Cs pressiona el PSOE amb les sancions en la llei de mort digna per desbloquejar l'eutanàsia

Els taronges exigeixen que les cures pal·liatives siguin d'obligat compliment abans de permetre el debat sobre el suïcidi assistit

Dues famílies entreguen gairebé 300.000 firmes al Congrés per reclamar que els malalts greus puguin decidir sobre la seva mort

zentauroepp46923250 firmas eutanasia190211114051

zentauroepp46923250 firmas eutanasia190211114051 / JOSE LUIS ROCA

2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín

La llei que preveu despenalitzarl’eutanàsia està encallada al Congrés des de finalsd’octubre, quan va decaure l’esmena a la totalitat que va presentar el PP. El partit liderat per Pablo Casado i Cs, com fan amb altres lleis de l’esquerra, utilitzen la seva majoria a la Mesa de la Cambra baixa per ampliar indefinidament el termini d’esmenes. L’única diferència és que els taronges sí que recolzen que es permeti a Espanya als pacients amb malalties greus i incurables morir i l’anomenat suïcidi assistit. L’únic problema és, segons la seva argumentació, que primer Espanya ha de comptar amb una normativa que estengui i generalitzi les cures pal·liatives i després entrar al terreny de l’eutanàsia. I està portant aquest convenciment fins a les últimes conseqüències.

Cs va impulsar fa un parell d’anys la llei de mort digna, que permet una "sedació pal·liativa" que pot accelerar la mort. La norma va ser aprovada pel Congrés en primera volta al desembre. L’inconvenient és que el PSOEes va negar a incloure-hi sancions específiquessancions específiques, cosa que provoca, segons la versió de Cs, que manqui de "poder coercitiu". Els socialistes, en canvi, veuen suficient que les possibles infraccions de metges o administracions estiguin recollides en lleis autonòmiques i en la llei general de sanitat, i no entenen l’afany de Cs de fer de l’eutanàsia i la llei de mort digna vasos comunicants

El PSOE acusa Cs de "bloquejar"

De fet, el portaveu de Sanitat, Jesús María Fernández, va acusar aquest dilluns els taronges "de bloquejar" l’eutanàsia sense motiu. Ho va fer acompanyat de dues famílies que van entregar al Congrés 282.000 firmes per exigir que els malalts greus "puguin decidir quan i com marxar, sense que constitueixi un delicte". Els fills de Maribel Lorente Tellaetxe, malaltad’Alzheimer des de fa 12 anys, que va demanar als seus descendents que l’"ajudessin a marxar" quan ja no els reconegués, van exigir als polítics "legislar per al poble" i "deixar de negociar amb el sofriment" de persones com la seva mare, que en aquests moments està "desproveïda de record, raó o lucidesa" i "omple de dolor". 

Però, de moment, la seva petició ha caigut en sac foradat. Cs no pensa desbloquejar el debat entorn de l’eutanàsia fins que la llei de mort digna vegi la llum, convençut que primer s’ha d’establir "el terreny de joc" i conèixer "quines garanties" s’oferirà al "90% dels malalts" que moriran, per debatre entorn de la resta. En declaracions a EL PERIÓDICO, el seu portaveu de Sanitat, Francisco Igea, afirma que quan la llei de cures pal·liatives vegi la llum, tot i que sigui sense sancions específiques, llavors Cs permetrà el debat sobre l’eutanàsia. No abans. 

Cs carrega contra el PSOE per "utilitzar el dolor" de les famílies

Notícies relacionades

I acusa, de passada, els socialistes d’"utilitzar el dolor" de les famílies, a l’acompanyar-los en l’entrega de firmes, sabent per endavant que l’únic problema perquè no hagi començat ja la ponència de l’eutanàsia són les sancions de l’altra norma.

El problema és que mentre els dos partits s’acusen mútuament, la legislatura pot acabar, i sense que Espanya se situï entre els països pioners a regular l’eutanàsia.