El làser de discoteca que va costar un ull de la cara a Z. C.

A Z. C. li ha costat anys processar el seu incident i parlar-ne. Després d’aquella nit d’agost del 2014, a la discoteca Atlàntida de Sant Adrià, en la qual va perdre la visió de l’ull esquerre, no ha tornat a posar un peu en una sala de ball. A més, ha renunciat a treure’s el carnet de conduir i se sent incòmode quan veu un objecte acostar-se. 

Aquella nit, Z. C. va quedar enlluernat per un potent làser verd que es dirigia al públic en l’espai exterior de la discoteca. Que el làser l’hagi cegat no ha quedat plasmat en una sentència, perquè l’empresa d’assegurances de la discoteca (avui tancada) va acabar indemnitzant-lo amb 80.000 euros, a canvi de tancar el judici. Z. C. prefereix mantenir la seva identitat oculta al treballar en un sector amb exposició al públic.

No obstant, el metge de l’hospital del Vall d’Hebron que va visitar Z. C. després de l’incident i diversos experts independents apunten que aquesta és l’explicació més probable. Així, el cas de Z. C. s’afegiria a l’escarida llista de danys oculars causats per làsers de discoteques. Es tracta de successos molt rars: han de coincidir làsers potents i utilitzats de forma impròpia, amb la mala sort que incideixin justament en un ull.

Un feix molt gros

“Vam passar la nit sencera de festa amb tres amics i poc abans del tancament el discjòquei convidat va començar a enfocar cap al públic el làser que era a prop de la cabina central”, recorda Z. C. Era la matinada del 2 al 3 d’agost del 2014 i ell tenia 29 anys. “Era una bola que rotava a sobre d’una base en forma de piràmide. Treia un feix de llum molt gros, d’aquests que canvien de forma i normalment s’enfoquen al cel”, prossegueix.

Z. C. relata que es trobava a uns 10 o 15 metres de la cabina, quan una ràfega va enfocar el seu ull durant unes fraccions de segon. “Va ser mala sort, perquè no vaig parpellejar. Just després, com que ja hi havia llum del dia, vaig notar que tenia una taca gran en el camp de visió de l’ull”, recorda.

Z. C. se’n va anar a dormir pensant que es recuperaria, però al despertar estava tot igual. L’informe del doctor Miguel Ángel Zapata, del Vall d’Hebron, corrobora la versió de Z. C., al no trobar proves de contusions o penetració d’objectes: “Les lesions són compatibles amb làser d’alta potència”, sentencia. La diagnosi és d’hemorràgia intrarretiniana.

“Em vaig ensorrar. Ara ho he assimilat, però llavors ho vaig passar molt malament”, recorda Z. C. Des d’aleshores, anar en bici o jugar al ping-pong es van convertir en una cosa pertorbadora i se li van tancar les portes de feines que requerien agudesa visual.

La indemnització

Llavors, va començar la història judicial del cas. L’advocat de Z. C., Tony Botey, del despatx Acordia ACR, va contactar per burofax amb l’empresa que explotava el negoci de la discoteca, però no va obtenir resposta. La companyia asseguradora de l’empresa va rebutjar reconèixer el sinistre, al considerar que la discoteca no tenia responsabilitat.

Botey es va preparar per a un judici. Va sol·licitar un peritatge a l’oftalmòleg gironí Alberto Tito González Benedetto, que va confirmar la cremada de la retina. I va trobar un antecedent: una sentència de l’Audiència Provincial de Sevilla que relatava un mal ocular causat per un làser de discoteca el 1997. No obstant, la companyia va canviar ràpidament d’idea quan es va assabentar de la demanda. De seguida li va proposar una indemnització per tancar el judici i va acceptar quan Botey va pujar l’aposta.

Experts no implicats en el judici que han estudiat la documentació confirmen que la versió de Z. C. i Botey és plausible. Patrick Murphy, director executiu de la International Laser Display Association, que agrupa les empreses del sector del làser aplicat a l’art i a l’entreteniment, ha visionat uns vídeos promocionals de la discoteca Atlàntida, en els quals es reconeix el feix verd descrit per Z. C. “És difícil treure conclusions d’un vídeo, però el làser exterior sembla potent”, afirma.

A 10 deu o 15 metres

Murphy aventura que el dispositiu podria ser una variant del cap rotatori Sharpy. “Ja que la persona es trobava a 10 o 15 metres del làser, i fent l’assumpció important que fos un làser d’1 o 5 watts [d’alta potència], és possible que un feix làser de 5 o 6 centímetres produís danys a la retina”, afirma.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Gregory D. Lee, oftalmòleg del centre Langon de la Universitat de Nova York, que ha estudiat casos de lesions oculars ocasionades per làsers, apunta a un detall significatiu. “El color verd que el pacient cita és absorbit molt bé pels fotopigments de la retina, la qual cosa vol dir que pot causar molt mal. De fet, és el color de làser que utilitzem per a la cirurgia retiniana”, observa.

“En oftalmologia, utilitzem el làser diàriament: és un tipus de llum que té capacitat per produir cremades a la retina”, argumenta Rubén Pascual, encarregat del servei d’oftalmologia infantil de l’Hospital San Pedro de Logronyo, que ha tractat els riscos dels làsers de discoteca en el seu blog Ocularis. “Els làsers que s’utilitzen per projectar en espai obert tenen una potència molt més gran, estarien ja en una magnitud dels làsers industrials. Amb l’exposició adequada, podrien produir una lesió gairebé instantània”, conclou.