Anar al contingut

padró del juliol del 2018

Catalunya té 100.000 sensepapers després d'un repunt d'arribades

El secretari de migracions de la Generalitat alerta de l'exclusió social que suposa no poder residir ni treballar de manera legal

Elisenda Colell

Catalunya té 100.000 sensepapers després d'un repunt d'arribades

FERRAN NADEU

Gairebé el 10% de les persones estrangeres empadronades a Catalunya a data de juliol del 2018, unes 100.000, són sense papers. Aquestes són les primeres dades que ha presentat aquest dilluns al matí la Secretaria de Migracions de la Generalitat, després de creuar les xifres del padró municipal. El responsable de l’àrea, Oriol Amorós, ha explicat que l’any passat van créixer les arribades a Catalunya des de l’estranger, especialment de dones hondurenyes en situació irregular.

De 70.000 persones estrangeres en situació irregular, en aquests moments Catalunya se situaria al voltant de les 100.000. Unes dades que Amorós ha volgut deixar clar que són "aproximades i provisionals". El secretari ha lamentat les polítiques del Govern central en relació amb l’acollida d’immigrants, especialment la llei d’estrangeria, que deixa aquestes persones en l’"exclusió total", ha assegurat. Bàsicament, ha apuntat, perquè dificulta greument que aquestes persones puguin treballar. "Necessitem polítiques estatals que s’ajustin a la realitat", ha reclamat.

Tot i que la del Marroc continua sent la principal comunitat de població estrangera a Catalunya, aquest any ha crescut especialment en relació amb l’America Latina, amb Hondures Colòmbia al capdavant dels països de recepció. 

Cursos de català

Ara el Govern es marca l’objectiu d’aconseguir que el 30% dels immigrants que s’empadronin a Catalunya accedeixin als cursos de català i de coneixement del país que ofereixen els municipis amb el recolzament de la Generalitat. Unes dades que municipis com ara Cambrils i Amposta han aconseguit superar fins al 50 i 70% i que poden ajudar a la integració social dels nouvinguts.