«Som els de la verema de la platja, però a més hem de salvar vides»

Un matí d’agost, la platja del Coco de Badalona, situada entre el port i el famós Pont del Petroli, està plena de gent que disfruta del sol. La millor vista panoràmica de la zona la té sens dubte el socorrista, assegut dalt de la cadira de vigilància, que té incorporat un para-sol.

Però avui el vigilant porta també una dessuadora perquè fa vent i està més ennuvolat de l’habitual. “Aquestes cadires no són un lloc de treball adequat; no podem estar 10 hores asseguts en cadires d’àrbitre de tennis”, etziba Xavi, nom fictici d’un socorrista, membre de la plataforma SOS Socorristes, que prefereix no revelar la seva identitat per no tenir problemes amb l’empresa.

Parla d’unes cadires baixes i embuatades, amb una estructura de metall i unes escales que munten i desmunten tots els dies. El socorrista ha de saltar per accedir al primer esglaó i poder baixar-hi. Xavi està convençut que “la cadira no compleix la normativa de prevenció de riscos laborals”, malgrat que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és qui s’encarrega també de la gestió del mobiliari. Però el pitjor de tot, diu, és que estan exposats a “totes les inclemències meteorològiques i durant moltes hores al dia”. En aquesta platja no hi ha torres de vigilància, que són llocs molt més protegits. Sí que les tenen, en canvi, a Sant Pol de Mar, Sitges o Castelldefels, els ajuntaments dels quals, amb la insistència dels socorristes, han decidit invertir-hi.

La llitera no hi cap

El socorrista també critica els nous mòduls de serveis –instal·lats per l’AMB–, on atenen els primers auxilis. Amb un disseny modern, compten amb bany, nevera, llitera i altres estris mèdics, aigua corrent i electricitat, però Xavi assegura que una llitera del SEM no podria passar perquè l’accés dona directament a la sorra.

No obstant, diu que això no és el pitjor que han d’afrontar els socorristes. “Aquí a Badalona encara tenim unes condicions decents, però hi ha companys que es passen nou hores al dia vigilant una platja sense ni tan sols tenir un bany i han d’anar a algun bar per fer les seves necessitats. Això està passant avui a llocs com Calella de Palafrugell”, explica. També han d’“aguantar que hi hagi mòduls sense llum ni aigua corrent, com a la platja de la Fosca, a Palamós”. 

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

Però mentre Xavi explica tot això, els banyistes continuen relaxant-se a la platja, jugant a voleibol o disfrutant de l’aigua. “Ningú ens coneix. Tothom es pensa que som els típics joves que treballen de socorristes a l’estiu per guanyar uns quants diners”, diu entre sentiments de resignació i humor i malgrat que molts intenten viure d’això durant tot l’any. Un altre company que s’afegeix a la conversa diu que “només reconeixen” el treball les persones que han atès. La gent té encara la imatge, que ells consideren falsa, que el socorrisme és una ganga en la qual “estar tot el dia assegut i posar-se moreno”.

Segons SOS Socorristes, elsou mitjà no supera els 900 euros al mesper una jornada completa. En canvi, el salari és més alt en el socorrisme de piscines, asseguren. Si a les condicions econòmiques se li sumen els “defectes en infraestructures”, els socorristes de platja es converteixen en “els menys protegits dins del socorrisme”. I ho diuen amb certa tristesa: “Aquest treball s’ha convertit en la verema: els socorristes som els temporers de la platja. Ningú regula el nostre sector i tenim sous baixíssims”. Amb l’afegit, recorden, que “han d’arriscar” les seves vides “per salvar la dels altres”. “És urgent una llei catalana per a la seguretat de les platges”, conclou Xavi.