LA REFORMA DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

Espanya mira a Alemanya per donar impuls a l'FP dual

El país germànic, amb una taxa d'atur juvenil de només el 7%, té regulada aquesta modalitat des de 1969

Allà, els alumnes cobren uns 875 euros mensuals i, a l'acabar, són avaluats per un organisme extern

zentauroepp43046597 fp dual  taller de aprendizaje en la empresa de maquinaria a180914140047

zentauroepp43046597 fp dual taller de aprendizaje en la empresa de maquinaria a180914140047

5
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez / Gabriel Ubieto

Tot i que va estudiar batxillerat i va aprovar la selectivitat amb una nota més que acceptable, Johanna no va dubtar a matricular-se en un cicle de formació professional (FP) dual abans d’anar a la universitat. Va escollir fer un curs de Tècnic Comercial i Mercantil i ara, ja graduada del seu cicle formatiu, es disposa a prosseguir els seus estudis universitaris de Psicologia Econòmica (el que a Espanya serien Recursos Humans). “Sempre he pensat que, tot i que al final també anés a la universitat, tenir una formació complementària de caràcter pràctic, com aquesta, era molt interessant i m’obria portes al món laboral”, explica la pragmàtica jove, de 21 anys, que al juny va acabar al centre formatiu que la multinacional Bertelsmann té a Gütersloh (Renània del Nord-Westfàlia), a l’oest d’Alemanya.

Johanna formava part d’una classe amb estudiants de diferents procedències acadèmiques. “Els que prèviament han cursat batxillerat, que en aquest cas són majoria i que completen aquesta FP en uns dos anys, i els que arriben aquí directament des de la secundària obligatòria, que són, per tant, més joves i que necessiten tres anys i mig per arribar al nivell”, detallava l’abril passat Marius Dies, el tutor del grup. Els alumnes acudien al centre de Bertelsmann dos matins a la setmana, “sis hores cada vegada”, explicava el docent. Les altres 39 hores setmanals del curs les realitzava cada estudiant a l’empresa, sota la tutelad’un treballador que prèviament ha sigut capacitat com a formador.

Markus Dies atén tres de les seves alumnes al centre de formació de Bertelsmann. / BERTELSMANN STIFTUNG

Un sou mitjà de 870 euros mensuals

A Alemanya, l’FP dual, que compta amb una regulació pròpia des de 1969, és el model d’èxit a què molts li atribueixen el fet que l’atur juvenil en aquest país sigui inferior al 7% (a Espanya supera el 36%). Allà, com Johanna i els seus companys, cada alumne té un contracte laboral com a aprenent, “ascendeix a una mitjana de  870 euros al mes”, narra Clemens Wieland, director de projectes de la fundació Bertelsmann.

El model alemany de formació professional dual és el que Espanya ha escollit com referència per a la implantació d’aquests estudis, previstos en la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), però encara molt incipients en la majoria de comunitats autònomes. El seu desplegament serà, segons ha anunciat la nova ministra d’educació i Formació Professional, Isabel Celáa, una prioritat del mandat del govern de Pedro Sánchez.

Un dels reptes d’aquest impuls passarà, no obstant, per harmonitzar les diferents modalitats d’FP dual que ja funcionen a Espanya i que el passat curs 2016-2017, l’últim del qual hi ha dades oficials del Ministeri d’Educació, va arribar als 24.000 alumnes, la qual cosa va suposar quintuplicar la xifra del 2012-2013. Aquesta modalitat, agrega el ministeri, es va impartir en gairebé 650 centres educatius i hi van participar 10.000 empreses. El País Basc i Catalunya són les autonomies que, de moment, han implicat a un major nombre d’alumnes i de companyies.

Amb tot, aquests 24.000 alumnes continuen sent una xifra insignificant davant els gairebé 817.000 estudiants de diferents cursos formatius que hi va haver a Espanya aquell mateix any. “El problema és que, fins ara, no se l’ha dotat de prou recursos”, lamentaEduard Requena, portaveu de l’àrea d’FP al sindicat CCOO a Catalunya.

És l’empresa la que elegeix

En cap de les comunitats en què funciona aquest sistema es produeix un dels elements claus del model alemany: allà, són les empreses les que tenen la iniciativa en el procés de selecció dels estudiants. “Un jove que vol especialitzar-se, per exemple, en Mecànica de Vehicles Agrícoles pot venir aquí, a la nostra empresa, i sol·licitar l’ingrés a la nostra formació professional”, explica Wilhelm Wolters, de la fàbrica de tractors Claas, a Harsewinkel, també a Renània del Nord-Westfàlia. La companyia rep cada any diversos centenars de sol·licituds, molt per sobre de la capacitat dels seus tallers per a aprenents.

Els joves candidats han de superar unes proves de selecció, tant acadèmiques com pràctiques i vocacionals (aquestes últimes, a través d’entrevistes personals i activitats en grup) abans de ser reclutats. Aquest agost, per exemple, van ingressar a Claas 60 nous aprenents, que s’afegiran al grup de més de 300 que ja són a la factoria. Molts d’ells es quedaran a treballar a la mateixa empresa. “Jo vaig arribar aquí per tradició familiar”, explica Maxim Markmann, un noi de poques paraules, nascut a una granja propera a la fàbrica. El seu pare i el seu avi han treballat també a Claas i el seu germà petit aspira a començar com a aprenent el curs que ve.

Michelle mostra el seu treball a la impremta Mohndruck, del grup Bertelsmann, a Gütersloh (Alemanya), on té un contracte d’aprenentatge. / BERTELSMANN STIFTUNG

Notícies relacionades

Quan acaben, és un organisme d’avaluació extern (n’hi ha un a cada estat federal, per a fins a 330 especialitats diferents a tot el país) el que examina els alumnes i els declara aptes o no. “Això implica que, de retruc, les empreses acabin posant més interès si cap en la formació dels seus aprenents, perquè, al final, també se’ls està avaluant a elles”, remarca Wieland. Del seu èxit en aquests exàmens, depèn que l’any següent tinguin major o menor demanda de nous aprenents.

El 68% dels estudiants alemanys que cursen una FP dual aconsegueixen una ocupació a la mateixa companyia en la qual s’han format. A Espanya, malgrat que a prop la taxa d’inserció laboral és també elevat (del 70% a Catalunya), només el 0,4% dels estudiants segueix aquesta opció davant el 17% de mitjana dels països de l’OCDE. 

Una assignatura pendent a Catalunya

<span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;">El model de l’FP dual a Catalunya es troba encara en un estat embrionari, tal com constata un recent </span><a href="https://www.elperiodico.com/es/economia/20180724/recomendaciones-ccoo-mejora-fp-dual-catalunya-6958702" style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;" target="_self">estudi del sindicat CCOO de Catalunya</a><span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;">. Si bé el nombre d’alumnes, amb un total de</span><strong style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;"> 10.007 estudiants matriculats el curs 2017-2018</strong><span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;">, es va duplicar respecte a l’any anterior, el seu pes al món formatiu català, el </span><strong style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;">8,5% del total de 116.949 catalans</strong><span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;"> que es van decidir per cursar una FP, és encara residual. I, en teoria, l’objectiu de la Generalitat és que el 2025 un </span><strong style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;">terç del total de l’alumnat</strong><span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;"> a Catalunya cursi estudis d’FP dual.</span>