Trobada a Gibraltar la segona empremta de neandertal al món

Investigadors de les universitats de Huelva i Sevilla, junt amb equips de paleontologia de quatre països més, han certificat la troballa a Gibraltar de la segona empremta al món d’un home de Neandertal, amb una antiguitat d’uns 29.000 anys. L’empremta correspondria a un noi d’uns 130 centímetres d’altura. 

Es tracta d’un descobriment avalat per experts de les universitats de Lisboa, Naturtejo Global Geopark i Coimbra (Portugal), Toronto (Canadà), Atacama (Xile) i el Geological Survey del Japó, que han culminat una investigació que certifica la troballa d’una empremta només comparable amb la trobada a Vartop Cave (Romania) i certificada el 2018.

La investigació, segons l’informe a què ha tingut accés Efe, ha sigut dirigida pel catedràtic de la Universitat de Huelva Joaquín Rodríguez Vidal, que va trobar aquestes restes després d’analitzar el paleopaisatge d’una duna ubicada a la zona de llevant del Penyal.

A més d’aquesta petjada humana, n’han sigut certificades d’altres de pertanyents a la fauna que poblava la zona, com cabres, linxs, cérvols, lleopards i fins i tot elefants.

La investigació, que serà publicada a la revista 'Quaternary Science Reviews', ha sigut possible gràcies a l’estudi d’una antiga pedrera de sorra, avui abandonada, que pateix freqüents caigudes de sediments i deixa al descobert aquestes petjades, algunes en secció vertical i altres com relleus.

Objecte de polèmica

En el treball d’investigació, el professor del departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Química Agrícola de la Universitat de Sevilla i autor principal de l’article, Fernando Muñiz, juntament amb col·legues portuguesos, va sotmetre les mostres obtingudes a estudis de laboratori i van trobar als talls restes d’empremtes de vertebrats.

En una de les anàlisis van reconèixer la petjada humana, tot i que "per alsinvestigadors clàssics, datar fa 28.000-29.000 anys l’empremta d’un neandertal és encara objecte de polèmica, ja que en teoria la seva desaparició va tenir lloc fa 40.000 anys”.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

No obstant, “les evidències sobre les quals hem treballat en els registres de coves de Gibraltar demostren una ocupació molt tardana d’aquesta zona per humans neandertals, que va ser un refugi climàtic i de recursos alimentaris per a aquests últims habitants”, indiquen a l’informe Muñiz i Vidal.

El descobriment ha sigut possible gràcies al finançament d’Espanya i Gibraltar, les autoritats del qual fa més de 30 anys que financien estudis que han permès fer diversos descobriments únics, com les primeres evidències mundials de gravats realitzats per neandertals, trobats, precisament, a la Cova de Gorham, avui patrimoni de la humanitat.