Hamburguesa de grills, una aposta pionera a Bèlgica

Un any després que la Unió Europea fes un pas més en l’acceptació dels insectes com a aliment, el consumidor occidental encara no ha travessat la barrera psicològica per fer-los un buit al seu plat, una aposta pionera a Bèlgica, primer país europeu en explorar el seu potencial alimentari.

El 2013, Bèlgica es va obrir pas al mercat a l’autoritzar una llista de 10 insectes per a consum humà, cinc anys abans que la UE donés llum verda a una nova política per agilitar les autoritzacions de nous aliments, encara a prova de paladars europeus.

Una de les impulsores d’aquesta iniciativa és Maïté Mercier, creadora de Little Food, la primera granja urbana a Brussel·les de cria i producció de grills, que s’encarrega també de la seva transformació per convertir-los enaperitius, galetes salades o salses per untar.

“La idea era trobar una proteïna verda per als consumidors sensibilitzats amb el medi ambient i els aspectes nutricionals de l’alimentació, i proposar una alternativa a la carn que aporti diversificació als seus plats”, explica la bioenginyera.

En el futur, afirma, espera llançar una hamburguesa de grills, que ja ha produït a petita escala tot i que admet que és “massa aviat”, perquè fa falta més sensibilització que ampliï la veta de mercat i el potencial d’aquesta petita empresa, encara finançada amb fons propis i amb una facturació aproximada de 200.000 euros anuals.

Conscient que a Europa molts consumidors no estan disposats a menjar l’insecte sencer –es comercialitza torrat o preparat amb espècies– aquesta fàbrica s’ha llançat ara a produir una farina que pot servir d’ingredient per a pa, galetes, pastissos, o com a condiment per a amanides i batuts.

Ja el 2013, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) recordava que els insectes formen part de la dieta d’almenys 2.000 milions de persones, així com el seu potencial com a aliment i pinso en un context de preocupació per l’increment d’aliments necessari per proveir la població en el futur.

“Durant els meus estudis vaig veure que teníem un problema sanitari i ecològic quant al consum de carn. Vaig pensar en les algues i els insectes com a alternativa però crec que aquests últims encaixen millor en la nostra cultura culinària i són més interessants a nivell gustatiu”, explica Mercier.

Segons la FAO, a 112 països es consumeixen insectes, i alguns com Tailàndia han desenvolupat tota una indústria al seu voltant, mentre a Mèxic els chapulines formen part del consum popular; no obstant, a Europa són excepció Bèlgica, Àustria, Finlàndia, el Regne Unit, Holanda i, fora de la UE, Suïssa.

A Espanya, només es permet el consum d’insectes produïts en alguns països estrangers, entre ells Bèlgica.

De les gairebé dues tones de grills torrats o processats que produeix Little Food, un 80 % anirà a parar al mercat nacional i la resta a l’estranger, una part als lineals espanyols.

Un tema cultural

Ara per ara aquest mercat està pràcticament restringit a botigues de productes ecològics.

Mercier sosté que, “sense saber-ho”, el consumidor europeu ja ha inclòs a l’insecte en la seva dieta, a través de substàncies com el colorant vermell extret de la panerola (E-120) popular per a la fabricació de gominoles, postres o succedanis de peix, un recurs també utilitzat en cosmètica.

“Culturalment no tenim costum però tenim ja molt vincle amb l’insecte. Mengem mel, que produeix un insecte, i crustacis com les gambes o el cranc són de la mateixa família. Els grills són les gambes de la terra”, assegura.

La FAO llista més de 1.600 espècies d’insectes comestibles, entre ells grills, llagosta, cucs de seda i paneroles d’aigua.

Notícies relacionades

La FAO aconsella menjar insectes per combatre la fam al món

Sancho encara amb la seva declaració l’última fase del judici per assassinat

No obstant, Mercier assegura que a molts països els bloqueja quel’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) s’hagi mostrat encara cauta en les seves anàlisis sobre el potencial dels insectes a la taula i esperen que s’aprovi una legislació europea que n’autoritzi directament la producció i consum.

Els defensors d’aquesta tendència consideren que es tracta d’un “súper aliment” pel seu alt contingut en proteïnes, vitamines i minerals i s’acullen també que per produir-los es consumi menys aigua i energia, un camí encara per explorar a la UE.