LES CONSEQÜÈNCIES

La protecció als menors i la seguretat viària, en punt mort amb l'avanç electoral

El final de la legislatura deixa en guaret millores en el medi ambient, la sanitat i l'educació

fcasals45343233 madrid 05 10 2018  pol tica   pedro s nchez  presidente del 181005095942

fcasals45343233 madrid 05 10 2018 pol tica pedro s nchez presidente del 181005095942 / JOSE LUIS ROCA

6
Es llegeix en minuts
Patricia Martín / Manel Vilaseró / Olga Pereda

Després de set anys del PP al Govern, el PSOE va arribar al poder amb una immensa carpeta d’iniciatives legislatives, sobretot de caràcter social. De fet, un dels seus primers decrets va ser tornar la sanitat pública als immigrants sense permís per treballar o residir a Espanya. Es va aprovar, sí. Però el Parlament està tramitant el reglament necessari, que encara no ha vist la llum. No és l’única iniciativa governamental que es quedarà en punt mort amb l’avanç electoral. D’aquí que es dissolguin les Corts donaria temps a aprovar alguna de les lleis que estan gairebé liquidades i la Diputació Permanent pot convalidar nous decrets; però la resta, quedaran en no res.  Aquí n’oferim un resum:

Igualtat i infància

L’ampliació de la llei contra la violència masclista. El Govern va aprovar a l’agost un decret llei per posar en marxa les mesures del pacte contra el maltractament que considerava més urgent: la devolució de les competències als ajuntaments, que no faci falta denunciar per rebre ajuts i que els fills de maltractadors no necessitin el permís del seu pare per rebre ajuda psicològica. Però l’avançament electoral arriba quan els grups parlamentaris estaven ultimant l’ampliació de la llei integral per incorporar moltes altres mesures del pacte.

El gabinet de Sánchez, a més, fa mesos que treballa en una llei específica contra el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, que també decaurà amb les eleccions, igual que les normes per acabar amb la bretxa salarial i per fomentar la igualtat laboral, per molt que aquesta última s’havia acceptat tramitar per via d’urgència.

Com a reacció a la polèmica sentència de ‘La manada’,el Govern treballava, també, en la reforma del Codi Penal per aglutinar totes les violacions en un únic delicte, agreujar les penes i que el consentiment de la víctima determinés si és o no delicte. La comissió de codificació del Ministeri de Justícia havia emès el seu dictamen, però el Consell de Ministres no ha aprovat el canvi ni tan sols en primera volta.

Sí que va estudiar el desembre passat l’avantprojecte de protecció a la infància, el més pioner contra el maltractament infantil de la UE i que eleva fins als30 anys el termini a partir del qual comença a comptar la prescripció en cas d’abusos. Tret que aprovi alguna cosa del seu contingut via decret, també quedarà en un calaix, per molt consens que desperti.

Sanitat i Consum

En matèria de Sanitat, el Govern va tornar la targeta sanitària als immigrants sense papers, si bé el reglament que el desenvolupa no ha vist la llum, la qual cosa ha provocat alguns errors. L’avanç electoral també tomba el nou pla contra el suïcidii les mesures per restringir la publicitat del joc i les apostes, amb normes similars a les del tabac i l’alcohol. I, tot i que ja és al Senat, amb unes eleccions a l’abril no dona temps a aprovar la llei de mort digna, impulsada per Cs, i que garanteix les cures pal·liatives. Tampoc la regulació de l’eutanàsia.

Llei d’Educació

Des que va ser nomenada ministra d’educació, Isabel Celaá va tenir un objectiu prioritari: derogar la "nociva" LOMCE, coneguda com a 'llei Wert'. La norma socialista pretenia eliminar definitivament les revàlides i també els itineraris, que implicaven que els alumnes decidissin a 4t d’ESO el seu camí escolar en funció de les assignatures. La llei del PSOE organitzava l’Educació Primària en tres cicles i declarava la guerra a la repetició de curs, contemplada només com l’última opció. El PSOE va decidir que se seguís oferint Religió a les escoles, però sense comptar per a nota i sense assignatura mirall alternativa. El text contemplava una assignatura de valors cívics i ètics i admetia la possibilitat d’accedir al títol de Batxillerat amb un suspens (un de sol). En el cas de les autonomies amb llengua cooficial, el percentatge de competències de l’Estat anava a ser del 55% (65% en el cas dels territoris sense llengua pròpia). El projecte de llei s’aprova aquest divendres en el Consell de Ministres i iniciarà la tramitació parlamentària. Però sense possibilitat de veure la llum.

