Sis immigrants van morir cada dia a l'intentar arribar a la costa europea el 2018

Les dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) són taxatives i desmunten la versió de la invasió migratòria a Europa. El 2018, el nombre d’arribades d’immigrants de forma irregular va descendir a tot el continent i va arribar a la xifra més baixa en els últims cinc anys: 139.300 persones, tot i que es van triplicar les arribades per Espanya, la principal porta d’entrada. No obstant, la reducció de les operacions de recerca, pel bloqueig sistemàtic d’alguns països a acollir-los, va provocar que augmentés de forma alarmant el nombre de desapareguts al mar, que va augmentar fins als2.275 morts. D’aquesta forma,cada dia es van perdre sis vides al Mediterrani, convertida ja en la ruta migratòria marítima més mortífera del món.

La xifra d’immigrants morts durant el 2018 és significativament menor al 2017, quan es van comptabilitzar 3.139 desapareguts, i la meitat dels registrats el 2016, any negre per a la immigració irregular amb 5.096 de morts. No obstant, el 2018 hi va haver moltes menys arribades que en els anys precedents. El 2017 es van registrar 172.324 arribades, mentre que el 2016 o el 2015 les dades s’eleven fins als 363.425 i el 1.015.877, respectivament. És a dir, el Mediterrani cada any és més mortífer, ija mor un de cada 51 immigrantsque proven d'aconseguir el somni europeu, segons assenyala l’informe ‘Travessies desesperades’ de l’ACNUR.

Tendència que continuarà el 2019

Latendènciaés preocupant, ja que tot apunta que en aquest 2019 molts dels qui són a Líbia, des de fa temps,continuaran intentant sortir, i per això les màfies els escortaran més lluny de les aigües territorials per esquivar la Guàrdia Costanera líbia. I de nou, els barcos de les oenagés hauran d’esperar una resposta cas per cas, aguantant a alta mar a l’espera que els governs decideixin on poden ser desembarcades i augmentar a més la taxa de mortaldat “donada la preocupant reducció de la capacitat de recerca”.

🌊 El año pasado unos 𝟮.𝟮𝟳𝟱 refugiados e inmigrantes murieron en el Mediterráneo intentando alcanzar Europa: una media 𝟲 personas al día.
Nuestro nuevo informe “Travesías Desesperadas” dice que es hora de poner fin a estas tragedias sin sentido.https://t.co/j2zZgsTbSa

— ACNUR España (@ACNURspain) 30 de enero de 2019

Tot i que les xifres desmenteixen una invasió, sí que constaten el canvi de rutes, motivades per “les noves restriccions”,en al·lusió a la decisió del Govern italià de prohibir als barcos de rescat de l’ONG i els mercants desembarcar els migrants rescatats en aigües pròximes a Líbia, la qual cosa justifica la caiguda de les arribades al país transalpí des del juny. També es deu a lacreació d’una zona de recerca i rescat líbia, d’un radi de 110 milles des de la costa i en què operen els guardacostes del país nord-africà, i lareducció de la presència dels barcos de les oenagés i de la UE a la zona, moltes vegades per la fustigació que pateixen. D’aquesta forma, el 85% dels rescatats en aquesta zona durant la segona meitat de l’any van ser desembarcats a Líbia, xifra que en el primer semestre amb prou feines arribava al 54%.

Espanya, porta d’entrada de marroquins i algerians

Per primera vegada en els últims anys, diu l’informe, Espanya es va convertir en el principal punt d’entrada a Europa, amb 65.400 arribades: 8.000 per via terrestre (a través de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla) i 54.800 persones més que van aconseguir amb èxit superar la perillosa ruta del Mediterrani occidental. Una dada que suposa un 131% més que l’any anterior. Com a resultat, el nombre de morts al Mediterrani occidental pràcticament es va quadruplicar, i va passar de 202 el 2017 a 777 el 2018. Els que tracten d’arribar a Espanya són sobretot marroquins i cada vegada més algerians, però també persones procedents d’altres països com Guinea, Mali, Costa de Marfil o Gàmbia. Molts d’ells són immigrants econòmics, tot i que també hi ha els que fugen del matrimoni forçós, de la mutilació genital femenina o per persecució per la seva orientació sexual, a més de menors no acompanyats, que van ser 5.500 nens, el 77% de tots els menors arribats.

En el cas del Mediterrani central, uns 23.400 refugiats i immigrants van arribar a Itàlia el 2018, és a dir, cinc vegades menys que l’any anterior. De la mateixa manera, Grècia va rebre un nombre similar d’arribades per mar, aproximadament 32.500 en comparació amb 30.000 el 2017, mentre que el nombre de persones que van entrar a través de la seva frontera terrestre amb Turquia gairebé es va triplicar.

L’informe de l’Alt Comissionat de l’ONU descriu com els canvis en les polítiques d’alguns Estats europeus han provocat nombrosos incidents en els quals un gran nombre de persones han quedat encallades al mar durant dies i dies, de vegades sense menjar ni aigua, esperant una autorització per desembarcar o perduts a la deriva sense ser rescatats. Així mateix, els barcos de les ONG i les seves tripulacions han afrontat més restriccions en les seves operacions de recerca i rescat.

L’ONU posa especial atenció en la situació de la ruta de Líbia a Europa, on per cada 14 persones que van aconseguir arribar, una va perdre la vida al mar, la qual cosa representa un dràstic augment davant els nivells del 2017. A més, es compten per milers les que van ser retornades a Líbia, on viuen en condicions deplorables en els centres de detenció.

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

“Salvar vides al mar no és una opció, ni una qüestió política, sinó una obligació ancestral,” va declarar Filippo Grandi, Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats. “Podem posar fi a aquestes tragèdies tenint el coratge i l’ambició de mirar més enllà del pròxim barco i adoptar un enfocament a llarg termini basat en la cooperació regional, i centrada en la vida i la dignitat humanes”, va continuar, reclamant els Estats membres de la UE que prenguin “mesures urgents per desmantellar les xarxes de trànsit d’éssers humans i portar davant de la justícia els responsables d’aquests delictes”. No obstant, l’informe detecta que també hi ha cabuda per a l’esperança.

Així, malgrat el “punt mort” que es troba el procés polític per a l’adopció d’un enfocament regional per al rescat al mar i desembarcament, com van reclamar la mateixa ACNUR o l’Organització Mundial per a les Migracions (OIM) l’estiu passat, diversos Estats es van comprometre a resituar les persones rescatades al Mediterrani central, “la qual cosa podria constituir la base per a una solució predictible i duradora”. A més, l’informe remarca que diversos Estats també van prometre milers de places de reassentament per evacuar refugiats fora de Líbia.