

El papa Francesc n’agafa el relleu

Des de la seva elecció com a papa, càrrec al qual va arribar “per fer neteja a la Cúria”, segons van dir els seus electors, Francesc s’ha reunit nombroses vegades amb les víctimes dels abusos, tant a Roma com durant els seus viatges. Va crear un tribunal per jutjar bisbes i cardenals abusadors o encobridors, i va impulsar una comissió per a la tutela dels menors, que no ha funcionat.

Notícies relacionades

La comissió, de la qual formaven part dues víctimes, era consultiva i havia de proposar mesures pràctiques contra els abusos. Però la Congregació de la Fe les va desatendre i ni tan sols va respondre a les seves cartes. Les dues víctimes van dimitir. També va acabar dimitint el “ministre” de la Congregació, el cardenal Gerhard Müller, que des d’aleshores publica escrits contra el Pontífex. El mateix fa l’exnunci (ambaixador) als EUA Carlo Maria Viganò, que juntament amb els cardenals Raymond Leo Burke i Theodore E. McCarrick –reduït a laic recentment per encobridor–, s’han aliat amb la ultradreta nord-americana i amb el mateix Steve Bannon, excap de la campanya electoral de Donald Trump, i són considerats els adversaris interns del papa Francesc.

“Hem arribat tard”, insistia el Papa mesos abans de la trobada que començarà aquest dijous, en una carta inèdita dedicada als abusos i dirigida a tots els catòlics del món. “Seguirem la via de la veritat, ens porti on ens porti”, va afegir.

Entre 8.000 i 10.000 capellans abusadors

No hi ha dades oficials i completes sobre el nombre de clergues que han abusat de menors. Però creuant les dades de les diferents fonts vaticanes consultades, es pot obtenir una xifra: entre 8.000 i 10.000 capellans, bisbes i religiosos han sigut denunciats internament per pederàstia a tot el món (en total són 410.000, actualment). La majoria dels fets van passar entre els anys 30 i 80 del segle passat, tot i que el degoteig de sospites arriba fins al present.