ENTREVISTA AMB UN ALT CÀRREC DE LA UE

Vera Jourova: «Hem d'estar atents perquè el discurs polític no trivialitzi la violència contra la dona»

La comissària europea de Justícia, Protecció del Consumidor i Igualtat de Gènere adverteix que els drets mai han de ser objecte de canvi

zentauroepp46510143 vera jourova190112150925

zentauroepp46510143 vera jourova190112150925

6
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Pocs comissaris toquen assumptes tan variats en la seva tasca diària com la comissària Vera Jourova (1964, República txeca). Per la seva taula ha passat l’escàndol del ‘dieselgate’, la filtració de dades de Facebook, la situació de l’Estat de dret a Europa o els plans sobre igualtat de gènere. Tot i que no es mulla sobre la polèmica suscitada per Vox, defensa en un qüestionari per escrit la necessitat de mantenir-se “vigilants” per evitar la banalització de la violència contra la dona i adverteix que els drets no han de ser mai objecte de moneda de canvi.

¿Què li sembla el debat promogut a Espanya pel partit ultradretà Vox reclamant la derogació de la llei contra la violència de gènere? Una millor protecció de la dona contra la violència és una part important del treball cap a la igualtat del gènere. Quan les dones pateixen violència es tornen més vulnerables. Des de dificultats en la feina fins a caure en la pobresa quan decideixen abandonar amb els fills una parella violenta. El 2017 va ser l’any de la violència contra la dona a Europa. Vam publicar xifres d’una enquesta que mostra que això continua sent un problema a tot arreu. Tot i que una de cada tres dones ho han patit, només una de cada deu ho denuncia.

El PP s’ha mostrat obert a donar més ajuts per als homes que siguin objecte de violència. ¿No estan prou protegits? La violència també pot afectar els homes, però les dones i les nenes continuen estant desproporcionadament afectades per aquesta violència. Mentre que el 85% dels espanyols creu que la violència contra la dona és una cosa comuna, només el 20% ho considera en el cas dels homes (29% a la Unió Europea). Les xifres poden estar ocultant una cosa que continua sent un tabú per als homes. No vull dir que el problema no existeix. Però les polítiques de la Unió Europea (UE) que combaten la violència no estan dirigides exclusivament a les dones.

¿Per exemple? La directiva sobre els drets de les víctimes (que garanteix els drets fonamentals de les víctimes a tota la UE) o les ordres de protecció europees (que estableixen mesures de protecció per a les víctimes de delictes a tota la UE) i el Conveni d’Istanbul sobre violència domèstica s’apliquen tant a dones com a homes. En l’últim finançament per prevenir la violència contra els nens, hi ha fons que poden dedicar alguna cosa a homes i nens més específicament.

¿Fins a quin punt la preocupa que els partits conservadors tradicionals modifiquin el seu discurs i assumeixin les tesis de la ultradreta amb una retòrica cada vegada més dura cap a les dones i els ajuts contra la violència de gènere? Els drets de les dones i la igualtat de gènere no haurien de ser mai moneda de canvi de rèdits polítics. La igualtat de gènere és un principi fonamental i està consagrat en els nostres tractats fundadors. Hem fet campanyes per conscienciar sobre temes relacionats amb la igualtat de gènere i els drets de les dones i també les autoritats espanyoles han fet molt en aquest àmbit. Crec que l’alt nivell de conscienciació dels espanyols sobre aquest tema no desapareixerà de la nit al dia o a l’anar a votar. Per descomptat, hem d’estar atents perquè el discurs públic dels polítics no trivialitzi la violència contra la dona. I també compto amb què altres polítics alcin les seves veus, la societat civil i els mitjans de comunicació per assegurar-se que això no passi.

¿Tem una regressió a Europa dels drets de les dones i la lluita per la igualtat? Veiem algunes tendències preocupants en alguns països, però també vam ser testimonis del moviment #Metoo. Va ser molt bo per crear consciència sobre la discriminació contra les dones. També crec que va animar moltes víctimes a dir alguna cosa. En cert sentit va trencar un tabú, també a nivell polític. Un dels problemes de la violència contra les dones és que les víctimes romanen en silenci i no denuncien. Veiem que això està canviant i és una bona notícia. Les dones estan deixant enrere aquesta imatge de víctimes i comencen a lluitar pels seus drets més que abans.

¿Creu que aquest assumpte s’hauria de convertir en una de les grans prioritats polítiques a la campanya de les pròximes eleccions europees de maig? Aconseguir la igualtat de gènere i combatre la violència de gènere ha sigut una de les meves prioritats clau com a comissària i espero sincerament que, més enllà de les eleccions europees, es continuï prioritzant a escala europea. De fet, com a principi fundador de la UE, ha de continuar sent una alta prioritat.

¿Hi hauria d’haver un gran pacte polític d’àmbit europeu per evitar fer passos enrere en aquest terreny? Crec que els partits polítics i els candidats han de continuar plantejant la importància d’avançar en la igualtat de gènere i evitar qualsevol retrocés.

¿Quins avenços en aquest terreny destacaria en els últims anys i què queda per fer? Estic orgullosa del paquet sobre equilibri entre vida professional i privada. Les discussions per finalitzar la proposta estan avançant bé i espero que puguem finalitzar aviat. A finals del 2017 vam posar en marxa el pla d’acció sobre la bretxa salarial de gènere, que continua sent del 16% a Europa. Acabem d’iniciar consultes públiques per recopilar informació sobre l’impacte de les normes de la UE en la igualtat salarial i continuarem treballant més enllà del 2019.

Notícies relacionades

¿Com se situa Espanya en termes d’igualtat de gènere respecte a altres països? ¿Millor o pitjor? Segons l’Índex 2017 que mesura la igualtat de gènere en els àmbits de la feina, els diners, el coneixement, el temps, el poder i la salut, Espanya es va situar lleugerament per sobre de la mitjana de la UE (68,3/100 davant 66,2 dels 28). Està clar que tots els Estats membres tenen encara molt camí per recórrer per aconseguir la plena igualtat. Quant a les actituds i percepcions de la gent, el 96% de les persones a Espanya creuen que la igualtat de gènere és important per a una societat justa i democràtica i els estereotips de gènere són menys influents que en la majoria dels altres Estats membres.

¿I en termes de violència de gènere? Sé que combatre la violència de gènere és un tema molt important a l’agenda d’Espanya, tant a nivell polític com a la societat. Aquest tema sempre ha estat a l’agenda de les meves visites a Espanya. Vaig ser a Madrid el novembre passat i vaig debatre aquest tema amb Albert Rivera. Els espanyols són molt conscients de la qüestió. Segons les nostres dades, per exemple, les persones a Espanya tenen més probabilitats de conèixer els serveis de recolzament per a dones que han sigut víctimes de violència domèstica (85%) que la mitjana de la UE (74%) i menys probabilitats de tenir punts de vista que culpen les víctimes sobre la violència sexual que la mitjana de la UE.