Anar al contingut

COL·LECTIU SOLIDARI

El voluntariat a Catalunya té rostre de dona

Prestar un servei gratuït a la comunitat és un fenomen a l'alça, malgrat la crisi dels últims anys

Els projectes vinculats a la infantesa, hospitals i sensesostre són els que compten amb més implicats

Marta Alcázar

El voluntariat a Catalunya té rostre de dona

JOAN CORTADELLAS

Al voltant de 510.000 catalans realitzen algun tipus de voluntariat segons l’Informe de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya publicat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, un 8,7% de la població major de 18 anys. A la resta d’Espanya, l’Observatori de la Plataforma de Voluntariat comptabilitza 2,2 milions de voluntaris, el 5,8% dels majors de 18 anys. La meitat (un 48%) té estudis universitaris, mentre que les dones representen el 60% dels voluntaris catalans davant el 40% dels homes.

"El voluntariat a Catalunya té molt bona salut. Més enllà de les dades estadístiques, es demostra en la diversitat d’àmbits d’acció, col·lectius atesos i causes que mobilitzen la ciutadania i tenen presència a les comarques", destaca Bernat Valls, director general d’Acció Cívica i Comunitària. També destaca que és "un fenomen en creixement" malgrat la crisi dels últims anys i que "més del 40% de les entitats actives han nascut al segle XXI". L’estudi és el primer sobre el teixit associatiu i voluntariat que la Generalitat publica des del 2001. S’entén com a voluntariat a la prestació voluntària i lliure d’un servei cívic o social sense contraprestació econòmica i dins d’una organització.

Els serveis socials, el temps lliure i els serveis sanitaris aglutinen dos de cada tres voluntaris catalans. El ratifica Eulàlia Mas, directora de la Federació Catalana de Voluntariat Social: "Hi ha molt interès per projectes vinculats a la infantesa, hospitals i sense sostre. També han crescut les peticions de projectes d’atenció a la dona i maltractaments", explica. Per contra, les entitats de salut mental tenen més dificultats per captar voluntariat on "encara hi ha estereotips i el voluntariat necessita una formació", reconeix Mas. El web de la federació, voluntaris.cat, compta amb una bossa d’ofertes de voluntariat actualitzada. Altres llocs com ara Xarxanet.org també publiquen demandes de voluntariat al territori català.

Entre una i cinc hores de voluntariat

El 60% dels voluntaris dediquen entre una i cinc hores de mitjana a la setmana. Per edats, són els més grans (nascuts abans de 1960) i els joves (nascuts després de 1990) els que hi dediquen més temps. L’estacionalitat també és important. "A l’estiu molts estudiants fan voluntariat en activitats de temps lliure i colònies infantils", explica Eulàlia Mas.

Les dates nadalenques també sensibilitzen la població, fins i tot del voluntariat a mida: "Rebem trucades de persones que volen fer voluntariat un dia concret en un lloc concret. Han entès el concepte al revés, perquè el voluntariat no se centra en els desitjos de cadascú", afegeix. També augmenta el voluntariat puntual en campanyes com ara el Gran Recapte i la Marató, tot i que l’estudi reconeix el voluntariat a mitjà i llarg termini.

Radiografia del voluntari

S’estima que a Catalunya hi ha prop de 24.000 entitats sense ànim de lucre. Dos de cada tres estan a l’àrea metropolitana de Barcelona, seguides de les comarques de Girona (9,6%) Catalunya Central (8,4%), Ponent (5,9%) i el Camp de Tarragona (5,6%). Les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu tanquen la llista amb menys del 3% de les entitats.

Les dones representen el 60% del voluntariat català davant el 40% dels homes, mentre que en termes de col·laboració econòmica es reparteixen el pastís al 50%. Segons la Generalitat, més d’un milió de persones són socis d’una ONG. "La major part dels nostres voluntaris són dones, i això passa en tots els àmbits", asseveren des de la Protectora de Plantes i Animals de Tarragona.

