«La meva mare es va quedar sense sang per pressió dels Testimonis de Jehovà"

Per entendre per què Enrique Estévez ha denunciat un hospital de Pamplona és necessari submergir-se en la història de la seva família, que es va fer Testimoni de Jehovà a finals de la dècada dels 70. Una decisió que contínuament ha imposat els límits del món que ells tenien permís per conèixer i que, quan la seva mare Rafaela va emmalaltir, també va vetar les cures mèdiques que la mantenien amb vida.  

Rafaela Bueno (Còrdova, 1951) va deixar l’escola als 8 anys per treballar en el camp. Va emigrar a Catalunya, on va alternar l’ofici de costurera amb el de mestressa de casa. Es va casar i va tenir tres fills. Als 24 anys va començar a freqüentar la Congregació Oest delsTestimonis  a Terrassa. "Era una dona humil, molt divertida i que ens estimava amb bogeria", recorda Enrique. "Ella no era una fanàtica. Anava els caps de setmana a la congregació perquè volia veure les seves amigues i perquè li agradava escoltar com parlaven de Déu". 

"El que faré ara no ho faig per diners. I tinc poques esperances que serveixi d’alguna cosa. Sé que no em compensarà. Però és de justícia. Perquè la meva mare, per malalta que estigués, tenia dret a decidir què volia fer amb la seva vida. I els Testimonis de Jehovà li van arrabassar aquest dret", explica l’Enrique.

La Rafela va morir el 9 de novembre del 2014, després que s’"interrompessin les transfusions de sang" i s’"apagués la màquina de diàlisi". El problema és que quan es va prendre aquesta decisió, a les 13.00 hores del 7 de novembre, la Rafaela estava sedada i ningú va avisar el seu fill, que quan va tornar a l’hospital va descobrir que la seva mare havia mort i que el seu cos, a més, ja havia sigut incinerat. "La meva germana i el seu marit havien revelat en la congregació que la meva mare estava rebent sang. A l’explicar-ho, van impedir que això s’hagués quedat dins de la família i van activar una maquinària que ja ningú podia aturar". 

Els Testimonis de Jehovà

Amb més de vuit milions de seguidors, les sucursals delsTestimonis de Jehovà existents en països de tot el món obeeixen escrupolosament les ordres que arriben des de la WatchTower de Nova York. El portaveu de la seu nacional espanyola, Aníbal Matos, explica que per a qualsevol membre "la sang és la vida" i rebre una transfusió d’una altra persona implicaria apartar-se dels designis de Jehovà (Déu) perquè així ho diu la Bíblia: "Levític 17:11. Perquè l’ànima de la carn és a la sang, i jo mateix l’he posat sobre l’altar per a vostès per fer expiació per les seves ànimes" i "Fets 15:20. Déu ha ordenat als cristians 'que s’abstinguin [...] de la sang', el mateix mandat que li va donar a Noé".

Per a un testimoni rebre una transfusió de sang és exposar-se a ser expulsat de la seva congregació. Segons el llibre 'Pastoreen el rebaño’,si el comitè judicial –la justícia interna i paral·lela a la regular que regeix els seus membres– considera que s’ha penedit, només serà castigat i rebrà ajuda espiritual però podrà seguir dins de la comunitat. Però si el tribunal estima el contrari, "ha d’anunciar la seva desassociació". Aquesta paraula és un "eufemisme", aclareixen anònimament altres testimonis, que utilitza l’organització des que va prendre consciència que "expulsar per transfusions de sang els donava mala premsa". El 1994 va arribar als tribunals espanyols el cas d’un menor de 15 anys mort a Osca al rebutjar els seus pares, testimonis de Jehovà, una transfusió. 

Ser expulsat -o desassociat- dels Testimonis implica ser condemnat a la solitud més estricta. Perquè suposa que cònjuges, pares, germans o fills han de tallar la relació amb l’expulsat. Aquest mecanisme funciona com una força coactiva que provoca que qualsevol testimoni acati les normes per evitar l’expulsió, perquè llavors -segons les seves creences- ja no ressuscitarà al paradís i, a més, haurà de començar des de zero, i en solitari, una nova vida al món exterior, "amb els mundans", amb qui fins aleshores amb prou feines ha mantingut relació. Per això, tot i que a Espanya és una organització de notori arrelament, diversos experts la consideren una secta i ha sigut prohibida en alguns països.

