Anar al contingut

Els metges denuncien l'"alarmant" augment de facultats de Medicina

Espanya és el segon país del món amb més oferta, al passar de 28 a 42 centres universitaris

El nombre de llicenciats excedeix les places de MIR i més de 4.000 no poden cursar l'especialitat

Patricia Martín

Els metges denuncien l'"alarmant" augment de facultats de Medicina

Espanya és el segon país del món amb més facultats de Medicina, al passar de 28 a 42 en els últims 10 anys. La dada podria ser positiva si l’oferta d’acabats de llicenciar es correspongués amb la demanda del Sistema Nacional de Salut, però no és així, segons l’estudi que van presentar aquest dimecres l’Organització Mèdica Col·legial, la Conferència Nacional de Degans i el Consell Estatal d’Estudiants  de Medicina. Els tres col·lectius van qualificar d’“alarmant” l’augment  del nombre de facultats i van sol·licitar als poders públics una “alineació” del nombre de places a les universitats amb el còmput de nous metges que pot absorbir el sistema.

I és que a Espanya hi ha 221.470 metges en actiu, cosa que suposa 384 facultatius per 100.000 habitants, un 12% més que la mitjana europea. Tot i això, no totes les comunitats autònomes presenten una taxa tan alta i en algunes especialitats, com metges de família, pediatres, anestesistes, radiòlegs i uròlegs, hi ha dèficit de doctors, mentre en d’altres n’hi ha un excés; això ha obligat el Ministeri de Sanitat a obrir un procés d’estudi sobre com reordenar el sistema.

Segons l’OMS, la taxa idònia de facultats de Medicina és de 0,5 per milió d’habitants. A Espanya, en canvi, n’hi ha 0,95, una xifra tan sols superada per Corea del Sud. El motiu: que és una de les titulacions amb més demanda i que els governs autonòmics de torn han donat el seu vistiplau a noves facultats per tenir més oferta al seu territori. La conseqüència és que cada any es llicencien entorn de 7.000 persones, però moltes no aconsegueixen plaça MIR, pas obligat per poder treballar en la sanitat pública i cada vegada més en la privada. Això provoca que hagin de repetir l’examen l’any següent o buscar sort en un altre país, fet que constitueix la famosa fuga de cervells.

Més de 4.000 sense plaça

El 2018 es van presentar al MIR 14.466 persones i se’n van quedar fora 4.006, una xifra que previsiblement se superarà aquest any, ja que hi ha 1.000 aspirants més i 6.797 places. A més de la nombrosa borsa de metges que es queden sense poder cursar una especialitat, l’alt nombre de facultats, paradoxalment, provoca una disminució de la qualitat formativa, segons l’estudi, ja que el mateix hospital universitari o centre de salut ha d’acollir més alumnes en pràctiques.

Finalment, en un escenari d’augment de facultats, els últims anys s’ha produït una reducció del 20% del professorat i es preveu que el 2026 el personal docent es redueixi a la meitat, cosa que també posa en risc la qualitat de la docència.

Les peticions

Davant d’aquest panorama, els degans, estudiants i el fòrum de la professió mèdica sol·liciten al Govern que augmenti el nombre de places MIR, el nombre de professors, el finançament de les facultats ja existents i millori les condicions en què treballen els professionals. En definitiva, que dissenyi una nova “planificació” que tingui en compte “les necessitats reals” del sistema i de la població actual.