La meitat dels voluntaris catalans (48%) han cursat estudis universitaris, mentre que el 12% ha acabat els estudis primaris o secundaris. Quant a la dedicació principal, el 43% són treballadors en actiu i el 29% estan jubilats. La vinculació de les persones grans en les entitats tradicionals és important, segons recull la Generalitat, mentre que les mateixes manifesten dificultats per captar els joves que es concentren en organitzacions juvenils per "fugir de la supervisió de la persona adulta", segons recull l’informe. "Fan falta joves voluntaris. Són creatius i generen dinàmiques molt maques", destaca Reyes Carles, voluntària d’Amics de la Gent Gran.

Les organitzacions coincideixen en la transformació del voluntari en els últims anys: "Als anys 70 i 80 era assistencialista, vinculat a la caritat. Ara el voluntari s’uneix a un projecte per transformar la societat", recullen des de la Federació Catalana de Voluntariat Social i Generalitat: "La paraula ‘ajudar’ et situa subtilment per sobre de l’altre. La idea és acompanyar perquè l’altre agafi les regnes de la seva vida i apoderar-te tu en el camí", reconeix Clos.

els testimonis del voluntariat

Neus Puigpinós, a l’Espai Rialles de l’Hospital de Palamós, aquesta setmana. / ICONNA / JOAN CASTRO

Neus Puigpinós41 anys, professora de cicles formatius. Voluntària a l’Espai Rialles de l’Hospital de Palamós

"Quan creixes sents que has de tornar als nens tot el que vas rebre"

Aquesta professora d’institut coordina el voluntariat de l’Espai Rialles, un lloc de jocs per a nens ingressats a l’Hospital de Palamós. Els seus alumnes van tenir la idea un parell dos anys: "Treballem una proposta de voluntariat d’aquestes característiques i a l’hospital li feia gràcia muntar un espai així", comenta. El projecte es va fer realitat: "Vaig ajudar l’assistenta social a muntar-lo, i els molts voluntaris de l’hospital van passar a col·laborar amb l’espai Rialles", explica.

Ara Puigpinós coordina els horaris de voluntariat i d’obertura de l’espai de jocs: "De vegades hi ha nens esperant a la porta perquè els obrim", comenta. També deixen joguines a menors impedits que no poden sortir de la seva habitació. Tant l’hospital com els pacients estan satisfets: "Ho agraeixen sobretot les famílies. De vegades hi ha mares que fa dies que no surten de l’habitació i poden sortir a prendre l’aire", afegeix.

La trajectòria de Puigpinós com a voluntària li ve des d’adolescent: "Soc d’un poblet de Lleida. I allà les festes majors, gimcanes i activitats per als nens es feien gràcies a la tasca dels voluntaris. Quan creixes sents que has de tornar als nens tot el que vas rebre", conclou. Per ser voluntari de l’espai Rialles de l’Hospital de Palamós fa falta el certificat de delictes sexuals i passió per la feina.

Reyes Carles, voluntària d’Amics de la Gent Gran / ALBERT BERTRAN

Reyes Carles73 anys, jubilada. Voluntària d’Amics de la Gent Gran Barcelona

"M’he obert més enllà del meu petit món"

Reyes Carles va entrar com a voluntària a Amics de la Gent Gran fa quatre anys, quan va morir el seu marit: "Els meus fills i els meus nets ja eren grans, però jo soc molt activa, així que vaig decidir dedicar temps al voluntariat", explica. Abans ajudava el seu marit oftalmòleg en la consulta. 

Ara dedica dues hores a la setmana a fer companyia a la Berta i assisteix a tertúlies amb altres voluntaris que visiten diversos domicilis de gent gran que està sola. També organitza activitats per a gent gran, com activitats de punt i tallers de memòria, i forma nous voluntaris: "Sembla que el beneficiat sigui la persona gran, però els voluntaris adquirim molta saviesa gràcies a ells", destaca.

