Els socorristes catalans exigeixen una llei de seguretat de les platges

La platja de Castelldefels té torre de vigilància. La d’Ocata, no. Algunes platges comencen la temporada el 15 de juny. D’altres, el 23. Unes l’acaben l’11 de setembre i altres gairebé a l’octubre. Les diferències es donen perquè Catalunya no té avui cap regulació autonòmica de mesures mínimes per a la seguretat de les platges. Així, són els ajuntaments dels 70 municipis costaners els qui decideixen el nombre de socorristes, la durada de la temporada de bany, si hi ha o no torre de vigilància i, en definitiva, si les més 270 platges catalanes tenen més o menys seguretat.  

De tot això es queixa la plataforma SOS Socorristes, que, segons els promotors, de moment agrupa uns 500 professionals del socorrisme de platges, del miler que treballa a Catalunya. Lluiten perquè hi hagi “unes normes comunes per a totes les platges”, explica Carlos Bravo, un dels seus promotors i socorrista de Proactiva. Una mostra, diu, és que en els cinc quilòmetres de platja de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) hi ha 13 socorristes, mentre que a la de Castelldefels (Baix Llobregat), de mida similar, n’hi treballen 20.

La plataforma alerta que sense normativa catalana les“conseqüències les pateixen els ciutadans que van a la platja”, perquè en algunes no hi ha el mínim personal necessari ni tampoc unes infraestructures adequades. “No pot ser que en una platja tinguin unes normes i, en la del poble del costat, tot just 10 metres més enllà, en tinguin unes altres”, lamenta Bravo. Tot i així, reconeix que “no hi ha platges totalment insegures” però sí “amb grans carències”. 

¿I com resoldre-ho? Per a SOS Socorristes la solució passa per un decret llei autonòmic que “posi ordre” i “no deixi a criteri de cada ajuntament la condicions de seguretat de la platja”. En definitiva, homogeneïtzar els requisits i definir bé el treball de socorrista de platja, que creuen que està “totalment oblidat”. 

A part de posar en marxa una petició en Change.org per aconseguir-ho, el col·lectiu també ha fet arribar una carta al conseller d’Interior, Miquel Buch, en quèes queixen de l’“abandonament” que consideren que pateix el sector i li demanen convocar una reunió de treball per “iniciar el camí cap a la regulació”. Consultat per EL PERIÓDICO, Interior s’ha limitat a confirmar que havia rebut la carta i que l’estudiaria, sense precisar dates, i malgrat que en el text els socorristes posaven com a límit la primera quinzena d’agost.  

SOS Socorristes també defensa que part del problema és la falta d’un conveni propi sectorial de vigilants de platja, ja que, actualment, es regeixen per un conveni estatal d’instal·lacions esportives i gimnasos i un català de treball per a les empreses privades que gestionen equipaments i serveis públics. En cap dels dos hi apareix la paraula ‘platja’. 

El cas d’altres comunitats

“No reclamem un impossible; el que no pot ser és que no es faci”, es queixa Nicolás Migueiz, un altre promotor de la plataforma i socorrista de Proactiva, que diu, no entendre “com pot ser que Catalunya, que és la primera destinació turística de l’Estat, no disposi encara d’una norma que reguli la seguretat dels milions de visitants que rep a les platges”. Altres comunitats, que també viuen del turisme, ja ho han fet. Són les Illes Canàries, amb un decret d’aquest any, i les Balears, amb un primer el 2005 i una modificació posterior el 2015.  

Les dues lleis recullen al detall les condicions que han de complir les platges i també com ha de ser l’equip de salvament. Per exemple, una platja canària amb risc moderat ha de comptar amb cinc professionals: un com a cap, un socorrista a la torre de vigilància, un altre a peu d’aigua i dos a l’embarcació d’auxili. A més, el lloc de primers auxilis ha de tenir un desfibril·lador, aigua corrent, corrent elèctric, llitera, immobilitzador de columna o collarins de totes les mides, entre d’altres. A la torre de vigilància hi ha d’haver un desfibril·lador i una farmaciola portàtil i la cadira dels socorristes ha d’anar amb para-sol, recolzabraços i no pas més de tres esglaons amb una separació que no impliqui utilitzar les mans per pujar.  

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

Tot això a Catalunya no és obligatori. És cada ajuntament el responsable d’escollir què és i què no és necessari a les seves platges. “Encara avui veiem platges amb cadires de vigilància diferents, amb llocs d’auxilis sense bany ni aigua corrent. No és normal”, es queixa Migueiz. Sí que celebren que les cadires altes que predominaven a les platges catalanes hagin quedat enrere. “¿Quin sentit té que un socorrista, que actua als primers metres de l’aigua, estigui a sis o set metres si ha de baixar amb un arnès?”, ironitza Bravo. 

Una manifestació en els pròxims dies

La plataforma defensa que les seves demandes busquen una millora de les condicions laborals i de la seguretat dels banyistes. “O ens movem nosaltres o això no canviarà mai”, opina Migueiz. A l’espera de la resposta d’Interior, els socorristes ja s’estan organitzant per manifestar-se, tot i que encara no han decidit ni com ni quan serà la protesta. Al setembre es reuniran amb el grup de Catalunya en Comú en el Parlament i esperen que els rebin altres partits per “fer visible una problemàtica” que, asseguren, arrosseguen fa “molts anys”.