Juan Bourgon, extestimoni de Santander, va presentar l’abril del 2017 a Inspecció Sanitària de Cantàbria un informe per denunciar l’existència delsComitès d’Enllaç amb els Hospitals, representants de l’organització, que entreguen en els centres mèdics una llista amb els noms dels membres que no han de ser tractats amb sang perquè valoressin si vulnerava la llei orgànica de protecció de dades. Encara no ha rebut cap resposta.   

La decisió

El tractament de la Rafaela es va interrompre el 7 de novembre a les 13.00 hores. Una hora abans, l’Enrique havia insistit a la doctora que l’atenia a la Unitat de Cures Intensives (UCI) que les transfusions s’havien de mantenir en la seva absència -estaria fora uns dies. No obstant, la seva germana, en companyia de dos ancians -nom que reben els caps de les congregacions-, "es van personar a l’hospital i van pressionar la metge", que va cedir i va interrompre el tractament amb sang. "Per això va morir". "Els Testimonis no volien matar la meva mare, però són fanàtics que prefereixen morir abans que pecar davant de Jehovà i que creuen que així van salvar la seva ànima", lamenta l’Enrique, que assumeix que després de la publicació d’aquesta notícia serà expulsat. 

L’Enrique, el 2017, va denunciar a la seva germana per aquests fets al jutjat d’instrucció 1 de Pamplona, que va arxivar el cas. No obstant, aquest dijous, l’advocat Carlos Bardavío Antón ha redactat una nova querella contra la doctora que va interrompre el tractament. Expert en organitzacions com els Testimonis -va defensar a la Universitat de Sevilla la tesi doctoral ‘Las sectas en derecho penal. Estudio dogmático de los delitos sectarios' (Bosch Editor, Barcelona, 2018)- Bardavío aclareix que l’objectiu és reobrir el cas perquè no es va actuar correctament. S’ha trobat un testimoni que revela que va ser present quan l’Enrique va afirmar a la metge responsable que consentia que es continuessin amb les transfusions de sang i d’hemoderivats a la seva mare, malgrat la negativa de la germana, per la qual cosa l’esmentada metge hauria hagut d’actuar en "benefici de la vida", i en tot cas, acudir a l’autoritat judicial a l’existir una discrepància de tractament dels familiars directes de la pacient", aclareix el lletrat.

La Rafaela no havia firmat el document d’'instruccions prèvies’ que especifica com han d’actuar els metges en cas d’atendre-la estant inconscient. No ho havia fet malgrat que la majoria dels testimonis, instats pels caps de les seves congregacions, sí que ho fan. Bardavío posa la lupa sobre l’hospital perquè entén que es van ignorar evidències que la dona volia aquesta sang, ja que mesos abans -al mateix hospital- havia rebut hemoderivats i anys enrere -en un altre centre- transfusions de sang. 

Contactats per aquest mitjà, els responsables del centre mèdic han declinat fer cap valoració perquè "desconeixen el cas" i encara no tenen constància de la querella. Per part dels Testimonis, Matos nega que l’organització pressioni les famílies i qüestiona que s’interrompés un tractament ja començat. 

Organització hermètica 

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

L’organització dels Testimonis de Jehovà va ser investigada fa dos anys per la Guàrdia Civil arran del treball d’EL PERIÓDICO sobre l’ocultació d’abusos sexuals a menors. El cas es va judicialitzar i va arxivar per la prescripció dels delictes. També va ser objecte d’interès delsMossos d’Esquadra arran del cas publicat per aquest diari sobre Miguel García, testimoni que va denunciar públicament l’existència del sistema judicial paral·lel que oprimeix els seus membres.  

L’expulsió dels seus membres per aquests comitès judicials interns, i per raons com l’adulteri o ser homosexual, és una forma de control carregada de "violència emocional", en paraules del periodista americà Trey Bundy, que fa anys que s’endinsa en l’hermetisme d’una secta condemnada als Estats Units per negar-se a entregar la base de dades en la qual guarden amb pany i clau tots els casos de pederàstia.