Investigació de la Vall d'Hebron

Els antibiòtics poden ajudar contra el càncer al reduir el creixement del tumor

El linezolid suprimeix la taxa de creixement i va acompanyada per un augment del procés regeneratiu

cancer-de-mama

cancer-de-mama

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

El grup d’investigació biomèdica en cèl·lules mare de càncer del Vall d’Hebron Institut d’Investigació (VHIR) ha demostrat, per primera vegada 'in vivo' en animals, que els antibiòtics bactericides en combinació amb bloquejadors disminueixen el creixement del tumor.

En un comunicat, el VHIR ha informat aquest dilluns que els investigadors, liderats per la doctora Matilde E. Lleonart, han aconseguit aquests resultats en un model animal de càncer de mama triple negatiu i els han publicat a la revista 'Molecular & Cellular Proteomics'.

Els investigadors proposen l’administració combinada d’un antibiòtic i un inhibidor d’autofàgia (mecanisme de regeneració) per aturar el creixement tumoral i eliminar la població específica de cèl·lules resistents.

Les 'cancer stem cells' (CSC) són la població cel·lular responsable del creixement del tumor, se’ls atribueix una resistència més gran als tractaments actuals i també estan implicades en l’aparició de les metàstasis.

Resistents a fàrmacs

Junt amb aquestes cèl·lules hi ha les cèl·lules resistents, que han desenvolupat cert grau d’immunitat als tractaments, per la qual cosa són responsables del manteniment i disseminació del tumor.

Els investigadors van dirigir el seu treball a descobrir les proteïnes involucrades en l’adquisició de la resistència d’aquestes cèl·lules i van realitzar una anàlisi proteòmica (de les proteïnes) i metabolòmica (de metabòlits) de cèl·lules generades al laboratori que es van induir a ser resistents als principals fàrmacs contra el càncer de mama triple negatiu particularment agressiu, ciclosfosfamida, cisplatí i doxorubicina.

Matilde E. Lleonart ha indicat que "es volia comprovar si les cèl·lules resistents o quimioresistents tenien similituds amb les CSC quant a fenotip i també comprovar si les dues poblacions són dependents del mitocondri, com apunten les últimes hipòtesis".

El grup de científics liderats per Lleonart va descobrir que les cèl·lules resistents i CSC comparteixen moltes característiques i rutes moleculars i, a més, que moltes d’aquestes vies estan relacionades amb el mitocondri (orgànul cel·lular encarregat de subministrar la major part de l’energia necessària per a l’activitat cel·lular).

Una vegada confirmat que les cèl·lules CSC i les quimioresistents derivades de cèl·lules de càncer de mama triple negatiu dependrien dels mitocondris per sobreviure, es va seleccionar un antibiòtic per continuar amb l’estudi, el linezolid, per la seva capacitat d’induir a disfunció mitocondrial.

Eliminar les cèl·lules resistents

Els investigadors del VHIR han proporcionat la primera evidència 'in vivo' que demostra que el linezolid suprimeix la taxa de creixement del tumor i va acompanyada per un augment de l’autofàgia (procés regeneratiu que controla la supervivència cel·lular i, en el cas del càncer, n’afavoreix el creixement i les metàstasis).

Lleonart ha considerat que "aquest estudi col·loca els mitocondris al centre d’atenció de la teràpia contra el càncer i els antibiòtics com a agents efectius per eliminar la CSC i les cèl·lules resistents".

Notícies relacionades

Per tant, ha proposat l’administració combinada d’un antibiòtic i un inhibidor de l’autofàgia per aturar el creixement tumoral i eliminar la població específica de cèl·lules resistents.

Aquest estudi ha comptat amb el finançament del Ministeri de Sanitat a través de l’Institut de Salut Carles III i el recolzament de la Fundació de l’Associació Espanyola contra el Càncer. 

Temes:

Càncer