Un negoci paral·lel

Nepal, contra la milionària picaresca d'innecessaris rescats amb helicòpter

Xerpes pressionen muntanyencs primerencs perquè demanin l'evacuació a la primera dificultat i siguin conduïts a hospitals privats

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas

No caben més hipocondríacs a l’Himàlaia. ¿Mal de cap? Helicòpter. ¿Un parell d’esternuts? Helicòpter. ¿Estómac inquiet? Helicòpter. Aquelles neus verges de pioners indòmits i resilients les ocuparien avui una turba de pusil·lànimes si atenguéssim el nombre de rescats de l’últim any. Però no tot és culpa d’Instagram i la democratització o vulgarització de la muntanya, segons les fonts. Influeix també un frau milionari que el Nepal s’esforça a embridar. 

La pràctica era coneguda però s’ha multiplicat en els dos últims anys. Els xerpes pressionen els muntanyencs primerencs perquè demanin el rescat davant de la primera dificultat i l’helicòpter els condueixi a hospitals privats. De la trama s’enriqueixen xerpes, companyies de rescat i centres mèdics a costa de les companyies d’assegurances. Aquestes es van plantar mesos enrere i van exigir mesures rotundes al Govern per no abandonar el Nepal. 

L’estafa contempla diferents variants. Els muntanyencs també estan involucrats en alguns casos. Els xerpes s’impacienten en d’altres i afegeixen laxant al menjar comunitari. I gairebé sempre els muntanyencs evacuats en grup reben instruccions per assegurar que van ser trets un a un i facturar així més vols.

2.000 agències 

Al Nepal es barallen unes dues mil companyies de ‘trekking’ per portar els 225.000 turistes anuals fins a les neus de l’Himàlaia. Moltes d’elles,  poc més que oficines desgavellades als carrerons de Kàtmandu, manquen de llicència. En aquest ecosistema de competitivitat extrema no és estrany que algunes ofereixin viatges per sota del cost esperant que els suborns compensin la inversió.

La australiana Jessica Reeves va ser animada tenaçment pels seus guies a cridar a l’helicòpter després de revelar-los que patia un refredat comú als voltants del camp base de l’Everest l’any passat. “Em deien que continuar era molt arriscat i que era millor abandonar”, va revelar a l’agència AFP. Una desena de muntanyencs del seu grup van baixar a tres helicòpters fins a Kàtmandu i van ser instruïts per afirmar que volaven sols. El propietari de la companyia va desdenyar els muntanyencs com a mandrosos. “Quan un client emmalalteix, la resta del grup diu que no s’hi sent segur i que se’n volen anar”, va contestar. Alsfòrums de muntanyistes s’amunteguen relats d’evacuacions induïdes.

No existeix una base que centralitzi totes les sortides d’helicòpters i és impossible comptabilitzar-les. Però els indicis són reveladors. El nombre d’helicòpters a la regió s’ha sextuplicat en els últims sis anys, cada un amb un miler d’hores de vol anuals. Un helicòpter pot fregar els dos milions de dòlars i la rentabilitat

del negoci exigeix molts trajectes. 

Autopista d’helicòpters

El cel de la regió estàcongestionat, descriu el sector. “Quan vaig començar a treballar a la vall de Khumbu vèiem dos o tres helicòpters al dia. Avui veiem dotzenes volant a tota hora. Khumbu s’ha convertit en una autopista per a helicòpters”, revela l’antic guia Tanjing Shrestha a la publicació especialitzada ‘GearJunkie’.  Un pilot anònim calcula que només un parell de la vintena llarga de muntanyencs que va rescatar la temporada anterior semblaven malalts.

Aquest tragí aeri va convertir l’any passat a l’exercici més car per a les companyies d’assegurances, segons dades de Traveller Assist, i el present va camí de batre’l. Les companyies d’assegurances, entre altres mesures, exigeixen algun mecanisme per aprovar els rescats i que aquests no superin 3.500 euros. La seva sortida seria fatal per al desenvolupament turístic que va planejar el Nepal després deldevastador terratrèmol del 2015. Més del 25% dels viatgers acudeixen al petit país asiàtic per l’escalada.

Investigació governamental

L’ultimàtum va provocar una ambiciosa investigació del govern el juny sobre 36 companyies turístiques, 10 empreses d’helicòpters i sis hospitals. Les revelacions, recollides en 700 pàgines, descriuen un clima pudent de pressions invencibles, marges de beneficis al sector del 63%, factures hospitalàries de sis milions de rupies

Notícies relacionades

(uns 46.000 euros) i costos imputats a les companyies d’assegurances per un total de 6,5 milions de dòlars. Alguns observadors desqualifiquen l’estudi com una mera campanya de relacions públiques governamental que oculta la part submergida de l’iceberg. Les autoritats proposen una Oficina de Coordinació de Rescats de Turistes ubicada a l’aeroport internacional de Tribhuyan per ordenar el gremi, segons el diari ‘The Himalayan Times’.

Será difícil que acabi amb la discrecionalitat. La majoria de rescats estan vinculats a la falta d’oxigen en altitud. Els seus símptomes solen ser vagues i lleus (mals de cap, marejos, falta de gana...) i desapareixen tan aviat els alpinistes han descendit. Si el rescat era o no mèdicament imprescindible és una decisió amb contorns difuminats.