Infància, objectiu de guerra

Un de cada cinc nens a tot el món viu en zones de guerra. Això significa que aproximadament 420 milions de nenes i nens veuen la seva infància truncada pels conflictes armats. Són xifres esgarrifoses que no han fet més que créixer: mai en els últims 20 anys hi ha hagut tants nens en aquesta situació, segons l’informe de Save the Children No a la guerra contra la infància.

Són molts els països on encara avui dia els nens i nenes pateixen les conseqüències de les guerres, però els 10 llocs on la infància ha sigut més castigada són l’Afganistan, la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo, l’Iraq, Mali, Nigèria, Somàlia, Sudan del Sud, Síria i el Iemen. En aquests països, almenys 870.000 persones van morir entre els anys 2013 i 2017 per les conseqüències indirectes de la guerra, com la desnutrició, les malalties o la falta d’aigua, sanejament i atenció sanitària. D’aquestes, 550.000 eren nens i nenes menors de cinc anys.

Una altra dada demolidora: en les guerres actuals hi ha cinc nens assassinats per cada soldat mort en combat. Això posa en relleu que la població civil i, especialment la infància, s’ha convertit en un objectiu de guerra.

Les conseqüències dels conflictes són múltiples. Al Iemen, per exemple, per cada nen mort a causa de les bombes, desenes moren de gana. Des que es va intensificar el conflicte fa quatre anys, més de 85.000 nens i nenes han mort d’inanició, en gran part pel bloqueig que les parts implicades han fet de l’ajuda humanitària. A tot el país actualment hi ha 24 milions de persones que necessiten ajuda humanitària, una xifra que no para de créixer.

En aquests conflictes, les nenes són especialment vulnerables a patir violència física i sexual. Un dels testimonis que recull l’informe és el de la Masika, una noia de 15 anys de la República Democràtica del Congo que es va unir a un grup armat quan el seu pare va morir perquè no tenia com mantenir els seus germans. “Vaig creure que era l’única opció que tenia per sobreviure”, explica. Però encara no sabia que el seu infern acabava de començar. “Quan vaig arribar els soldats no paraven de demanar-me que em fiqués al llit amb ells. No em va quedar cap altra opció que rendir-me.” Amb només 15 anys, la Masika va haver de patir una de les pitjors violències contra la infància que existeixen.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

En aquests contextos, les escoles tenen un rol molt important ja que, en moltes ocasions, són l’únic espai on es pot garantir el dret a l’educació i la seguretat dels menors. Per aquest motiu, és essencial mantenir-les com a espais segurs per a la infància. Quan els nens i les nenes estan fora de l’escola tenen moltes més probabilitats de ser reclutats per grups armats o ser víctimes de violència sexual.

No podem guardar silenci ni mirar per a un altre costat quan aquests crims contra un dels col·lectius més vulnerables, les nenes i els nens, continuen passant. Per això des de Save the Children demanem al Govern, a través de la campanya #NoALaGuerraContraLaInfancia, que suspengui de manera immediata la venda d’armes a països en guerra. És molt probable que aquestes armes siguin utilitzades en atacs deliberats contra nens i nenes. També demanem a tots els Estats i institucions internacionals que firmin la Declaració d’Escoles segures, que s’estableixin els 18 anys com a edat mínima per al reclutament militar i que s’endureixin les condicions per a la venda d’armes.