Trànsit i Foment

L’avanç electoral retallarà gairebé tota la nova política de seguretat viària empresa pel director general de Trànsit, Pere Navarro.  La reforma que augmentaria de tres a sis punts la penalització per conduir manipulant el telèfon mòbil, la regulació de l’ús dels patinets a les ciutats i la limitació de la velocitat a un màxim de 30 km/h els carrers d’un sol carril, no podrien ser aprovades. Estava prevista la seva entrada en vigor cap al mes de juny. En el departament de Foment, les inversions per millorar les Rodalies de Catalunya i la xarxa ferroviària d’Extremadura hauran d’esperar.

Lloguer

També està en perill la recuperació del decret llei que allarga la durada mínima dels contractes de lloguer de tres a cinc anys. Va ser tombat pel Congrés perquè Podem no hi va donar suport al no incloure la limitació de preus a la zones més afectades per la bombolla, però la negociació per recuperar-lo introduint aquesta demanda ja havia començat. El dubte és si donarà temps a tornar a portar-lo al Consell de Ministres i que després es pugui convalidar al Congrés abans de les generals.

Transició ecològica

Potser un dels terrenys en què més afectarà l’aturada electoral és el de la Transició Ecològica, imprescindible per complir els Acords de París contra el canvi climàtic. L’avantprojecte de llei de canvi climàtic que el Govern havia d’aprovar pròximament al Consell de Ministres i que ara quedarà en un calaix inclou l’estratègia per baixar les emissions d’efecte hivernacle un 20% respecte a l’any 1990 com ens exigeix la Unió Europea. L’augment de les energies renovables fins a un 70% de la generació elèctrica i el veto als vehicles dièsel i de gasolina a partir del 2040 eren dues de les seves claus.

Més enllà d’això, hi ha desenes d’iniciatives posades en marxa que es quedaran sense executar o, almenys correran aquest perill si l’Executiu no les accelera:  la reforma de la llei de residus radioactius (caducada des de fa deu anys), el destí del cementiri nuclear (actualment paralitzat), les noves mesures per abaratir la tarifa elèctrica i lluitar contra  la pobresa energètica, la renovació del Consell de Seguretat Nuclear (amb el mandat de quatre dels seus membres caducat i en mans del sector pronuclear), l’equiparació progressiva de l’impost al dièsel al de la gasolina, el reglament d’autoconsum elèctric, i els plans d’ajuda a la compra del vehicle elèctric i a la renovació del parc automobilístic.

Guerra contra les pseudoteràpies

Amb l’objectiu de “protegir la salut” dels ciutadans, els ministeris de Sanitat i Ciència van presentar al novembre un ambiciós pla contra les pseudoteràpies amb bastants tentacles legals. Encara no s’ha aprovat. I això que tenia mesures d’impacte, com el fet que cap centre sanitari públic ni privat podria oferir teràpies que no estiguin científicament comprovades (el reiki i l’acupuntura, per exemple, tot i que el llistat oficial n’inclou més de cent). El pla també contemplava la persecució de la publicitat enganyosa i la promoció d’una campanya informativa perquè als ciutadans els quedi molt clar què és ciència i què no.

Concertines

Notícies relacionades

Quant a la immigració, el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va anunciar una mesura d’impacte que encara no s’ha dut a terme: la retirada de les concertines a les tanques frontereres de Ceuta i Melilla i la seva substitució per un sistema menys lesiu.

Reforma 'llei mordassa'

La ponència encarregada d’estudiar la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, rebatejada com a ‘llei mordassa' pels seus detractors, va començar el novembre del 2018 amb la discussió de les més de 200 esmenes interposades pels grups parlamentaris. L’avançament electoral deixarà també el canvi en un calaix. Entre altres coses, es proposava no sancionar les concentracions pacífiques davant el Congrés dels Diputats.