'Nacimiento': la història il·lustrada d'un nadó prematur

Yolanda Andrés va donar a llum la seva primera filla l’octubre del 2008. No volia que el nadó sortís del seu cos. No tocava. Encara no. Era massa aviat. Només havia estat 29 setmanes al seu ventre. Però Candela va néixer a l’hospital de La Paz (Madrid) després d’una cesària d’alt risc. Va pesar 1,429 grams. La Yolanda és artista, pintora, brodadora i creativa publicitària. Una persona “inquieta, sorollosa i de carrer”. El naixement prematur de la seva filla i l’angoixa de veure-la durant vuit mesos ingressada entre la vida i la mort van convertir la Yolanda en una persona tancada en si mateixa, una “bomba de sentiments a punt d’esclatar”.Va fer el que moltes vegades en la seva vida havia fet: agafar un quadern i posar-se a escriure. ‘Nacimiento’ –escrit i dibuixat febrilment durant el primer any de vida de la Candela– s’ha convertit ara en llibre de la mà de l’editorial Caniche. És un llibre d’artista, sí. Cada exemplar va embolicat amb un saquet brodat per l’autora. Però també és una guia, un manual per a pares i mares de nens prematurs. Sense drames. Candela és avui una nena riallera i creativa. Té deu anys. I està delicada, però sana.

“Quan passes una etapa de dolor molt gran suposo que el procés natural és tancar-se. És el que jo vaig fer. Només parlava amb la meva mare i amb el meu marit. No em venia de gust fer-ho amb ningú més. No m’agrada explicar penes. Però necessitava explotar després de tant silenci i tant hospital”, explica la Yolanda. Per això, una setmana després del part, es va posar a escriure el diari, editat per Caniche tal com ho va fer ella, amb traços furiosos que deformen les lletres i dibuixos rabiosos. Veure la seva filla tan petita, plena de cables i tan malaltona va ser superior a les seves forces. “Ploro tots els dies”, confessa a les seves pàgines. Però, lluny de rendir-se, va optar per lluitar.

“Candela, la meva nena bonica. Ets la llum que il·lumina el nostre sender. Has de ser forta”, narra en uns fulls en els quals hi ha esclats d’alegria i color a les bones notícies mèdiques i de plor per les dolentes. Dies després de néixer, a Candela la van operar del cor. Amb el pas del temps van venir més operacions. I més angoixa. I més escriptura fogosa, pregàries incloses.

Llicenciada en Belles Arts, Yolanda treballava com a directora d’art en una agència de publicitat. El naixement de la Candela va posar potes enlaire la seva vida laboral. Va abandonar el seu càrrec d’executiva i va consagrar el seu temps a la criatura, que quan va sortir de l’hospital va estar a casa amb oxigen durant dos anys. Yolanda era (i és) una mama-coratge, però va sentir la pulsió de fer coses a més de cuidar i vigilar cada segon a la Candela. ¿Pintar? No. Res d’olis, acrílics o dissolvents a casa amb una criatura amb els pulmons encara immadurs. Yolanda va tornar al brodat, un art que va aprendre quan era petita gràcies a la seva mare, la seva àvia i les seves tietes.

“Vaig néixer en un petit poble de Zamora i vaig créixer envoltada de fils, llanes i cintes. És un art que, en realitat, no vaig abandonar mai perquè quan estudiava a la universitat em va agafar per brodar els llençols. La meva mare tenia una merceria i vaig aconseguir molts fils. Vaig començar a brodar, sumida en el silenci de la casa”, explica Yolanda, que avui broda de manera professional (també per a museus), ofereix seminaris a la universitat, té un taller a Lavapiés (Madrid) i dos fills més: El Manuel, de 9 anys, i la Valentina, de 7.

El 2012, un dels responsables de l’editorial Caniche, Carlos Copertone, va observar via Instagram els brodats de Yolanda. Va voler adquirir-ne algun per a la seva col·lecció d’art. “El vaig convidar a casa perquè veiés els meus treballs, però el que va acabar veient va ser el diari. El va llegir i em va animar a publicar-lo, però en aquell moment no vaig voler. És un quadern molt íntim per a mi. Encara avui l’obro i em poso a plorar”, explica l’artista, que passat un temps va acceptar el repte de treure a la llum ‘Nacimiento’.

Notícies relacionades

¿Quins són els riscos que corren els nadons prematurs?

Els especialistes exigeixen més prevenció per frenar l'augment imparable de parts prematurs

“Em fa molta il·lusió. Espero que els lectors captin el missatge positiu. És una història personal que he decidit explicar i compartir. La Candela està emocionada. Fins i tot, una mica encoratjada amb la publicació de ‘Nacimiento’. Se sap protagonista”, somriu la brodadora, que confessa que la maternitat li ha canviat la vida “per a bé”. Criar els seus tres fills li ha aportat dosis extres de sensatesa. També de paciència, una virtut necessària per brodar i per viure.

 ► Més informacions de Mames, papes i nens

Mames, papes i nens