El voluntariat va ajudar Carles a superar el dol i a obrir horitzons: "De vegades et tanques en tu mateix i creus que la teva desgràcia és la pitjor", explica. "M’he obert més enllà del meu petit món i, tot i que no tinc les possibilitats econòmiques d’abans, he guanyat molts amics", reconeix satisfeta.

Aquesta veïna de les Corts ha captat diversos voluntaris entre el seu cercle d’amigues i conegudes, i fa una crida a nous membres: "Fan falta voluntaris, perquè hi ha persones que no es poden moure i passen setmanes sense parlar amb ningú", explica. Els voluntaris d’Amics de la Gent Gran reben cursos de formació per tractar amb les persones beneficiàries.

Josep Pérez, amb els animals de la protectora amb qui col·labora a Tarragona. / JOAN REVILLAS

Josep Pérez62 anys, funcionari de l’Ajuntament de Tarragona. Voluntari a la Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona

"Hi ha gent molt dolenta. Fan falta persones que ajudin els animals"

Quan un animal domèstic és rescatat per la gossera, passa allà el temps reglamentari a l’espera que el seu amo el reclami. Molts d’ells cauen en l’oblit i són acollits en la protectora de torn, on són donats en adopció. Allà, un grup de voluntaris acudeixen un o diversos dies a la setmana per passejar els animals i col·laboren en la neteja del recinte. Pérez va començar fa cinc anys a la protectora de Tarragona: "Tenia un gos que va morir i vaig pensar a dedicar el meu temps al voluntariat per poder tenir cura de més més animals", explica. Durant aquest temps, també va adoptar un dels gossos "que no tenia sortida perquè era molt gran", explica. El gos va morir.

Pérez està a punt de prejubilar-se i de moment dedica dues hores a la setmana al voluntariat. Hi va un dia a la setmana i passeja una mitja de cinc gossos successivament. La resta de la setmana fa "una mica de proselitisme", diu fent broma, en el seu entorn. Ja ha captat la seva filla que també passeja gossos i altres familiars. Tot i així, continua reclamant que fan falta voluntaris en la protecció d’animals: "He vist situacions que et fan pensar que hi ha gent molt dolenta. Fan falta persones solidàries que ajudin aquests animals. Per poc temps que els dediquis, ells estan agraïts", explica. Pérez encara no sap si dedicarà més temps a la protectora quan es jubili.

Francesc Mayós, voluntari a la Fundació Arrels a Lleida. / DEFOTO / RAMON GABRIEL

Francesc Mayós68 anys, jubilat. Voluntari en la Fundació Arrels-Sant Ignasi a Lleida.

"Estic al costat d’altres i rebut molt més del que he donat"

Aquest antic professor d’institut col·labora des de fa 15 anys en l’atenció a persones vulnerables i el col·lectiu dels sensesostre. Hi dedica una mica més de cinc hores setmanals: els dilluns atén a la botigueta, el servei d’aliments que ofereixen gràcies a la donació de supermercats i menjadors amb l’entitat. Mayós també fa tutories a persones amb addiccions en reinserció i forma nous voluntaris. Va conèixer la fundació a través de la parròquia Sant Ignasi, de la qual és membre: "Vaig veure de prop les necessitats socials que hi ha a la nostra ciutat i la feina que es fa per cobrir-les. Quan vaig tenir una disponibilitat clara em vaig fer voluntari", explica. Ara que està jubilat reconeix que hi dedica més temps. La seva dona també col·labora amb l’entitat.

Mayós va conèixer de prop la tasca de la fundació en la seva comunitat parroquial i "la sensibilitat va venir per si sola", explica. Desconeixia el que rebria a canvi: "En aquestes coses del voluntariat no coneixes la contraprestació fins que la reps", reconeix. La seva compensació ha sigut la xarxa d’amics que ha guanyat: "Treballes amb altres entitats, fas amics entre els usuaris del servei i formes part d’una família molt més àmplia", subratlla. També s’allunya de la concepció tradicional del voluntariat: "No ho contemples des del punt de vista d’ajudar, sinó que estic al costat d’altres i rebo molt més del que dono", conclou.

Temes: Voluntaris