La nova revista 'Política & Prosa' reivindica el catalanisme

“No hi ha democràcia de qualitat sense un periodisme de qualitat que no pot ser fruit directe de la subvenció, l’esponsorització o l’oficialisme”. És la idea que inspira la nova revista ‘Política & Prosa’, sorgida del catalanisme no independentista, que es presentarà al públic el proper 26 de novembre a l’auditori de la biblioteca Jaume Fuster (19.00 hores). “Són especialment preocupants les distorsions que pateix el mercat dels mitjans catalans, especialment de propietat pública, amb submissió als criteris del govern, elusió del control parlamentari i vulneració de la finalitat estatutària de servei públic”, exposa la capçalera, rere la qual està la societat Política & Prosa SL, constituïda el juny passat per 50 accionistes.

La publicació, en català, es presenta amb afany de “denúncia de la falta de política i de la necessitat d’una aproximació més pragmàtica i directa a la realitat”.  Impulsat per Lluís Bassets, el projecte inclou una edició en versió digital i una altra d’impresa en format de llibre mensual, el preu de venda del qual serà de 12 euros.

Inclusiva, plural i oberta

Sota la premissa d’oferir un periodisme de qualitat a una Catalunya inclusiva, oberta, pactista, plural i europea, la publicació busca un debat “obert i plural que basteixi ponts entre els que no es parlen”, i pretén ser alhora un instrumentd’“acció ideològica i política per sobre de blocs i partits”.  La seva mirada de gran angular per revelar la complexa realitat política catalana enfoca els tons grisos per trencar els clixés de bons i dolents. De blanc i negre. L’única línia vermella editorialista és el respecte a les regles de joc: a l’estat de Dret (Estatut i Constitució Espanyola).

A més del citat Bassets, director adjunt d’El País, en el consell editorial figuren Rosa Massagué, periodista d’‘EL PERIÓDICO’, que va ser corresponsal a Londres i Roma i és autora d’‘El llegat polític de Blair’; Astrid Barrio, professora de Ciència Política de la Universitat de València i analista d’‘Agenda Pública’; Rafael Jorba, col·laborador d’EL PERIÓDICO i excap d’opinió de ‘La Vanguardia’, autor de ‘La mirada del otro. Manifiesto por la alteridad’ i ‘Catalanisme o nacionalisme. Proposta d’una nova laïcitat’; Fèlix Riera, editor, ha sigut director de Catalunya Ràdio i de l’Institut d’Empreses Culturals, així com director editorial de Grup 62, i autor de ‘Just abans del salt endavant’; Xavier Roig, periodista i consultor de comunicació que va ser cap de gabinet de l’alcalde Pasqual Maragall; Leopoldo Gay, advocat, va ser professor a l’escola d’administració i direcció d’empreses de l’Institut Químic de Sarrià i Jaume Bellmunt, llicenciat en Història, promotor de Taller de Política i coautor de ‘Pasqual Maragall. Pensament i acció’.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

El primer número inclourà una entrevista amb Josep Maria Bricall, un dels protagonistes de la recuperació de la Generalitat amb Josep Tarradellas; un perfil de Clara Ponsatí a càrrecd’Imma Monzó; un balanç de l’aplicació de l’article 155 amb escritsd’Enoch Albertí, Xavier Arbós i Pablo Salvador Coderch, a més de col·laboracions de Joan Esculies, Pau Luque, Francesc Trillas, Joan Barata...,i seccions sobre llibres, música i un resum de premsa, entre altres.

La iniciativa recorda que els models de periodisme de qualitat del futur han de partir d’una difícil premissa: si els ciutadans de Catalunya volen comptar amb mitjans de comunicació solvents en llengua catalana els hauran de pagar gairebé íntegres. “No s’ha comptat amb cap ajuda pública ni amb cap contribució substancial de capital privat que pugui condicionar d’entrada l’orientació de la publicació”, asseguren els promotors, de manera que tot queda a “la voluntat” dels lectors potencials, que podran subscriure’s i seran la base fonamental del projecte.